Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 933486557 / info@juliafarre.es34672422554

Menjar compulsivament

menjar compulsivament
La majoria de nosaltres, segurament sabem el que significa inflar-se a menjar fins sentir-se realment incòmode. És una conducta bastant acceptada en determinades dates, com per exemple Nadal. Però, què passa quan aquesta conducta es repeteix sovint? Les conseqüències poden ser realment greus, causant problemes de salut física com diabetis, augment de colesterol … I també alteracions psicològiques i emocionals com inseguretat, sentiments de culpa i vergonya, tristesa, insomni, depressió, aïllament social, entre altres.

El trastorn per afartament implica un deteriorament en la qualitat i la satisfacció amb la pròpia vida, així com problemes per adaptar-se socialment. L’obesitat és una altra conseqüència de les persones que mengen compulsivament.

Com saber si ets un menjador compulsiu?

És molt comú trobar-nos amb persones que no tenen consciència de la seva problemàtica real. Menjar de manera abusiva està aparentment acceptat en la nostra societat. Pel que resulta més difícil encara discernir el que és una conducta normal del que és una conducta problemàtica.

És més, la publicitat, ens anima a menjar per “ser més feliços”. Pel que és fàcil arribar a creure, que la meva relació amb el menjar està bé, sense adonar-nos que realment tenim una dificultat a treballar.

Un altre motiu pel qual és difícil identificar si sóc o no un menjador compulsiu, radica en que he pogut aprendre aquests patrons de conducta del meu entorn més proper. Per la qual cosa, no tinc exemples del que implica una relació saludable amb el menjar.

Com puc identificar si sóc un menjador compulsiu? Aquí et mostro alguns senyals que poden donar-te la resposta.

  • La gana apareix en forma d’urgència i l’has de saciar en aquell mateix instant.
  • Menges encara no tinguis gana i sentint-te realment ple.
  • Quan estàs avorrit, cansat, o sents solitud … menges.
  • Ingereixes quantitats exagerades de menjar en un període determinat de temps.
  • Sensació de manca de control sobre la quantitat de menjar i la forma en què menges.
  • Després de l’acte de menjar, apareixen sentiments de culpa, penediment, tristesa, vergonya …
  • Menges sol o d’amagat.- Manca de consciència durant l’acte de menjar.
  • Intensa preocupació pel cos, el pes i la imatge.
  • Menges més ràpid que la majoria de persones.
  • Estàs a dieta, una i altra vegada.

A continuació et mostro un test de 15 preguntes, les quals moltes persones que mengen de manera compulsiva han contestat que sí.

 No oblidis demanar ajuda a un professional si tens dubtes sobre això.

  1. Menja vostè sense tenir gana?
  2. Es dóna vostè afartades de menjar sense raó aparent?
  3. Té vostè sentiments de culpa i remordiments després de menjar en excés?
  4. Dedica vostè massa temps i atenció al menjar?
  5. Anticipa vostè amb plaer els moments en què pugui estar sol per menjar?
  6. Planeja vostè per endavant aquests afartaments secrets?
  7. Menja vostè amb mesura quan està amb altres persones i es revenja quan està sol?
  8. Afecta el seu pes a la seva manera de viure?
  9. Ha intentat vostè de fer dieta durant una setmana (o més) sense haver aconseguit la seva meta?
  10. Li molesten a vostè els consells d’altres persones que li recomanen “una mica de força de voluntat” per deixar de menjar en excés?
  11. Tot i l’evidència en contra seva, segueix vostè afirmant que pot fer dieta “per si mateix” quan ho desitja?
  12. Sent vostè ànsies de menjar a una hora determinada del dia o de la nit, a més del a hora de dinar?
  13. Menja vostè per fugir de les preocupacions o dels problemes?
  14. Alguna vegada li ha tractat el seu metge per excés de pes?
  15. La seva obsessió pel menjar li fa infeliç a vostè o als altres?

Font: https://comedorescompulsivos.es/eres-comedor-compulsivo/test/

Causes de la compulsió pel menjar

Es desconeixen les causes concretes d’aquesta problemàtica. Cada història de vida és diferent i cal estudiar el cas de manera individualitzada. No obstant això, diferents estudis apunten que són diversos els factors comuns que influeixen en el seu desenvolupament. Un d’aquests factors sembla ser la mancança de gestió emocional. L’angoixa, ira, avorriment, estrès … afavoreixen clarament a què es donin els afartaments. La sensació de calma, és un objectiu a aconseguir amb el menjar, quan la persona no disposa d’altres eines.

Carències afectives, l’afecte negatiu i trastorns d’ansietat, tenen una relació directa amb les persones que mengen de manera compulsiva. El trastorn per afartament presenta comorbiditat amb els trastorns depressius i els trastorns d’ansietat.

Una altra causa influent en el menjar compulsiu és la recerca de sensació de plaer i recompensa per compensar mancances. La persona a l’ingerir certs aliments augmenta la producció d’endorfines i dopamina, substàncies associades a estats de benestar.

L’abús de substàncies i la impulsivitat, també podria ser una altra causa a tenir en compte a l’hora d’explicar els afartaments. Els gens, com tenir familiars propers que també pateixen un trastorn alimentari és un altre punt a tenir en compte.

La restricció alimentària és un altre factor comú a aquesta problemàtica. Les persones que desenvolupen el trastorn per afartament, anteriorment han realitzat diverses dietes restrictives.

El perfeccionisme també s’estudia com un factor de risc per al trastorn alimentari. Diferents estudis, concorden a apuntar que les persones que pateixen aquest tipus de trastorn reaccionen negativament cap els seus errors, interpretant com fracassos.

Pèrdua de control durant la dieta

Un gran nombre de persones que pateix aquest tipus de conductes solen fer dieta i al darrere tenen una llarga llista d’aliments prohibits.

I és que, l’afartament, pot ser una resposta a una dieta restrictiva. Si portem massa temps restringint certs aliments, és molt probable que el desig augmenti, provocant que mengem amb descontrol i una quantitat gens saludable.

Després, apareixeran emocions desagradables com la culpa, la ràbia, la desesperança, la tristesa … Afavorint així al fet que es torni a repetir aquest cicle de restricció-afartament-culpa.

Aquests cicles poden provocar greus alteracions en la nostra salut física (obesitat, diabetis …), com afectar negativament en l’autoestima i seguretat de la persona. És important que comptem amb l’ajuda d’un dietista-nutricionista que pugui realitzar-nos un pla individualitzat d’alimentació on no hi hagi restricció d’aliments.

Comptar amb un equip de dietistes-nutricionistes i professionals de la psicologia, és clau per poder treballar aquest tipus de conductes

Quan contactar amb un professional?

Un pla individualitzat pot ajudar de manera efectiva a la persona a comprendre com es va formar la seva relació psicològica amb el menjar i poder donar-li un nou significat. D’aquesta manera, podrà deixar de banda els afartaments, per donar pas a la consciència i la confiança.

És important que demanis ajuda a un professional de la psicologia especialitzat que treballi de manera multidisciplinària amb un dietista-nutricionista si:

  • Sents que el menjar té massa poder en la teva vida. Penses constantment en quina serà la següent ingesta o els teus plans socials giren entorn d’ella.
  • Sents que no tens control sobre el menjar i no pots decidir de manera conscient què, com, on o quan menjar.
  • Comptes calories de manera obsessiva, en comptes de que escoltar que és el que el teu cos necessita.
  • Sentiments com la culpa, vergonya, ansietat, tristesa, ràbia, frustració … són freqüents en el teu dia a dia per la teva difícil relació amb el menjar.
  • Sents que no acceptes al teu cos, t’avergonyeixes d’ell i evites situacions que impliquin mostrar.
  • Consideres que portes massa temps provant amb diferents dietes i no pots aconseguir els teus objectius.
  • Sents que estàs desconnectat de tu mateix i les teves necessitats i veus en el menjar un gran aliat.

Teràpia Psicológica

El tractament psicològic, és sens dubte imprescindible per ajudar a la persona amb els problemes que causen episodis d’afartaments i gola desenfrenada

Com?

Treballant amb els sentiments negatius i el cos, la persona augmentarà la consciència sobre si mateix, podent així transformar les seves creences, per a adoptar unes més coherents i adaptatives.

Un altre aspecte a treballar amb l’ajuda d’un psicòleg és l’augment de control sobre els comportaments associats al menjar. En augmentar la sensació de control, podrà decidir què i com menjar els aliments escollits.

A més, la persona podrà centrar-se en les seves relacions interpersonals, treballant així, les seves habilitats socials i assertivitat. Podrà transformar la manera de relacionar amb si mateix i amb altres (familiars, amics, companys …). Aquests canvis es veuran influenciat en la manera que té de menjar.

No podem oblidar-nos de la gestió emocional. Gràcies a la teràpia psicològica, la persona podrà aprendre habilitats que l’ajudaran a controlar l’estrès, a reconèixer les seves emocions i a gestionar-les d’una manera adaptativa. Tot això reduirà el desig de menjar en excés.

Mitjançant el minful eating, una tècnica basada en l’atenció plena que s’aprendrà en consulta, la persona podrà tornar a reconnectar amb els seus senyals interns (fam, sacietat …) i menjar així intuïtivament. Deixarem de comptar calories i passarem a prestar atenció a la nostra senyal de fam real.

Bibliografia: Trastornos de la Conducta Alimentaria y Obesidad. Moránde. ©2014. Editorial Médica Panamericana

Marta García

Marta García

Psicòloga i psicoterapeuta

0 Comments

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sí, Acepto la política de privacidad *

× Concertar visita por whatsapp