Fertilitat masculina: dieta i salut reproductiva

La fertilitat masculina en l’actualitat

Cada cop s’està posant més llum sobre la fertilitat en l’àmbit masculí, tenint en compte tots dos factors, tant el femení com el masculí, quan no s’aconsegueix l’embaràs. El fet que el factor masculí guanyi més rellevància tant en processos de fertilitat natural com de reproducció assistida contribueix a l’augment de les probabilitats d’aconseguir un embaràs. De fet, el paper de l’home és tan important en la cerca d’embaràs com el de la dona.

Hi ha una prevalença elevada de causes d’infertilitat compartides, és a dir, mixtes. En un percentatge més baix, aquestes causes poden ser idiopàtiques, és a dir, que se’n desconeix la causa. Per això, de vegades no s’arriba a descobrir quin és el motiu que està causant aquesta infertilitat (en cas d’aconseguir l’embaràs i que no arribi a terme) o esterilitat (en cas de no aconseguir l’embaràs).

Com valorar la salut reproductiva masculina

Anamnesi

És important iniciar l’estudi del cas d’infertilitat masculina fent una història clínica on es recullin dades sobre antecedents patològics del pacient o dels seus familiars, s’indagui en el seu estil de vida i es valorin possibles conductes a modificar, a més de tenir en compte analítiques específiques completes recents, si pot ser, d’un màxim de 3 mesos d’antiguitat.

Seminograma

Anàlisi d’una mostra de semen, on s’estudia el grau de fertilitat masculina. Els valors de referència són els que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Examen macroscòpic (del semen)

• Volum
• Liqüefacció
• Color
• Viscositat
• pH

Examen microscòpic (dels espermatozoides)

• Concentració
• Morfologia
• Motilitat o mobilitat
• Vitalitat
• Presència de leucòcits per valorar possible infecció

Possibles resultats d’un seminograma alterat poden ser:

• Azoospèrmia: absència d’espermatozoides
• Oligospèrmia: baix recompte d’espermatozoides
• Teratozoospèrmia: morfologia espermàtica alterada
• Necrospèrmia: espermatozoides morts
• Hipospèrmia: volum seminal menor a 1,5L post ejaculació
• Oligoastenozoospèrmia: mala mobilitat i baixa concentració espermàtica
• Oligoastenoteratozoospèrmia: mala mobilitat, baixa concentració i morfologia alterada

Test del cariotip

És la valoració del conjunt complet dels cromosomes. Proporciona informació sobre si hi ha certa predisposició a una producció d’embrions més gran amb alteracions genètiques, els quals molt probablement no donaran lloc a un embaràs o, si s’aconseguís, acabaria en avortament espontani.

Assaig del cometa

És el test de l’ADN espermàtic, una anàlisi de l’estat en què es troba l’ADN dels espermatozoides, localitzat al cap dels mateixos i que en constitueix la integritat genètica. Com més trencaments o lesions d’aquest material genètic, més difícil serà aconseguir l’embaràs. Si la causa d’una major fragmentació és l’estil de vida, aquest es pot veure millorat reajustant certes conductes.

Prova FISH

És l’anàlisi cromosòmica dels espermatozoides, permetent valorar-ne el material genètic. Es pot calcular el percentatge d’espermatozoides aneuploides (amb un nombre incorrecte de cromosomes) d’un ejaculat. En transferir un espermatozoide aneuploide, augmenten les probabilitats que l’embrió no implanti, hi hagi un avortament espontani o que, si l’embaràs és evolutiu, el futur descendent no estigui en condicions de salut òptimes. De vegades, es fa servir per confirmar un cariotip previ.

Exploració física completa

Aquest examen per part d’un/a andròleg/a és necessari a causa de la possibilitat que hi hagi alguna malaltia o alteració física que pugui estar dificultant des de la correcta funció sexual i/o ejaculatòria fins a la síntesi hormonal òptima i l’assoliment de la fecundació de l’òvul per part de l’espermatozoide. En alguns casos, com pot ser el varicocele, es pot arribar a requerir cirurgia.

Edat

S’estableix que l’edat fèrtil de l’home comença a declinar al voltant dels 45 anys, una edat més avançada que en el cas de les dones, la qual està rondant els 35 anys. Per tant, encara que hi hagi més marge de temps, l’edat de l’home influeix en la qualitat del semen.

Estat ponderal

El pes d’un home pot influir en la síntesi de testosterona. Tant un estat d’infrapès (IMC inferior a 18,5kg/m2) com un estat de sobrepès o obesitat (IMC superior a 25kg/m2) poden afectar la correcta síntesi de testosterona, sent aquesta ineficient per a la correcta producció espermàtica i podent inhibir l’eix gonadal (eix hipotàlem-hipòfisi-testicle). A més de ser possible que pateixin aquest tipus d’alteracions hormonals, els homes amb excés de pes solen tenir pitjor qualitat espermàtica que els homes amb normopès. Per tant, tenir un pes saludable contribuirà a augmentar, en part, les probabilitats d’embaràs.

Causes de l’esterilitat i la infertilitat masculina

L’esterilitat i la infertilitat d’una parella pot ser deguda tant al factor femení com a masculí. La causa també pot ser mixta i, en alguns casos, idiopàtica, és a dir, que es desconeix el motiu pel qual no és possible aconseguir l’embaràs o que, una vegada aconseguit aquest embaràs, no sigui evolutiu tant per fallades d’implantació com per avortaments espontanis, per exemple. Aquestes causes poden anar des d’alteracions hormonals fins a alteracions a la síntesi espermàtica, disfuncions obstructives, factors mèdics i factors ambientals.

Dieta i fertilitat masculina

La relació entre la nutrició i la fertilitat masculina es coneix cada cop més, per la qual cosa és un punt a tenir en compte durant una cerca d’embaràs tant natural com per reproducció assistida. Per tant, hi ha alguns nutrients que influeixen positivament en la fertilitat masculina, com serien:

• Els àcids grassos poliinsaturats (AGPI) Omega-3

S’han trobat en grans quantitats dins de les cèl·lules de Sertoli, les quals tenen un rol important a l’espermatogènesi. A més, s’ha vist que aquest àcid gras està situat a la cua de l’espermatozoide, cosa que podria millorar-ne el moviment ja que li atorga certa elasticitat. A nivell nutricional, està present en aliments rics en greixos com el peix blau (salmó, bonítol, sardines, truita, etc.), a l’oli de peix, als fruits secs (sobretot a les nous) i a les llavors (xia, lli, cànem, etc.).

• Els àcids grassos monoinsaturats (AGMI)

És possible que el seu consum millori el perfil lipídic ja que aquests podrien reduir els nivells de triglicèrids i/o de colesterol LDL en sang. Per tant, propiciaria l’equilibri metabòlic i hormonal a l’home. Aquest tipus de greixos és present a l’oli d’oliva (preferentment verge extra), a les olives i, en menor proporció, a l’alvocat.

• L’àcid fòlic o la vitamina B9

Aquesta vitamina no només té un rol significatiu en la fertilitat de la dona, sinó també en la de l’home. De fet, el seu efecte és causat sobre la mobilitat i el recompte espermàtic. És molt freqüent que en homes s’apreciï una fragmentació a l’ADN espermàtic: quan aquesta està causada per factors relacionats amb l’estil de vida, consumir àcid fòlic podria contribuir a una divisió cel·lular correcta i, per tant, podria arribar a millorar aquest aspecte. Està present en verdures de fulla verda fosca (espinacs, bledes, bròquil), els llegums, els fruits secs i el llevat de cervesa.

• El zinc

Aquest mineral té una relació directa amb la mobilitat, el recompte espermàtic i la producció de testosterona per part de l’home. El trobem en aliments rics en proteïnes com ara el marisc, la carn magra, el peix, l’ou i els llegums.

• El seleni

Té la seva influència sobre la qualitat i la motilitat dels espermatozoides, a més de mantenir les seves propietats antioxidants. És present a les nous del Brasil i als cereals integrals, al marisc, al peix i, en menor grau, a les fruites i les hortalisses.

• Els aminoàcids (L-Carnitina i L-Arginina)

Contribueixen a millorar la qualitat espermàtica, destacant una millora en la producció, la morfologia i la motilitat. Són presents en aliments de naturalesa proteica com la carn, el peix, els llegums, l’ou, etc.

• Les espècies antiinflamatòries

Tenen capacitat antioxidant i antiinflamatòria, podent millorar certs valors espermàtics. Exemples a incloure serien la cúrcuma combinada amb el pebre negre, la canyella de Ceylan, el gingebre, el cardamom i l’all en pols, entre d’altres.

• Els antioxidants

Una alimentació rica en antioxidants pot arribar a compensar l’estrès oxidatiu sofert en el dia a dia, sigui a través de l’alimentació com a través d’altres conductes pròpies d’un estil de vida poc saludable, que poden afectar la fertilitat de l’home. És important incloure a la nostra alimentació, de forma diària, aquests nutrients antioxidants: els vegetals molt colorits i, com més varietat s’inclogui, millor.

• La vitamina C

Present en fruites cítriques i aliments de sabor àcid com els fruits vermells, el julivert, el kiwi, el pebrot vermell i el tomàquet, entre d’altres.

• La vitamina A o els seus precursors, els beta-carotens

Presentes en vegetals de color ataronjat com l’albercoc, la carbassa, el mango, el moniato, la pastanaga i el meló Cantalup, entre d’altres.

• El licopè

Es troba en vegetals de color vermellós com l’aranja, la síndria, la remolatxa i el tomàquet, entre alguns més.

• La vitamina E

Present en hortalisses de fulla verda fosca (com les bledes, el bròquil, els espinacs, els créixens), a les llavors de gira-sol i de carbassa i als fruits secs, per exemple.

• El resveratrol

Aquest polifenol tan present a la dieta Mediterrània es pot trobar en fruits vermells com la maduixa, el nabiu, el raïm, la mora, la grosella i el gerd, entre altres. És cert que el vi negre conté resveratrol, però, és important recalcar que a causa de les seves propietats inflamatòries, oxidatives i tòxiques pel fetge, no interessa per cap motiu incloure’l a la dieta.

• El coenzim Q10 (ubiquinol)

Present en aliments com les sardines, el pollastre, la soja, els espinacs, etc. No obstant això, no és una tasca fàcil aconseguir la seva ingesta òptima a través de l’alimentació, per la qual cosa, de vegades, es recorre a la suplementació.

• El glutatió

Es troba sobretot en vegetals com la síndria, els espinacs, el bròquil, l’aranja, les nous i les maduixes, entre molts altres. És un antioxidant molt potent.

Suplementació en fertilitat masculina

A nivell de suplementació, cal destacar que qualsevol dèficit nutricional podria tenir un impacte en la fertilitat de l’home. Nutrients a assegurar, valorant la seva suplementació en funció d’analítiques i context en què es troba el pacient a valorar, serien:

• El zinc

Millora la mobilitat i recompte espermàtic, a més de millorar la producció de testosterona.

• El seleni

És un gran antioxidant i, a més, millora la qualitat i la motilitat dels espermatozous.

• L’àcid alfa-lipoic (ALA)

Augmenta la concentració i la motilitat espermàtiques.

• L’L-Carnitina

Millora la morfologia i la motilitat dels espermatozoides.

• La vitamina D

Està associada a majors nivells de testosterona circulants i a la qualitat i motilitat de l’esperma.

• La vitamina C

Té una relació directa amb una major qualitat de l’esperma. La dosi a prendre hauria de ser més gran en homes fumadors. No obstant això, aquesta dosi ha de ser prescrita per un professional sanitari.

• El glutatió

És un potent antioxidant que té un rol en la millora de la qualitat seminal, a més de contribuir a reparar danys del teixit testicular.

• El resveratrol

Els seus nivells estan relacionats amb un augment de la concentració i motilitat dels espermatozoides.

• El coenzim Q10 (ubiquinol)

La seva ingesta resulta en un augment de la concentració i motilitat espermàtiques i una major capacitat antioxidant total del plasma seminal.

• La cúrcuma i el pebre negre combinats

Poden millorar l’espermatogènesi deficient i la funció espermàtica, a més de revertir, en part, l’estrès oxidatiu i la inflamació.

És necessari que el suplement a triar el valori i l’esculli un professional sanitari qualificat d’acord amb una valoració nutricional prèvia i context de la persona.

Altres conductes que poden ser perjudicials

Pel que fa a l’estil de vida de l’home a la fertilitat, hi ha una sèrie de conductes que poden arribar a comprometre tant la correcta síntesi espermàtica com la seva funció:

Exercici físic

• És millor fer esport de forma moderada i constant ja que redueix la inflamació i l’estrès oxidatiu.
• Procura evitar els extrems com un excés d’activitat física o el sedentarisme ja que causen l’efecte contrari fomentant aquesta inflamació. Cal cobrir les demandes energètiques d’aquest exercici físic excessiu per evitar un defecte a la síntesi de testosterona.
• Modera el ciclisme, sobretot de muntanya, ja que és un esport que pot arribar a causar microtraumatismes per l’impacte contra el selló de la bicicleta, a més d’incrementar la temperatura testicular juntament amb l’efecte hipertèrmic de les malles estretes comunament utilitzades per ciclistes

Roba

• Pantalons: és més recomanable fer servir pantalons amples en lloc d’ajustats per l’augment de temperatura testicular.
• Calçotets: prioritzar els de tipus bòxer o que no estrenyin en excés la zona genital per evitar aquesta hipertèrmia testicular.

Banys calents

Evita anar a spas, saunes i jacuzzis o llocs amb temperatures per sobre dels 35ºC amb molta freqüència o de forma prolongada ja que es pot arribar a fer malbé l’òptima síntesi espermàtica.

Condicions de feina

• Treballs d’oficina o de conductors: estar més de 8 hores en una mateixa posició sense ventilació podria causar hipertèrmia testicular, podent augmentar les probabilitats que hi hagi més trencaments a l’ADN espermàtic.
• Ús d’ordinadors portàtils: quan aquests es fan servir sobre les cames sense utilitzar separadors, sobretot de forma prolongada, també podria afectar negativament per la mateixa hipertèrmia testicular.

Hàbits tòxics

La ingesta d’alcohol, tabac, drogues o altre tipus de substàncies pot arribar a alterar el procés de síntesi espermàtica alterant, en conseqüència, els paràmetres seminals.

Estrès psicològic

És un dels factors més comuns i amb més marge de treball. Amb una alta prevalença al sector laboral, tendeix a generar radicals lliures, podent alterar alguns valors del seminograma a causa del seu potencial proinflamatori. D’altra banda, podria ocasionar una disminució de la libido o fins i tot, en alguns casos, arribar a augmentar les probabilitats de patir disfunció erèctil.

Contaminació i disruptors endocrins

Diverses substàncies químiques exògenes (és a dir, que no són pròpies de l’organisme) poden tenir efectes adversos a la salut de les persones, fins i tot a la salut reproductiva, alterant la funció endocrina, és a dir, de les hormones. Aquestes substàncies també tenen relació amb la infertilitat tant femenina com masculina. En aquest darrer cas, podria contribuir a disminuir la síntesi de testosterona i, per tant, alterar l’espermatogènesi.

Aquestes substàncies ambientals les podem trobar a molts llocs del dia a dia, per la qual cosa és molt fàcil exposar-s’hi. Aquests disruptors endocrins es troben en diversos productes en funció de la substància química en qüestió:

• Bisfenols (bisfenol A): plàstics de policarbonat com solen ser els tupperwares o les ampolles d’aigua de plàstic. També s’hauria de reduir l’ús de paper film de policlorur de vinil (PVC) i fer servir embolcalls fets a partir de cera d’abella, de tela o de silicona.
• Ftalats: catifes, bosses de plàstic, ampolles i envasos d’alguns aliments, raspalls de dents, cortines de bany, cosmètics i productes de cura personal.
• Benzofenona: perfums, xampús, condicionadors, vernís i alguns empaquetats de plàstic per a aliments o altres productes directes per al consumidor.
• Parabens: productes cosmètics i d’higiene personal.
• Pesticides: fruites, verdures i cereals no ecològics.
• Acrilamida: és un compost resultant de sotmetre certes substàncies a elevades temperatures, és el que atorga el color marró o negre als aliments cremats. Per tant, és important evitar consumir aliments que hagin adquirit aquest color i netejar bé les restes d’acrilamida d’utensilis com ara olles i paelles.

Hi ha molts altres tipus de disruptors endocrins, però, s’han esmentat breument els que es poden trobar més freqüentment, sobretot a nivell alimentari.

Menu ejemplo para mejorar la fertilidad masculina

Conclusió

A causa de tots els factors prèviament esmentats, és important fer una correcta anamnesi i demanar suficient informació sobre l’estil de vida de l’home per poder corregir qualsevol factor modificable que pogués estar comprometent alguns aspectes involucrats en la fertilitat masculina. Un abordatge a nivell multidisciplinari permetrà indagar en certs factors amb més profunditat, a més de realitzar un tractament integral d’acord amb els requeriments de l’home, el seu context i el seu estil de vida.