Laura Pérez
PSICÒLOGA SANITÀRIA
És molt important arribar a nodrir-se d’una manera conscient, i això s’aconsegueix connectant amb el “aquí i ara”.
Recordo fa uns anys, la pregunta que ens va plantejar un professor de la universitat els primers dies de classe, “Perquè heu decidit estudiar psicologia?” i la meva resposta va ser ràpida, volia arribar a entendre que passa per la ment de les persones, poder donar un sentit a aquest significat que assignem cadascú al que vivim, i així tractar d’ajudar a aquells que ho necessitessin.
El transcurs a psicoteràpia
Per a mi és primordial comprendre que cada persona té interpretacions subjectives de les diferents situacions que ha viscut, d’aquí la meva mirada constructivista. Aquest enfoc m’ha portat a treballar amb cada pacient de manera diferent, observant quins factors, són els mantenidors del seu malestar emocional i quins són els que s’haurien de canviar per aconseguir una vida més funcional.
Per això cada persona té una relació diferent amb el menjar, i aquesta pot arribar a afectar fins al punt de convertir-se en la principal preocupació diària. Quan ens obsessionem amb el menjar, és provable que la nostra ment no pugui parar de pensar en restringir, atracar-se o ingerir un aliment que ens hem prohibit, i això es deu al component emocional associat. Per contenir aquest pensament hi ha altres alternatives, abans que portar a terme la conducta “problema”, la qual si realitzem segurament ens porti a la culpa, al rebuig i a la insatisfacció amb un mateix. De tal manera, penso que és molt important arribar a nodrir-se d’una manera conscient, i això s’aconsegueix connectant amb el “aquí i ara” enfrontant-nos a la situació i veient que és el que necessitem en aquell moment.