933486557    C/ Balmes 172 Principal 2ª 08006 – Barcelona 699212603info@juliafarre.es

      Alimentació i diabetis 

      dieta per la diabetis

      La Diabetis Mellitus (DM) és una malaltia que es caracteritza per valors de sucre (glucosa) en sang anormalment elevats (hiperglucèmia) a causa d’un dèficit d’insulina o una funció ineficient d’aquesta.

      La funció de la glucosa

      La glucosa és la principal font d’energia pel nostre organisme. L’obtenim a partir de la ingesta ja que els aliments poden contenir sucres simples però també carbohidrats (cadenes de glucosa unides mitjançant enllaços químics). Mitjançant la digestió dels carbohidrats són descompostos en sucres simples (glucosa) que passen al torrent sanguini.

      El paper de la insulina

      La insulina és una hormona sintetitzada al pàncrees que s’encarrega de fer passar el sucre de la sang, provinent de l’alimentació i de les reserves que tenim en fetge i múscul, a l’interior de les cèl·lules on serà transformat en energia.

      En el moment que mengem aliments rics en hidrats de carboni el pàncrees aboca insulina a la sang perquè el sucre en què es transformen aquests aliments pugui entrar a l’interior de les cèl·lules amb normalitat.

      Quan es pateix diabetis, la insulina no fa bé la seva funció perquè el pàncrees no és capaç de fabricar-la o perquè tot i que la sintetitza aquesta “és defectuosa”. Per aquest motiu el sucre es queda al torrent sanguini en lloc d’entrar a les cèl·lules, produint hiperglucèmia.

      qué es la insulina

      Què significa hipoglucèmia? I hiperglucèmia?

      Hipoglucèmia

      Hipoglucèmia és tenir els valors de sucre per sota de la normalitat: inferiors a 60 mg / dl.

      La majoria de persones percep que el seu sucre comença a baixar. No tots els individus amb diabetis tenen els mateixos símptomes. Alguns d’ells són:

      • debilitat
      • mareig
      • visió borrosa
      • sudoració
      • palpitacions
      • sensació de gana
      • tremolors
      • alteració del comportament: confusió, irritabilitat …

      Davant aquests signes d’alerta s’han de seguir els passos que resumeixo en la següent infografia:

      hipoglucèmia i alimentació

      Únicament si es perd la consciència (poc habitual) estarà contraindicat ingerir aliment via oral i caldrà administrar una injecció intramuscular de glucagó. Aquesta hormona facilita la sortida de glucosa emmagatzemada al fetge cap al torrent sanguini, de manera que la glucèmia es normalitza pocs minuts després de la injecció.

      Hiperglucèmia

      La hiperglucèmia és la situació contrària a la que t’acabo d’explicar. En aquest cas la glucèmia s’eleva per sobre dels 250 mg / dl.

      Els símptomes més habituals són:

      • cansament
      • alè amb olor de cetona (olor de poma àcida)
      • moltes ganes d’orinar i orina d’olor forta
      • molta set
      • molta gana
      • mal de cap

      La presència de cetones i glucosa en orina poden desencadenar en una situació més greu anomenada descompensació diabètica o cetoacidosi diabètica, que generalment cursa amb nàusees i vòmits. En aquests casos és important mantenir la medicació per regular les glucèmies (insulina o pastilles), hidratar-se molt bé i acudir al centre mèdic per aconseguir normalitzar el quadre si amb la medicació habitual no s’aconsegueix.

      Quan la hiperglucèmia no és puntual sinó que és una situació sostinguda (crònica), pel mal control de la malaltia, també és una situació greu. La glucosa elevada durant molt temps causa complicacions cròniques com problemes cardiovasculars, de sensibilitat o pèrdua de visió, per exemple.

      Principals tipus de diabetis

      Principalment hi ha dos tipus de diabetis:

      La Diabetis Mellitus tipus 1 (DM 1)

      Sol aparèixer durant la infància o adolescència (encara que es pot debutar més tard) i el seu origen és autoimmune, ja que és el propi cos que ataca mitjançant anticossos a les cèl·lules beta del pàncrees, encarregades de fabricar la insulina. Això causa un dèficit d’insulina i conseqüent augment de la glucèmia (hiperglucèmia). És per això que en la DM1 sempre es necessita insulina com a tractament, que es combinarà amb uns hàbits saludables pel que fa a alimentació i també amb exercici físic.

      La Diabetis Mellitus tipus 2 (DM 2)

      Aquest tipus sol aparèixer en l’edat adulta, encara que cada vegada hi ha més incidència d’aquest tipus de diabetis en nens, ja que aquesta generalment s’associa a estats de sobrepès-obesitat i la taxa d’obesitat infantil va en augment. L’excés de greix ocasiona resistència a la insulina, és a dir, que els teixits siguin menys sensibles a l’arribada d’insulina “carregada” de glucosa, amb la qual cosa de nou la glucosa queda elevada en sang causant hiperglucèmia.

      Així, en aquest cas, encara que el cos fabrica insulina aquesta no actua correctament: no és capaç de fer passar el sucre de la sang (glucèmia) a l’interior de les cèl·lules. El tractament de la DM2 sol anar encarat a la pèrdua de pes mitjançant la implementació d’una dieta apropiada i la pràctica regular d’exercici juntament amb tractament farmacològic per millorar la sensibilitat a la insulina.

      Diabetis Gestacional 

      També es donen casos de Diabetis Gestacional, un tipus de diabetis que poden patir algunes dones embarassades. Es tracta d’una alteració del metabolisme dels carbohidrats que apareix habitualment a partir del segon trimestre de l’embaràs. Generalment és un estat transitori, ja que la hiperglucèmia sol desaparèixer post part.

      Com sé si tinc DM? Símptomes d’alerta i diagnòstic

      La Diabetis en una malaltia silent, doncs tenir els valors de sucre elevats no fa mal. Només podem saber que tenim valors de glucèmia anormalment alts si ens realitzem analítiques de sang de forma rutinària.

      En els casos en què els valors de sucre en sang s’eleven molt sí que poden aparèixer símptomes que facin sospitar

      • Pèrdua de pes: Aquesta és causada per la falta d’aprofitament dels carbohidrats que es consumeixen, ja que el sucre en què es transformen no pot entrar a les cèl·lules i s’expulsa a través de l’orina.
      • Polifagia (gana): També deguda a la incapacitat d’assimilar els hidrats de carboni. L’organisme continua demanant aliment perquè no ho absorbeix correctament.
      • Poliúria (moltes ganes d’orinar): S’orina molt més com a mecanisme per eliminar la glucosa elevada del torrent sanguini.
      • Polidípsia (molta set): Com a mètode de compensació de la deshidratació causada per la poliúria.
      • Altres: Debilitat, cansament, visió borrosa, irritabilitat, etc. En estadis molt avançats on s’han ignorat tots els símptomes anteriors i la glucèmia segueix augmentant poden donar-se nàusees, vòmits, fins i tot pèrdua de coneixement

      El diagnòstic de la diabetis es realitza mitjançant una anàlisi de sang quan apareixen els següents valors:

      • Glucosa en qualsevol moment del dia superior a 200 mg / dl és indicativa de diabetis amb un sol cop que aparegui.
      • Glucosa en dejú major a 126 mg / dl ha d’aparèixer en dues analítiques per fer-se el diagnòstic.
      • Hemoglobina glicosilada (HbA1c) superior a 6,5%. Aquest paràmetre resumeix com ha estat la glucosa en els últims 3 mesos, no només en dejú si no al llarg de tot el dia. El normal és que sigui inferior a 5,7%. Quan s’eleva sense arribar a 6,5% indica que hi ha una prediabetis i que cal començar a canviar hàbits. Valors superiors mostren que la diabetis s’ha instaurat.

      Complicacions de la diabetis mellitus

      Com et comentava unes línies més amunt, en ser la diabetis una malaltia silent, que no es nota, moltes persones s’obliden que la pateixen i no tenen cura els seus hàbits ja que no perceben el risc que una diabetis mal controlada pot comportar:

      • Malaltia cardiovascular: Infart, trombos, accident vascular cerebral, etc.
      • Insuficiència renal.
      • Pèrdua de sensibilitat neurològica i vascular: Ferides de difícil curació en extremitats que poden acabar amb la necessitat d’amputar.
      • Problemes de visió i ceguesa.
      • Disfunció erèctil.

      Si mantens una alimentació adequada, ets actiu físicament i realitzes els controls rutinaris amb el teu equip mèdic el més probable és que la teva diabetis estigui ben controlada i aquestes complicacions no es donin.

      L’apunt: és necessari recalcar que la diabetis tipus 2 (“de l’adult”) no és menys greu que la diabetis tipus 1. Es tendeix a creure que com la DM 1 precisa insulina en tots els casos és més greu que la tipus 2, que no sempre la requereix (encara que en alguns casos sí serà necessària). La realitat és que ambdós tipus de diabetis poden causar les mateixes complicacions si no estan controlades.

      Dieta i tractament

      La triada del tractament d’aquesta malaltia la componen la pràctica d’exercici regular, el tractament farmacològic i l’alimentació.

      L’EXERCICI FÍSIC ha demostrat ser eficaç per millorar el control glucèmic. Les últimes evidències mostren que tant l’exercici aeròbic o cardiovascular com el de força i també la combinació de tots dos arriben a reduir un 0,5-0,8% d’HbA1c.

      L’exercici aporta múltiples beneficis:

      • Millora les glucèmies.
      • Incrementa la sensibilitat a la insulina.
      • Millora el perfil lipídic.
      • Disminueix els valors de tensió arterial.
      • Afavoreix la pèrdua de pes a partir de massa grassa.

      La recomanació general és realitzar 150 minuts setmanals d’exercici físic de moderada intensitat (sense perdre la parla) per poder obtenir aquests beneficis.

      El TRACTAMENT FARMACOLÒGIC el pauta el metge endocrí, triant la millor opció per a cada cas concret: antiglucemiants orals (metformina, sulfonilurees, inhibidors de la DPP-4, etc.), anàlegs de GLP-1, insulina, etc. Moltes vegades es necessita la combinació de diversos tractaments per obtenir els millors resultats.

      Cal visitar-se regularment amb el metge per anar avaluant mitjançant analítiques de sang l’evolució de la diabetis. Es considera un bon control sempre que l’hemoglobina glicosilada sigui inferior al 7%.

      L’ ALIMENTACIÓ és el tercer pilar a tenir en compte per controlar la diabetis. Tenir diabetis no implica no poder tornar a gaudir del menjar, si no adquirir coneixements suficients per saber quins grups d’aliments tenen la capacitat d’elevar la glucèmia i per tant s’han de vigilar perquè el control sigui bo.

      En termes generals es seguirà una alimentació basada en aliments frescos, controlada en carbohidrats i que eviti el greix saturat, ja que la diabetis implica major risc cardiovascular.

      aliments per la diabetis
       aliments desaconsellats

      Si tens diabetis les dietistes-nutricionistes del Centre de nutrició Júlia Farré estarem encantades d’ensenyar-te com has de menjar per mantenir la glucèmia controlada i prevenir així el risc de complicacions futures.

      Natalia Celma

      Natalia Celma

      Dietista - Nutricionista

      0 Comments

      Clic para concertar visita por whatsapp