Entrevista a Lidia Folgar sobre el seu llibre “Aprender a comer solo”, tot el que necessites saber sobre el Baby Led weaning

A la Lidia Folgar la conec des de fa força temps per les xarxes socials, a causa de els seus coneixements sobre Nutrició Infantil i cuina, així que no he pogut resistir-me a demanar-li una entrevista sobre el seu llibre “Aprender a comer solo”. Ella és dietista – nutricionista, mare que aplica el Baby Led weaning i aficionada a la cuina saludable. A més, té un bloc (www.lidiafolgar.es) que us animo a seguir.

Estic segura, que igual que a mi, la lectura d’aquest llibre us farà entendre mitjançant evidències científiques (la Lídia no es treu la informació de la màniga) el Baby-Led-weaning (BLW) o com traduiríem a l’espanyol: alimentació complementària autoregulada o alimentació complementària dirigida pel nadó.

El pròleg del llibre està escrit pel gran pediatre i escriptor Carlos González i en ell, ens fa entendre que no hem d’anar tan lluny per veure que el BLW no és una cosa nova, ja que les nostres besàvies no tenien túrmix ni un control tan exhaustiu sobre l’alimentació dels seus nadons. I si no, pregunta-li a la teva àvia com s’alimentava als teus pares o com la van alimentar a ella: “el menjar molt cuit o aixafat o tallat a trossets petits però sense ordre d’introducció, segons el que recollíem del camp o podíem comprar”. Aquesta ha estat la resposta de la meva àvia, i jo encara em considero jove.

I és que, Quina importància té l’alimentació en els primers anys de vida? Són les nostres preferències alimentàries innates?

En els primers 1000 dies de vida, comptant l’embaràs, l’alimentació és clau. Hi ha prou evidències respecte al paper de la nutrició en els primers anys de vida i la seva influència en el desenvolupament de malalties de tipus metabòlic com l’obesitat, la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, hipertensió… a l’edat adulta.

En els primers 1000 dies de vida, comptant l’embaràs, l’alimentació és clau. - Haz clic para twittear!    

Això pot portar a la conclusió que hem de prohibir als nens que mengin certs aliments. És així?

No. No es recomana prohibir-los res als nens. És molt important diferenciar el “prohibir”, del fet de “no oferir”. Durant els primeríssims anys de vida és relativament fàcil, ja que el nen no decideix què menjar, sinó que són els seus cuidadors els que posen menjar al seu abast, així que només cal tenir a casa només opcions saludables i estar pendent dels oferiments que li fan altres persones quan està fora de casa.

Ara bé, quan es fan més grans i estan en contacte amb altres nens i adults, publicitat… i ja saben parlar i demanar, es trobaran amb menjar escombraria en certs actes socials. Si en un moment donat el demanen o el volen provar, doncs en aquest cas no se li prohibeix, ni se li dóna importància en absolut. Ara bé, a casa se li continuen oferint opcions saludables i predicant amb l’exemple.

El BLW ben fet sí, ja que permet des d’un inici donar a provar molta més varietat d’aliments que amb els mètodes convencionals, d’una banda, i d’altra banda, en no donar “aliments infantils” tipus cereals solubles que es prenen en biberó, la meva primera galeta, el meu primer Danone… que són productes ensucrats tots, no estimulem aquesta preferència pels sabors dolços.

Hi ha un apartat a l’inici, que dóna la clau per entendre per què la recomanació de començar amb purés als 4-5 mesos ha canviat a causa de les noves directrius de l’OMS. Podries explicar-nos-ho?

Fins l’any 2002 les recomanacions de l’OMS eren de mantenir la lactància materna fins als 4-6 mesos i en aquest any es van canviar a mantenir-la en exclusiva fins als 6 mesos. Les habilitats motores d’un nadó de 4 o 5 mesos no permeten que mengi sòlids ni que mengi per si mateix, d’aquí, que la manera de començar era prendre tot mitjançant purés i donar-los de menjar a la boca. No obstant això, les habilitats motores de la majoria de nadons de 6 mesos (que és l’edat actual recomanada d’incorporació de l’alimentació complementària) sí ho permeten, de manera que ja no cal que tots els nadons comencin per purés.

El BLW pot ajudar a desenvolupar preferències alimentàries més saludables - Haz clic para twittear!    

El Baby Led weaning s’entén sempre amb lactància materna a demanda. No la desplaça. És el nadó el que de manera gradual decideix menjar més menjar i menys llet, o més llet i menys menjar. El procés de reducció de preses de llet materna el guia el nadó de manera natural i instintiva.

El BLW es pot dur llevar a terme amb lactància artificial si no hi ha més remei, però, no es pot assegurar que s’aconsegueixin tots els seus potencials beneficis, com l’autoregulació energètica, l’acceptació de major varietat de sabors…

A més de nomenar altres beneficis per al nadó i la família (en desenvolupes 11), al meu entendre és interessant destacar-ne un tenint en compte la posició que està assolint Espanya en tant a obesitat infantil. Podria ser el BLW, ben dirigit, un mètode preventiu contra l’obesitat?

Encara està per veure, però els pocs estudis que hi ha sobre aquest tema són esperançadors. Sí que s’ha vist en tots els estudis fets fins ara sobre el tema, que els nadons que seguien aquesta introducció d’aliments, pesaven menys de mitjana que els que seguien els mètodes convencionals i no desenvolupaven obesitat almenys en els primers anys de vida.

Com bé explica la Lídia en el llibre, el més curiós no és que no importi l’ordre d’introducció sinó que segons el país europeu que s’estudiï s’observa com cada un té un ordre d’introducció dels aliments diferent. És a dir, que l’ordre d’introducció dels aliments en nadons no coincidia en cap de les ciutats europees estudiades. Així que, tret que els aliments siguin molt diferents en composició d’un país a un altre (que no és el cas), no té sentit aquest ordre ja que a partir dels 6 mesos no hi ha aquesta suposada immaduresa del sistema immunitari dels nadons.

En resum Lídia, la introducció tardana dels aliments prevé al·lèrgies alimentàries? o per contra la introducció primerenca de l’aliment pot disminuir-ne el risc?

S’ha vist que amb la pauta de demorar la introducció dels aliments potencialment al·lergènics les al·lèrgies no només no han disminuït, sinó que han augmentat. I existeix actualment consens en què la introducció tardana d’aliments potencialment al·lergènics no és un mètode vàlid per prevenir al·lèrgies alimentàries.

Pel que fa a si la introducció primerenca disminueix el risc, no està tan clar com l’altra qüestió, encara que hi ha diversos estudis de qualitat que determinen que sí es previndrien amb alguns aliments.

En qualsevol cas, la incorporació precoç no augmenta el risc i fa l’alimentació del nen molt més variada des de l’inici.

Això, com bé dius, no vol dir que no hi hagi aliments potencialment al·lèrgics per la qual cosa, podem introduir qualsevol aliment en el mateix àpat o hem d’esperar un temps entre la introducció d’aliments?

D’una banda, si el nadó té dermatitis atòpica persistent als tractaments, o si ja ha tingut antecedents d’al·lèrgies, s’hauria demorar la introducció dels aliments altament al·lergènics fins que ho avaluï un especialista, que probablement faci unes proves d’al·lèrgia.

En nens sense antecedents personals d’interès, hi ha diverses teories. Una és de deixar passar uns 3 dies abans d’introduir qualsevol aliment nou, per si el nen desenvolupa una reacció al·lèrgica, poder identificar quin aliment és. Una altra teoria, és realitzar aquesta pauta només amb els aliments potencialment al·lergènics, i els de baixa al·lergenicitat introduir-los a la vegada si es donés el cas. Aquesta última teoria és la que em sembla més apropiada en nadons que apliquen BLW. Per exemple, es podria introduir alhora bròquil amb patata, pollastre i oli d’oliva, però si afegim ou, podríem esperar uns dies a introduir un altre aliment potencialment al·lergènic, per exemple, peix. Si no, tardaríem molts mesos en portar una alimentació variada i és molt poc probable que un nen tingui una reacció adversa a aliments com l’oli d’oliva, a la patata o al bròquil, entre d’altres.

En el següent vídeo de http://www.aplicandoblw.com, pots veure l’evolució d’un nen durant 12 mesos seguint baby-led-weaning

Suposen un problema els nitrats de les verdures?

No solen suposar un problema per a la majoria, però si arribés a produir-se el problema, seria greu, d’aquí l’advertència. Aquest apartat està més indicat per a aquelles famílies que tant per gust personal, com perquè les conreïn, utilitzen verdures riques en nitrats amb massa freqüència.

Realment es pot introduir el gluten des dels 6 mesos?

Es veu que sí, sembla ser que si un nen està predisposat a ser celíac, ho serà igual independentment de l’edat a la qual se li hagi introduït el gluten, i hi ha estudis que diuen que millor introduir-lo mentre es continua amb la lactància materna.

La principal diferència que s’ha vist és que els nens predisposats a ser celíacs que el van introduir de forma precoç, van rebre el diagnòstic a una mitjana dels 26 mesos, mentre que els que l’havien demorat, eren diagnosticats molt més tard, als 34 mesos de mitjana. I en què beneficia llavors? Doncs per una banda, en poder portar una alimentació molt més variada des de l’inici i d’altra banda, al diagnosticar-se la malaltia abans, les pautes dietètiques s’instauren abans, ja que és complicat explicar a un nen de 3 anys que ja no pot menjar molts aliments que menjava abans i li agraden, però, a un o 2 anys és més suportable.

Pot suposar un problema en nens amb un consum habitual, per exemple nens celíacs, que consumeixen derivats de l’arròs cada dia o quasi cada dia, o en nens que en mengin de moltes altres formes diàriament o gairebé diàriament (farinetes sense gluten, begudes d’arròs, creps, arròs integral…). Els efectes de l’arsènic són més perjudicials en nadons i nens petits en tenir menys kg de pes.

El primer és el ferro, amb un bon assessorament dietètic es pot prevenir el seu dèficit o és molt difícil?

Amb un bon assessorament, es pot prevenir el dèficit, almenys en comparació amb els que són alimentats amb purés. (Com haurà sobreviscut l’espècie humana abans que inventessin les farinetes fortificades o la batedora, si no?) La majoria de les causes d’anèmia es produeixen en poblacions que segueixen certes transgressions dietètiques importants i fàcilment identificables, com per exemple, incorporar la llet de vaca abans de l’any o bé, per algun problema de mala absorció subjacent a alguna altra malaltia.

S’ha d’evitar el consum de sal en els nadons? Pot això prevenir malalties futures en el nadó?

S’ha d’evitar el consum de sal en menors d’un any. El que no vol dir que a partir de l’any, n’hagin menjar molta. L’ideal és que s’acostumin a menjar amb poca sal afegida i pocs aliments salats (i aquí incloc snacks, galetes…).

El costum d’ingerir grans quantitats de sal pot produir hipertensió, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer en l’edat adulta.

I finalment, en l’alimentació a base de purés és fàcil recórrer a productes preparats (potets, bevibles, fruita en compota, iogurts ensucrats…) que en el BLW no són tan habituals. El BLW suposa que el consum de sucre serà menor?

Al BLW es desanima la compra de cap producte “especial per a nens”. Se suposa que el consum de sucre en nadons que apliquen BLW serà menor per aquest motiu, i també, perquè els pares que trien aplicar BLW per als seus fills, són pares més conscienciats amb una bona alimentació en general, i que per tant, no oferiran segons quins aliments al bebè.

Dins dels possibles riscos n’anomenes un que certament has de tenir en compte i és que no es recomana que l’apliquin pares molt nets i escrupolosos ja que el nadó posarà tot potes amunt però, segur que l’ennuegament és un altre risc que es plantegen els pares… és l’ennuegament més comú en els nadons que segueixen BLW respecte als que segueixen l’alimentació a base de purés?

Sempre recomanaria als pares formar-se en primers auxilis, però no als que fan BLW, perquè si ho fan bé no tenen més risc que els altres, sinó a qualsevol persona que estigui en contacte amb nens. Els nens se solen ennuegar amb qualsevol objecte que trobin al seu abast: monedes, piles, botons…

Un cop els pares tenen clar que volen iniciar l’alimentació complementària utilitzant el BLW, poden començar quan vulguin o necessita el nadó complir amb certs requisits?

És imprescindible que tingui madures certes habilitats motores. És un requisit imprescindible de seguretat per poder començar amb el BLW. Tot i que el 90% dels nens als 6 mesos las compleixen, hi ha un percentatge de nens que no.

Jo ja m’he posat el davantal i he començat a preparar alguna de les receptes, aquí teniu la mostra del “Mug cake de plàtan” que he preparat com una opció per esmorzar.