L’estat de cetosi<\/u><\/em> \u00e9s una situaci\u00f3 metab\u00f2lica de l’organisme, en el qual es produeix un augment de cossos cet\u00f2nics en sang<\/strong>, a causa del \u00fas de les reserves de greix com a font d’energia principal. La cetosi pot induir mitjan\u00e7ant un d\u00e8ficit en l’aportaci\u00f3 de carbohidrats, una ingesta energ\u00e8tica menor de la requerida o el dej\u00fa.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n Els cossos cet\u00f2nics<\/u> principals (acetat, acetona i b-hidroxibutirat) es produeixen en el fetge en condicions de baixa disponibilitat de carbohidrats o d\u00e8ficit cal\u00f2ric<\/strong>, amb la finalitat d’actuar com una font d’energia alternativa per al teixit perif\u00e8ric, m\u00fascul esquel\u00e8tic, cervell i el cor i mantenir els nivells de glucosa en sang dins dels l\u00edmits fisiol\u00f2gics normals. Aquesta glucosa es crear\u00e0 a partir d’amino\u00e0cids (prote\u00efnes) i \u00e0cids grassos (greixos).<\/p>\n La ter\u00e0pia cetog\u00e9nica original<\/strong>, coneguda com la dieta cetog\u00e9nica cl\u00e0ssica, dissenyada pel Dr. Russell Wilder, \u00e9s una dieta alta en greixos, normoproteica i molt baixa en carbohidrats, amb una proporci\u00f3 de macronutrients 4: 1: 1, el que significa que hi ha quatre parts de greix per cada part de prote\u00efna i hidrats de carboni. Aix\u00ed, el 90% de les calories provenen dels greixos, mentre que el 6% prov\u00e9 de les prote\u00efnes, i el 4% dels carbohidrats. Actualment, hi ha diferents tipus de dietes cetog\u00e9nicas o baixes en hidrats de carboni (Low carb<\/em>) on la proporci\u00f3 de macronutrients (hidrats de carboni, prote\u00efnes i greixos) varia.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_padding=\u00bb10px|10px|10px|10px\u00bb border_width_all=\u00bb2px\u00bb border_color_all=\u00bb#e09900″ background_color=\u00bb#f5f5f5″]<\/p>\n El cervell hum\u00e0, per la seva alta activitat metab\u00f2lica, dep\u00e8n d’un continu subministrament energ\u00e8tic i \u00e9s, mitjan\u00e7ant l’alimentaci\u00f3, que el nostre cos cobreix aquest requeriment. El substrat de prefer\u00e8ncia per aquest i altres \u00f2rgans com el fetge, \u00e9s la glucosa (\u00absucre\u00bb). Qu\u00e8 passa quan els nivells de glucosa en sang s\u00f3n baixos? El cervell, que normalment fa servir glucosa com a combustible metab\u00f2lic<\/strong>, pot adaptar-se a utilitzar cossos cet\u00f2nics, especialment beta-hidroxibutirat, com en situacions de dej\u00fa prolongat o dieta molt baixa en hidrats de carboni. Sota aquestes condicions, els cossos cet\u00f2nics arriben a representar fins al 75% de l’aportaci\u00f3 energ\u00e8tica del cervell<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n En l\u2019estat de cetoacidosi, l’organisme falla en la regulaci\u00f3 de la producci\u00f3 de cossos cet\u00f2nics, portant a una acumulaci\u00f3 d’aquests \u00e0cids que arriben a nivells supra fisiol\u00f2gics (15 – 25 milimols), el que provoca a una disminuci\u00f3 del pH sanguini. Normalment, es produeix en pacients diab\u00e8tics o en alcoholisme.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, en l’estat fisiol\u00f2gic de la cetosi \u00abnutricional\u00bb, despr\u00e9s d\u2019esgotar-se els dip\u00f2sits de glucogen hep\u00e0tic, els valors de cossos cet\u00f2nics oscil\u00b7len entre 0,5 i 5 milimols i sempre amb uns nivells de glucosa m\u00ednims estables. En una dieta cetog\u00e8nica, l’objectiu \u00e9s mantenir uns nivells adequats de cossos cet\u00f2nics, per obtenir els resultats desitjats<\/strong>.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_image _builder_version=\u00bb3.17.6″ src=\u00bbhttps:\/\/www.centrojuliafarre.es\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/dieta-keto-dieta-low-carb.jpg\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb alt=\u00bbdieta cetog\u00e8nica o dietas low carb\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n Abans de comentar els possibles beneficis de la dieta cetog\u00e9nica<\/strong> i en quins casos podria estar recomanada, \u00e9s important diferenciar el patr\u00f3 alimentari i els efectes a nivell metab\u00f2lic d’aquesta dieta, amb el nostre patr\u00f3 de dieta mediterr\u00e0nia<\/strong> o les populars dietes low carb<\/strong>.<\/p>\n Les dietes cetog\u00e9nicas s\u00f3n dietes altes en greix i baixes o molt baixes en hidrtas de carboni, en les quals s\u2019indueix una alta producci\u00f3 de cossos cet\u00f2nics a causa d’una restricci\u00f3 del consum d’aliments rics en hidrats de carboni. Per aconseguir un estat de cetosi a trav\u00e9s de cossos cet\u00f2nics, la ingesta d\u2019hidrats de carboni s’ha de reduir a un m\u00e0xim de 50 g per dia, o el 10% de la ingesta cal\u00f2rica total durant el dia, mentre que la ingesta de prote\u00efnes \u00e9s moderada o alta (1.2 – 1.5 g prot \/ kg de cos). La ingesta d’energia restant prov\u00e9 predominantment de greixos (60 a 80%), depenent del percentatge cobert pels altres macronutrients, hidrats de carboni i les prote\u00efnes.<\/p>\n A difer\u00e8ncia de les dietes cetog\u00e9nicas, les dietes low carb<\/u><\/em> mantenen d’un 30% a un 45% de l’energia en forma de carbohidrats, una ingesta de prote\u00efnes moderada (0.8 – 1.2 g prot \/ kg pes) i l’energia restant en forma de greixos.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_padding=\u00bb10px|10px|10px|10px\u00bb border_width_all=\u00bb2px\u00bb border_color_all=\u00bb#e09900″ border_style_all=\u00bbdashed\u00bb background_color=\u00bb#f5f5f5″]<\/p>\n Article relacionat: mites i realitats de les dietes sense carbohidrats<\/a><\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n La dieta mediterr\u00e0nia, tot i agrupant diferents pa\u00efsos que voregen la Mediterr\u00e0nia, segueix un patr\u00f3 basat en aliments d’alta qualitat nutricional i limitant els aliments processat i ultraprocesados<\/strong> \u200b\u200b(encara que avui dia no es compleixi exactament aquest patr\u00f3). Aix\u00ed, tradicionalment la dieta mediterr\u00e0nia \u00e9s abundant en aliments d’origen vegetal com fruites, verdures, hortalisses, llegums, font d’hidrats de carboni. Per tant, la dieta mediterr\u00e0nia convencional, tindria un perfil de macronutrients alta en hidrats de carboni, superior al 50% de la ingesta de calories di\u00e0ries. Tamb\u00e9 inclou greixos d’alta qualitat com l’oli d’oliva, llavors i fruita seca (30 – 40% de la ingesta total de l\u2019energia di\u00e0ria) i una ingesta moderada de prote\u00efnes procedents de llegums, peix, carn i ou. El 15 – 20% de la ingesta total d’energia di\u00e0ria, provindria de fonts proteiques.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n De forma molt simplificada, despr\u00e9s d’una ingesta alta en hidrats de carboni, augmenta la concentraci\u00f3 de glucosa en sang<\/strong> i l’organisme posa en marxa diferents mecanismes de regulaci\u00f3 per tornar a un estat d’equilibri. Un d’aquests mecanismes \u00e9s la secreci\u00f3 de l’hormona insulina<\/strong> (hormona hipoglucemiant). La insulina, entre moltes altres funcions, \u00e9s l’encarregada de regular el metabolisme dels hidrats de carboni afavorint la utilitzaci\u00f3 d’aquests hidrats ingerits (ara transformats en glucosa i presents en sang) com a font d’energia. Aix\u00ed, amb la secreci\u00f3 d’insulina succeeixen diverses coses:<\/p>\n Mitjan\u00e7ant aquests mecanismes i altres implicats, s’aconsegueix restablir l’equilibri.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n Les dietes baixes en hidrats de carboni o low carb produeixen una disminuci\u00f3 en la quantitat de glucosa disponible en sang<\/strong>, de manera que el desequilibri homeost\u00e0tic i la resposta insul\u00ednica (secreci\u00f3 d’insulina) no s\u00f3n tan severs i es tornen a reestructurar les funcions metab\u00f2liques r\u00e0pidament. A m\u00e9s, pot ser que la ingesta d’hidrats no sigui la suficient per cobrir els requeriments energ\u00e8tics<\/strong> (per exemple, per augment de l’activitat f\u00edsica de l’individu) i que obligui a l’organisme a utilitzar altres nutrients com \u00e0cids grassos i prote\u00efnes com a font d’energia.<\/p>\n Amb la dieta cetog\u00e9nica, la restricci\u00f3 de carbohidrats comporta una molt baixa disponibilitat de glucosa, de manera que es faran servir els greixos com a font d’energia. En aquest cas, es redueixen els nivells d’insulina en sang post ingesta, evitant efectes com l’acumulaci\u00f3 i s\u00edntesi de greix mitjan\u00e7ant glucosa (lipog\u00e8nesi) i prioritzant l’oxidaci\u00f3 dels greixos com a combustible metab\u00f2lic i l’\u00fas de cossos cet\u00f2nics (metab\u00f2lit resultant de l’oxidaci\u00f3 dels greixos) com a font d’energia.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_image _builder_version=\u00bb3.17.6″ src=\u00bbhttps:\/\/www.centrojuliafarre.es\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/cetosis-deporte.jpg\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb alt=\u00bbcetosi a l’esport\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n L’alimentaci\u00f3 de l’esportista<\/a> ha de respondre a les necessitats nutricionals pr\u00f2pies de la seva edat, sexe, condici\u00f3 de salut i f\u00edsico-esportiva per satisfer els requeriments d’energia, macronutrients, vitamines, minerals i aigua per poder dur a terme l’activitat preservant la salut. La dieta afecta al rendiment esportiu. Cada esportista ha de ser conscient dels seus objectius nutricionals personals i seleccionar una estrat\u00e8gia d’alimentaci\u00f3 per complir aquests objectius<\/strong>. La dieta pot tenir un alt impacte en l’entrenament. Una dieta adequada ajudar\u00e0 a suportar un entrenament intens, constant, alhora que reduir\u00e0 els riscos de malaltia o lesions. Una bona elecci\u00f3 de la dieta tamb\u00e9 pot afavorir l’adaptaci\u00f3 muscular<\/a> i d’altres teixits a l’est\u00edmul de l’entrenament. Cada esportista \u00e9s diferent, i no hi ha una dieta \u00fanica<\/strong> que satisfaci les necessitats de tots els esportistes en tot moment.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ background_color=\u00bb#f5f5f5″ custom_padding=\u00bb10px|10px|10px|10px\u00bb border_width_all=\u00bb2px\u00bb border_color_all=\u00bb#e09900″]<\/p>\n Hi ha nombrosos estudis realitzats, relacionant la dieta cetog\u00e9nica amb els diferents tipus d’esport, encara que no els suficients per arribar a una conclusi\u00f3 fiable. A m\u00e9s, la majoria d’ells presenten limitacions ja que la mostra (n<\/em>) de participants \u00e9s limitada, la pauta diet\u00e8tica se sost\u00e9 durant un per\u00edode curt de temps, no superior a 3 mesos; el perfil nutricional de la dieta \u00e9s variable, de manera que la quantitat de greixos i prote\u00efnes subministrades a cada estudi \u00e9s diferent, igual que la proced\u00e8ncia i la qualitat d’aquestes.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n Segons el tipus d’esport, el substrat energ\u00e8tic utilitzat com a font d’energia \u00e9s diferent i, per tant, la dieta cetog\u00e9nica pot o no, ser m\u00e9s indicada.<\/p>\n En esports en els que es combina el treball cardiovascular i el treball muscular, com pot ser el Cross Fit, es va observar que, en un estudi a qu\u00e8 van sotmetre entrenadors de CrossFit i, per tant, individus entrenats, f\u00edsicament adaptats a l’esport, el rendiment tant en l’aixecament de peses, com en carrera o exercicis aer\u00f2bics no es va veure comprom\u00e8s<\/strong>. No obstant aix\u00f2, els resultats obtinguts van suggerir una petita reducci\u00f3 de la massa muscular al tronc inferior<\/strong> (cames) que, en per\u00edodes de dieta cetog\u00e9nica prolongada, podria afectar negativament amb una major p\u00e8rdua de massa muscular<\/strong>. I si b\u00e9 no es van observar disminucions en el rendiment en els participants sotmesos a dieta cetog\u00e8nica tampoc van experimentar millores.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ background_color=\u00bb#f5f5f5″ custom_padding=\u00bb10px|10px|10px|10px\u00bb border_color_all=\u00bb#e09900″ border_style_all=\u00bbdashed\u00bb border_width_all=\u00bb2px\u00bb]<\/p>\n Article recomanat: dieta enfocada al crossfit<\/a><\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n En esports de resist\u00e8ncia aer\u00f2bica, el mecanisme energ\u00e8tic dels atletes est\u00e0 adaptat a una major taxa d’oxidaci\u00f3 dels greixos. Hipot\u00e8ticament, una dieta baixa en carbohidrats i alta en greixos facilitaria l’\u00fas de greix com a substrat energ\u00e8tic de prefer\u00e8ncia durant l’exercici, per tal de mantenir les reserves de glucogen muscular per etapes posteriors o m\u00e9s intenses i obtenir un rendiment m\u00e0xim durant tot l’exercici. Doncs b\u00e9, el major inconvenient que s’ha trobat \u00e9s que, primer, l’oxidaci\u00f3 de greix genera menys energia per la mateixa unitat de temps que els hidrats de carboni<\/strong> i, segon, que en etapes \/ per\u00edodes on l’exercici augmenta d’intensitat, la oxidaci\u00f3 de greixos s’interromp, afavorint el glicogen de les reserves com a substrat de prefer\u00e8ncia. Aix\u00ed doncs, en estudis realitzats en ciclistes o individus sotmesos a entrenaments de resist\u00e8ncia es va poder concloure que les dietes amb alt contingut de greix, a llarg termini, poden ser favorables, durant la temporada preparat\u00f2ria, quan predominen un volum i una intensitat d’entrenament baixa -moderada, per\u00f2 no en competici\u00f3, quan la intensitat \u00e9s m\u00e9s elevada o varia, com per exemple en aquests ciclistes, segons l’etapa de muntanya.<\/strong><\/p>\n En esports de for\u00e7a, s’ha observat que durant el per\u00edode en el que els atletes van ser sotmesos a la dieta cetog\u00e9nica, era realment dif\u00edcil augmentar massa muscular<\/strong> i, encara que no es van identificar efectes negatius que influ\u00efssin en la pot\u00e8ncia, for\u00e7a o intensitat durant el rendiment esportiu, l’opci\u00f3 m\u00e9s viable per induir una hipertr\u00f2fia muscular era mitjan\u00e7ant una ingesta adequada de carbohidrats, juntament amb un extra de cal\u00f2ric i una ingesta alta de prote\u00efnes.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=\u00bb3.17.6″ color=\u00bb#e09900″ custom_margin=\u00bb||1px|\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″ \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n Si no millora el rendiment en l’esport, vol dir que no t\u00e9 beneficis? Doncs realment s’ha vist que en atletes sotmesos a una dieta cetog\u00e8nica durant un per\u00edode curt de temps, milloren la seva composici\u00f3 corporal reduint el percentatge de greix total i el volum de teixit adip\u00f3s visceral<\/strong>, amb els beneficis per a la salut que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n Una reducci\u00f3 del teixit adip\u00f3s visceral suposa una millora en el risc de patir qualsevol tipus de malaltia cardiometab\u00f3lica<\/strong>. Si, a m\u00e9s, se li associa una ingesta significativa d’\u00e0cids grassos omega 3, s’observa una reducci\u00f3 major dels par\u00e0metres de risc cardiovascular, a m\u00e9s de millorar la recuperaci\u00f3 i reduir el dany muscular posterior a l’entrenament.<\/p>\n Finalment, s’ha vist que, la dieta cetog\u00e9nica podria ser una molt bona estrat\u00e8gia per millorar la composici\u00f3 corporal i reduir el pes corporal<\/strong>, a curt termini, per a aquells atletes que competeixen segons categories de pes, sense que aix\u00f2 afecti el rendiment esportiu i aix\u00ed evitar l’\u00fas de molts dels m\u00e8todes tradicionals utilitzats per a una p\u00e8rdua r\u00e0pida de pes, com dietes excessivament baixes en calories, \u00fas de di\u00fcr\u00e8tics per deshidratar, saunes, etc., just abans de la competici\u00f3 i els efectes negatius d’aquests, que influeixen directament en l’efici\u00e8ncia fisiol\u00f2gica durant el rendiment esportiu.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n Espero que aquest article t’hagi estat \u00fatil i hagis trobat al la informaci\u00f3 que esperaves. Si t’ha quedat qualsevol dubte, d\u00e9jamela en els comentaris i estar\u00e9 encantada de respondre’t.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_team_member _builder_version=\u00bb3.17.6″ name=\u00bbAlba Villalba \u00bb position=\u00bbDietista – Nutricionista\u00bb image_url=\u00bbhttps:\/\/www.centrojuliafarre.es\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/alba-villalba-nutricion-dietetica.jpg\u00bb \/][et_pb_text _builder_version=\u00bb3.17.6″]<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Qu\u00e8 s\u00f3n els cossos cet\u00f2nics?<\/h2>\n
MITE O REALITAT: Necessita el cervell nom\u00e9s<\/u> sucre per funcionar?<\/h3>\n
![\"dieta](\"https:\/\/www.centrojuliafarre.es\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/cerebro-azucar-dieta.png\")
<\/p>\nNo s’ha de confondre la cetoacidosi (estat patol\u00f2gic) amb la cetosi (estat fisiol\u00f2gic)<\/h3>\n
Dieta cetog\u00e8nica (convencional \/ intermitent) vs Dieta low carb vs Dieta mediterr\u00e0nia \u2013 COMPARATIVA<\/h3>\n
Dieta low Carb<\/u><\/h4>\n
Dieta mediterr\u00e0nia<\/u><\/h4>\n
Qu\u00e8 passa al nostre cos despr\u00e9s d’una ingesta alta en hidrats de carboni, com seria en el cas que segu\u00edssim el patr\u00f3 de dieta mediterr\u00e0nia convencional?<\/h3>\n
\n
Qu\u00e8 passa quan la nostra dieta \u00e9s baixa en hidrats de carboni? Quin component s’usa com a font d’energia? Quin metabolisme est\u00e0 implicat?<\/h3>\n
Dieta cetog\u00e8nica i esport – Evid\u00e8ncies cient\u00edfiques<\/h2>\n
Dieta cetog\u00e8nica i rendiment esportiu\u00a0<\/h3>\n
Dieta cetog\u00e8nica i millora de la composici\u00f3 corporal en esportistes<\/h3>\n
Bibliograf\u00eda<\/u><\/h4>\n
\n