Àcid úric: Definició, tractament i dieta

Definició d’hiperucèmia i àcid úric alt

L’àcid úric és el producte de rebuig que es genera a partir de les purines. Les purines es creen una part dins del nostre propi organisme i l’altra part l’obtenim de l’alimentació. Les purines, si no són generades o consumides en excés, són eliminades per orina i femta sense causar cap problema.

El problema sol aparèixer quan l’àcid úric no es pot eliminar a una velocitat adequada i/o se’n produeix massa quantitat, això provoca l’anomenada hiperuricèmia o àcid úric alt.

La hiperuricèmia es dona quan l’àcid úric en sang es troba per sobre de 7mg/dl en homes i 6mg/dl en dones i pot ser asimptomàtica o provocar símptomes com la gota i/o litiasis renal i/o nefropatia gotosa.

Patologies associades a l’àcid úric alt

GOTA

La gota és la simptomatologia més comú que presenten les persones amb hiperuricèmia i es caracteritza per l’aparició de dipòsits de cristalls d’urats en teixits rics en col·lagen (articulacions).

Factors que provoquen un increment de l’àcid úric a l’organisme

Hi ha factors que predisposen a la hiperuricèmia i que cal tenir en compte per tal de prevenir-la i/o evitar-ne l’aparició.  Aquests factors són:

• Edat avançada.
• El sexe masculí sol ser més propens.
• Predisposició genètica i/o antecedents familiars de sobreproducció de purines.
• Insuficiència renal.
• Alguns fàrmacs (antihipertensius, diürètics, salicilats…).
• Situacions de dejú, per la producció de certs metabòlits com els cossos cetònics, per aquesta raó no seria recomanable el dejú intermitent ni les dietes cetogèniques.
• Fer àpats molt copiosos de manera regular.
• Hipertensió arterial.
• Trastorns mieloproliferatius.
• Quimioteràpia.
• Ingesta elevada d’aliments rics en purines.
• Obesitat.
• Consum d’alcohol i tabac.
• Exercici molt intens, lesions i cirurgies per la producció d’àcid làctic.

Dieta per a reduir l’àcid úric

L’alimentació en cas d’hiperuricèmia ha de ser baixa en purines a la vegada que hipocalòrica, sobretot si hi ha sobrepès o obesitat. La reducció calòrica però, ha de ser molt progressiva ja que una ingesta calòrica molt baixa també pot elevar els nivells d’àcid úric.

Hi ha dues fases que dependran de l’estat en el que es troba la malaltia:

• Molt baixa en purines (<5mg purines/dia): En fase de crisi gotosa.
• Moderada en purines (<300mg purines/dia): En fase de remissió.

Mitjançant l’alimentació es poden assolir nivells sèrics d’àcid úric d’1mg/dl, però suposen una restricció de certs aliments i per tant cal anar amb molta cura per tal de no afavorir desequilibris nutricionals.

Dieta molt baixa en purines durant un atac de gota o crisi gotosa

Altres aspectes que cal tenir en compte a l’hora de reduir l’àcid úric

• Cal assegurar una bona hidratació.
• Els àpats molt copiosos augmenten el risc de desenvolupar gota.
• El consum freqüent de begudes ensucrades i aliments amb un contingut elevat en fructosa augmenten el risc de gota.
• La metabolització de l’alcohol dificulta l’eliminació renal de l’àcid úric i fa augmentar el nivell de purines.
• La pèrdua de pes ha de ser lenta i progressiva.
• Fer 5 ingestes al dia per no afavorir períodes de dejú i així evitar la producció de cossos cetònics.
• La remissió completa pot ser un procés lent.

Com podem ajudar a eliminar l’àcid úric per orina

Com ja hem comentat anteriorment, les purines s’eliminen per orina si tot funciona correctament, per aquesta raó resulta interessant alcalinitzar el pH de l’orina i que així s’afavoreixi l’expulsió d’aquestes.

Una mala alimentació sol estar relacionada amb una orina molt més àcida i que, per tant, potencia l’acumulació de l’àcid úric i impedeix l’eliminació correcta de les purines a través de l’orina.

Per alcalinitzar el pH de l’orina cal:

• Consumir aliments amb potencial basificant com fruita, verdura cuita i crua, sobretot les de fulla verda, patata, moniato i alvocat.
• Disminuir el consum d’aliments acidificants com la pasta, arròs i pa blancs, les carns i els embotits, els làctics greixosos, el peix blau, els ous, els dolços, els sucres, la sal i els aliments ultraprocessats.
• Beure suficient aigua i evitar sucs i refrescos.
• Evitar l’alcohol en totes les seves formes.

Tractament farmacològic

Els fàrmacs ajuden a controlar els atacs de gota i a revertir-los més ràpidament i, per tant, és important seguir els consells mèdics ja que exclusivament amb alimentació pot no ser suficient per reduir la simptomatologia de manera ràpida i eficaç.

Tot i així, un tractament correcte ha d’incloure sempre la part nutricional per tal de mantenir la uricèmia inferior a 6mg/dl a llarg termini i ajudar a eliminar o disminuir la quantitat d’atacs i/o a moderar la gravetat d’aquests.

De fet els estudis afirmen que amb una bona pauta nutricional i seguint de manera adequada la recomanació farmacològica es pot normalitzar l’àcid úric per complet en un període de 6 mesos a 1 any, depenent del punt de partida de la malaltia.

Així doncs, és molt important fer un bon seguiment de la pauta farmacològica  i seguir una dieta adient que juntament amb la restricció calòrica i l’exercici físic regular, millorarà la simptomatologia i podrem prevenir la reaparició d’aquesta.

Creences i mites sobre l’alimentació i l’àcid úric

• Consum de cervesa i àcid úric

El consum d’alcohol, especialment el de cervesa i begudes destil·lades, és contraproduent per evitar o reduir la hiperuricèmia ja que la metabolització de l’alcohol genera com a subproductes una sèrie d’àcids que competeixen amb l’àcid úric per la seva eliminació a nivell renal i fa augmentar el nivell de purines.

Per tant cal consumir el mínim alcohol possible per poder eliminar de manera més eficaç l’àcid úric per orina.

• No es pot menjar tomàquet si tens àcid úric

Hi ha la falsa creença de que el tomàquet augmenta l’àcid úric.

Primerament el tomàquet no conté purines, per tant el seu consum no fa que aquestes augmentin en el nostre organisme.

Per altre banda, el tomàquet al ser un fruit conté fructosa,  és important que el consumim sencer, per aprofitar-ne la fibra, i acompanyat d’altres vegetals i hortalisses, així evitarem una alta concentració de fructosa com en el cas dels sucs, salses, liquats…

Per tant no és necessari eliminar de la dieta el tomàquet fresc o cuit sinó que cal tenir cura amb les salses de tomàquet, sobretot les industrials, el tomàquet concentrat i sucs de tomàquet pel seu alt contingut en fructosa.

• Queda prohibit el peix blau i marisc

El peix i marisc és ric en purines per tant en fase gotosa, quan hi ha dolor i la simptomatologia està molt present, es recomana evitar-los per tal de no afavorir la pujada de l’àcid úric i poder dur una alimentació baixa en purines.

Un cop establerta la fase de remissió, és a dir, quan ja no hi ha simptomatologia podem començar introduint el peix blanc i poc a poc anar reintroduint el peix blau i marisc, sempre sense excessos i en coccions suaus (forn, vapor, papillota, bullit…).

Les racions setmanals que s’aconsella no sobrepassar són: de 0-1 cop/setmana marisc, 2-3 cops/ setmana peix blanc i 1 cop/ setmana peix blau.

Exemple de menú per a una persona amb hiperuricèmia