Alimentació del nadó

La llet materna és clarament el millor aliment pel bebè. En això estan d’acord un gran nombre d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de les Nacions Unides per la Infància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria i l’Associació Espanyola de Pediatria degut a que el temps ha demostrat que durant segles ha sigut i és l’aliment essencial pel bebè tant en temps de pobresa com de riquesa. De totes formes, els beneficis que aporta són pels dos:

Beneficis pel nadó

– Promou el desenvolupament sensorial i cognitiu.

– Redueix el risc de mort sobtada i per malaltia de la infància com diarrea o  pneumònia.

– Afavoreix la recuperació després de malalties de la infància.

– Protegeix davant d’al·lèrgies.

Beneficis per a la mare

– Ajuda en la recuperació física després del part.

– Minimitza la incidència de càncer de mama i ovari.

– Redueix el risc de certes patologies com anèmia i osteoporosis.

– Incrementa els recursos de la família.

Però, fins quan s’ha de seguir donant el pit? Es recomana lactància exclusiva, o de llet adaptada en cas de no ser possible l’alletament, fins els 6 mesos de vida del bebè. Als 6 mesos és el moment en el que s’introdueixen gradualment aliments sòlids a la seva dieta per cobrir les seves necessitats i així assegurar el seu correcte desenvolupament.

Per tant, els 6 mesos són el fi de la lactància materna? No, als 6 mesos s’inicia l’alimentació complementària, però la llet materna o llet adaptada seguirà sent el seu principal aliment. Com bé diu la paraula, l’alimentació complementaria és la introducció d’aliments que complementen la lactància materna. S’ha d’intentar mantenir fins els 2 anys d’edat o més o fins que mare i fill ho decideixin.

Llavors, durant quant de temps segueix sent nutritiva? Sense cap dubte fins els 6 mesos aporta tota l’energia i nutrients que necessita el nadó, fins l’any els aporta al menys la meitat de les seves necessitats nutricionals i fins un terç durant el segon any. Però això no vol dir que un cop passin els 2 anys deixi de ser nutritiva. A més, crea un vincle entre mare i fill/a i el deslletament és una decisió que han de prendre entre els dos.

Als 6 mesos és el moment recomanat per iniciar l’alimentació infantil complementària. És cert, que ens podem trobar amb alguna mare, àvia o inclús personal sanitari com pediatres o infermeres que ens diguin que ells als 4 mesos ja van començar a introduir aliments i això ens desorienti. Quan, als 4 o als 6 mesos? La meva resposta segueix sent als 6 mesos, ja que als 4 mesos encara hi ha immaduresa tant intestinal com renal i una introducció abans de temps d’aliments podria provocar:

Un cop tenim clar quan començar amb l’alimentació complementària parlaré de com fer-ho. La introducció d’aliments ha de ser de manera progressiva i en petites quantitats, assegurant que entre aliment ja donat i aliment nou hi hagi un interval de temps d’entre 2 i 5 dies (segons l’aliment introduït) per observar la tolerància del nou aliment. Si s’observen vòmits o diarrees desprès d’introduir algun aliment s’ha de deixar de donar i consultar amb el pediatra.

Per començar a introduir aliments pots utilitzar 3 mètodes:

• Farinetes: a partir d’aliments convertits en puré, amb o sense trossets.
• Baby Led Weaning (BLW): es tracte d’una alimentació regulada pel bebè. El nadó s’alimenta per si mateix d’aliments sòlids que poden agafar amb les seves mans i mastegar o esqueixar amb les seves genives. Es tracta de que mengi el mateix que la resta de la família (evitant la sal i aliments no recomanats segons la seva edat) i ells decideixin quan. Visita la meva entrevista a Lídia Folgar sobre Baby Led Weaning
• Baby Led Introduction to Solids (BLISS): és el mateix mètode que el BLW però assegurant que en cada àpat hi hagi un aliment ric en energia, un altre en ferro i fruita o verdura. D’aquesta forma evitem algun dels inconvenients del BLW.

L’ordre d’introducció d’aliments, aquí segur que a més d’una us sorprendrà la meva resposta, no és important tal i com diuen l’Acadèmia Americana de Pediatria i la Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (ESPGHAN). Els estudis actuals no demostren evidència suficient de que retardar la introducció d’alguns components com el gluten previnguin davant l’aparició d’al·lèrgies. Si no existeixen antecedents familiars d’al·lèrgies alimentàries es tenen que introduir segons el desenvolupament i característiques del bebè.

El calendari d’introducció d’aliments ens pot servir com orientació però no ha de ser una norma. Això si, hi ha aliments que es tenen que evitar:

• Sucre, mel i edulcorants.
• Sal i aliments salats (conserves, embotits, pa…). Fins l’any s’ha de menjar sense sal i després es pot afegir un pessic de sal iodada.
• Llet de vaca i lactis (formatge, iogurts) no abans dels 12 mesos.
• Peixos blaus de gran mida: peix espasa, tauró, tonyina vermella i lluç de riu.
• Cap de gambes, llagostins, escamarlans… i cos de cranc o crustacis.
• Espinacs i bledes en grans quantitats.
• Sòlids amb risc d’ennuegament (fruits secs sencers, crispetes, grans de raïm sencers, poma, pastanaga crua, etc.).
• Aliments superflus com refrescos, llaminadures, galetes, postres lactis (flams, natilles…), xarcuteria i brioxeria. Retardar el màxim possible i sempre a partir de l’any.

Conclusió:

El nadó, des de que als 6 mesos tasta el primer aliment sòlid i fins que poc a poc va introduint nous aliments, ha d’alimentar-se a partir de menjar sa. S’ha de procurar que aquest sigui suficient, satisfactori, complet, equilibrat, segur, adaptat, sostenible i assequible. A més, és convenient no passar per alt, que tant la mare com el pare o les persones encarregades de la seva alimentació han de donar exemple. Per això, és fonamental que no només els nens s’alimentin correctament sinó que els pares també ho facin.

A la consulta no només podem ajudar-te a orientar-te en què, com i quan els teus fills poden menjar certs aliments o en adaptar la dieta al nen en funció de les seves necessitats. També podem ajudar a la família a seguir una alimentació saludable.