Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 933486557 / info@juliafarre.es34672422554

Bulímia Nerviosa

bulimia nerviosa

La Bulímia Nerviosa és un Transtorn de la Conducta Alimentària que s’estima que pateix d’un 1% a un 3% de dones adolescents i joves als països occidentals. A les persones que pateixen aquest tipus de transtorn els sol acompanyar una gran vergonya i culpa, ja que les conductes associades a aquesta malaltia estan assenyalades com a “rares” o són incomprensibles per a la majoria. Aquesta vergonya fa que les persones que tenen aquest  problema triguin més a demanar ajuda i, quan ho fan, la situació pot ser greu i portar conseqüències severes per a la salut de la persona.

L’objectiu d’aquest article és poder parlar sobre què és la Bulímia, donar algunes orientacions sobre com diagnosticar-la (tenint en compte que cada cas és únic i que es necessita d’un equip multidisciplinari per a poder fer un bon diagnòstic) i resoldre alguns dubtes i mites sobre aquesta malaltia.

Què és la bulímia nerviosa i com identificar-la? Clarificant conceptes

Per a començar, explicaré què és la Bulímia Nerviosa (BN). En primer lloc, dir que per a fer un diagnòstic el més afinat possible es requereix d’un equip de professionals sanitaris experts en el terreny dels Transtorns Alimentaris. El que veurem a continuació, són alguns indicadors per a identificar el problema:

  • Durant la malaltia es donen episodis recurrents d’afartaments. Per a saber què és fer un afartament, podem dir que consisteix a ingerir una quantitat d’aliments superior a la que s’ingeriria normalment en un període determinat de temps.
  • Sensació de falta de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi.
  • Comportaments compensatoris per a evitar l’augment de pes, com pot ser el vòmit autoinduït, l’ús de laxants o diürètics, el dejuni o l’exercici excessiu.
  • Els afartaments i els comportaments compensatoris es donen almenys una vegada a la setmana durant tres mesos.
  • La valoració que es té sobre sí mateix està clarament influïda per la grandària i forma del cos. Existeix una gran preocupació pel pes.

Quan fem referència a qualsevol mena de Transtorn Alimentari, hem de tenir present el concepte de “migració diagnòstica”. Això significa que la persona que arriba a consulta i rep una orientació diagnòstica de Bulímia Nerviosa, pot ser que en el passat hagi presentat simptomatologia compatible amb un diagnòstic d’Anorèxia Nerviosa. I és possible que, si aquesta mateixa persona no rep tractament, en el futur pugui presentar un Transtorn per Afartament. Més enllà de les “etiquetes diagnòstiques”, hem de tenir present que els Transtorns Alimentaris responen principalment a dificultats psicològiques i emocionals, és aquí on cal posar el focus, principalment, per a la recuperació de la malaltia.

atracones síntoma bulimia

Sobre els afartaments

Per a algunes persones és difícil entendre com algú pot fer afartaments de menjar quan els preocupa molt el seu pes i el que persegueixen és precisament baixar de pes. Davant aquesta qüestió, és important entendre que un Transtorn de la Conducta Alimentària o una mala relació amb el menjar respon principalment a dificultats emocionals i psicològiques, així que per a entendre aquest tipus de comportaments cal preguntar-se que s’amaga darrere.

Durant els afartaments, es busca trobar un benestar immediat i plaent, alguna cosa que em faci sentir bé per uns instants. I realment aquest benestar dura poc ja que immediatament després apareixen sentiments de culpa, vergonya i penediment. L’episodi d’afartament és viscut com una feblesa, com una cosa dolenta. Per això algunes persones busquen completar la ingesta compulsiva com més aviat millor per a després poder compensar-la.

Durant els afartaments, es busca trobar un benestar immediat i plaent, alguna cosa que em faci sentir bé per uns instants. 

Els afartaments solen donar-se durant intents extrems de restricció alimentària. Algunes persones no mengen res fora dels afartaments i la major part del temps practiquen una dieta estricta.

Les psicòlogues del Centre Júlia Farré podem ajudar-te

Si estàs passant per una situació com la que descrivim en aquest article vull que sàpigues que et podem ajudar a revertir-la. A la nostra consulta trobaràs un entorn segur i lliure de judicis on et posaràs en mans de professionals especialitzades.

Sobre les conductes purgatives

Podem donar per fet que la conducta purgativa per excel·lència en la Bulímia Nerviosa és el vòmit, però no té per què ser així. Hi ha un altre tipus de conductes compensatòries que es donen en la BN. De fet, una persona pot ser diagnosticada de BN i que s’hagi autoinduït el vòmit molt poques vegades en la seva vida.

El vòmit es converteix en un recurs per a compensar els afartaments de menjar en persones que pensen que vomitar pot ser una bona manera de menjar el que vulguin sense engreixar-se. Però això no és així, ja que el vòmit autoinduït porta conseqüències molt severes per a la salut i algunes d’elles són irreparables. Algunes d’aquestes conseqüències són: danys odontològics, inflamació de les glàndules salivals, mal a la gola, mal a l’esòfag, mal a les mans, desequilibri d’electròlits i de fluids, etc. Uns nivells baixos de potassi poden derivar en irregularitats cardíaques potencialment perilloses, per exemple.

vóm

Amb el temps, hi ha persones que descobreixen en el vòmit una manera d’alliberar tensió. En la consulta, moltes vegades sento que el vòmit és una manera de “treure-ho tot” el que es guarden per a elles i callen, d’una manera simbòlica podem veure com és una manera d’esplaiar-se, de buscar un alleujament i sentir-se menys “carregada” també en el terreny emocional.

Cal dir que està demostrat que el vòmit és ineficaç per a perdre pes ja que només s’expulsen la meitat de calories ingerides en un afartament. A més de que el vòmit perpetua la conducta d’afartament, ja que en trobar una solució per a menjar el que vulgui sense sentir-me culpable no lluito per acabar amb els afartaments i em permeto fer-los amb més freqüència.

Hi ha persones que també recorren a l’abús de laxants per a compensar els afartaments. La sensació de “buidatge” és una fantasia que fa que la persona se senti millor després de l’afartament. Però en realitat els laxants tenen poc efecte en l’absorció calòrica, actuen en la part inferior de l’intestí mentre que les calories s’absorbeixen en la part superior. Produeixen una pèrdua temporal del pes degut a la pèrdua de líquids, però la pèrdua de pes és efímera ja que el pes es recupera gairebé immediatament en rehidratar-se. També cal dir que l’ús de laxants produeix danys permanents en l’intestí.

Una altra conducta compensatòria és l’excés d’activitat física després de fer un afartament. En principi pot semblar que és menys invasiva i nociva que les anteriors, però compte amb utilitzar l’esport amb finalitats que perjudiquen la nostra salut mental. Si l’esport genera culpa quan no el faig, sento que m’obsessiono amb fer esport, no cobreixo les meves necessitats nutricionals quan faig esport, m’aïllo i prioritzo l’esport abans que altres activitats del meu dia a dia… aquests podrien ser alguns indicadors que l’esport s’està convertint en una conducta de risc.

Alguns mites sobre la bulímia nerviosa

Es sol associar la conducta del vòmit exclusivament a la BN, però també es dona en una altra mena de Transtorn Alimentari. De fet, en l’Anorèxia Nerviosa existeix un subtipus que es denomina Anorèxia Nerviosa tipus amb afartaments/purgues. Per tant, no podem sentenciar que una persona que s’autoindueix el vòmit és perquè sofreix de Bulímia Nerviosa.

Les persones que fan afartaments de menjar, en general, també sofreixen una gran preocupació per la imatge corporal i el control del seu pes. Podem caure en l’error de pensar que com fan afartaments es despreocupen i els és igual. No és així, de fet, aquesta mateixa preocupació pel pes és el que impulsa a la persona a restringir i aquesta restricció alimentària és la que la porta, entre altres motius, a fer els afartaments.

Finalment, dir que no hi ha determinant de pes en la BN, aquesta malaltia es pot manifestar en tota mena de corporalitats.

Què fer si pateixo aquest problema?

El més important és demanar ajuda com més aviat millor i posar-te en mans de professionals especialistes. Passar per sobre de la vergonya i deixar-te ajudar i acompanyar en la recuperació. Fer el pas pot ser molt difícil, però t’animo que ho facis si creus que ho necessites i et donis una nova oportunitat per a relacionar-te amb tu i amb el menjar d’una manera diferent i millor.

Rocío Rodríguez

Rocío Rodríguez

Psicòloga santinaria

× Concertar visita por whatsapp