Rocío Rodríguez
PSICÒLOGA SANITÀRIA
Per a mi és essencial que la persona que ve a teràpia senti que és un espai segur, còmode i sense judicis. Un lloc en el qual pugui trobar-se amb si mateixa d’una manera honesta i compassiva.
El meu nom és Rocío Rodríguez, sóc llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramón Llull amb número de col·legiada 20.903 pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Estic habilitada com a Psicòloga General Sanitària pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. També he completat la meva formació amb un Postgrau en Teràpia sexual i de parella en ISEP (Institut Superior d’Estudis Psicològics) i amb un Màster en Psicoteràpia cognitiu social per la Universitat de Barcelona.
Fa més de 10 anys que acompanyo a persones en la recuperació dels seus problemes amb el menjar. Em vaig iniciar en el món dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) després d’acabar la carrera i he continuat aprenent i formant-me en aquest àmbit fins al dia d’avui.
Durant la meva trajectòria professional he treballat en diferents recursos assistencials especialitzats en el tractament dels TCA. He treballat principalment amb pacients adults i els últims vuit anys en un centre d’hospitalització privat. A més d’abordar els TCA, també he tractat la problemàtica vinculada que es presenta en aquesta mena de casos com poden ser ansietat, depressió o trastorns de personalitat.
Per al tractament dels TCA he treballat amb els meus pacients realitzant teràpia individual, familiar i grupal. El TCA sorgeix en un context i les persones que estan al voltant necessiten ajuda per a la comprensió del mateix i eines per a saber com actuar. Per aquest motiu també he dirigit grups multifamílies de caràcter psicoeducatiu.
Finalment, he participat en la formació d’alumnes de pràctiques de grau en psicologia i com a supervisora de casos d’alumnes de màster.
Sempre he treballat en equip amb altres professionals de la salut com a psicòlegs, nutricionistes, psiquiatres i metges, la qual cosa m’ha permès entendre els TCA des d’una perspectiva biopsicosocial i veure la necessitat de treballar conjuntament amb altres professionals.
El procés de psicoteràpia i la relació amb el menjar
La majoria de vegades les persones que volen iniciar un procés psicoterapèutic senten por, principalment perquè no saben a què s’enfrontaran. Per aquest motiu per a mi és essencial que la persona que ve a teràpia senti que és un espai segur, còmode i sense judicis. Un lloc en el qual pugui trobar-se amb si mateixa d’una manera honesta i compassiva. A partir d’aquí, comença un camí apassionant d’autoconeixement, acceptació i de donar significat al que em passa.
Quan recorro al menjar perquè em sento malament i em dóna consol, o em “premio” a través d’ell, o bé busco controlar minuciosament el que mejo perquè em fa sentir empoderada i millor amb mi mateixa… Quan el menjar adopta un paper central a la meva vida i condiciona el meu estat d’ànim, relacions o projectes és quan haig de fer una pausa i dedicar temps a preguntar-me què em passa. La relació amb el menjar en aquests casos és un reflex de com em relaciono amb mi mateixa i amb el món. Per tant cal observar quan em passa, entendre per què em passa, donar-li un significat més enllà de la part purament conductual i llavors començar a buscar estratègies alternatives per a resoldre els meus propis conflictes i poder enfrontar-me a ells d’una forma més saludable. El meu treball se centra en ajudar al fet que la persona entengui el seu comportament allunyant-la de la culpa, reconciliant-se amb si mateixa i dotant-li d’eines per a aconseguir una vida més saludable en tots els àmbits.
