Amenorrea hipotalàmica

Què és l’amenorrea hipotalàmica?

Amenorrea és la paraula tècnica que es fa servir per descriure quan una dona no presenta un cicle menstrual natural. De fet, si analitzem literalment què significa la paraula A (sense)-me (mentrual)-rea (flux)= absència del cicle menstrual. Hipotalàmica es refereix òbviament a l’hipotàlem ja que aquest (que és una estructura al cervell) està íntimament involucrat en el control del cicle menstrual. Això ens porta al terme “amenorrea hipotalàmica”.

Què entenem per amenorrea (perduda del cicle menstrual)?

En primer lloc cal diferenciar entre dos tipus d’amenorrea:

1. Amenorrea primària: fa referència a l’absència de menstruació en una dona que no ha menstruat mai de manera natural (sense l’ajuda d’intervenció mèdica; anticonceptiva o teràpia hormonal).
2. Amenorrea secundària: fa referència a l’absència de 3 o més cicles menstruals en una dona que ja ha tingut cicles naturals prèviament.

Les causes de l’amenorrea primària normalment són completament diferents de les causes d’una amenorrea hipotalàmica.

Hi ha una multitud de causes que poden cursar amb una amenorrea secundària, com ara; síndrome d’Asherman (cicatrització a l’úter que evita el sagnat), malalties autoimmunes, diverses medicacions, problemes a la tiroides, entre moltes altres. Així com, l’Amenorrea hipotalàmica, que serà el focus d’atenció en aquest article.

Característiques de l’amenorrea hipotalàmica

L’amenorrea hipotalàmica (AH), també coneguda com a amenorrea hipotalàmica funcional (AHF) o hipogonadismehipogonadotròpic(HH) és una patologia complexa que afecta dones en edat reproductiva i que es caracteritza per l’absència del cicle menstrual a causa d’una supressió de l’eix hipotàlem-hipòfisi-ovari (HHO).

D’acord amb l’associació Americana de Medicina Reproductiva, un 3-5% de les dones pateixen amenorrea secundària, sent l’amenorrea hipotalàmica la responsable d’un 20-30% de total d’aquests casos.

AH és el resultat d’una baixa disponibilitat energètica (insuficient energia per cobrir els requeriments del teu cos), principalment a causa d’una deficiència energètica voluntària o involuntària, una excés d’activitat física i/o estrès mental – que alhora actuen com a agents estressors per al teu cos, causant així un trastorn en la comunicació entre l’hipotàlem, la hipòfisi (en particular la glàndula pituitària) i els teus ovaris. Quan aquesta comunicació es veu interrompuda, el teu cos deixa d’ovular, cosa que fa que deixis de tenir el teu cicle menstrual, ja que el teu hipotàlem no és capaç d’alliberar les hormones que desencadenen l’ovulació.

En altres paraules, les teves hormones reproductives estan bàsicament “prenent-se un descans”. Quan el teu cervell deixa de parlar amb els teus ovaris, això significa que els teus ovaris no poden rebre missatges hormonals per desencadenar l’ovulació.

Quan pateixes AH, el teu hipotàlem (i els teus ovaris) en realitat t’està protegint contra un estrès addicional en eliminar la possibilitat d’embaràs per un temps. Doncs, el teu cos t’avisa que ara no és segura la reproducció.

Ens posarem una mica més científics

L’hipotàlem és una àrea molt petita del teu cervell (de la mida d’una ametlla) el qual juga un paper essencial en el manteniment de l’homeòstasi (balanç) de la majoria dels teus sistemes corporals. Recol·lecta informació de la resta del teu cos, incloent diferents àrees del teu cervell, nervis d’altres òrgans i altres compostos químics que estan a la teva sang. Processa aquesta informació i sobre la base d’aquesta informació envia una multitud d’altres hormones que controlen: la ingesta d’aliments, la temperatura corporal, el son, la set i el teu sistema reproductiu.

Dins d’aquesta multitud d’hormones s’inclou l’hormona alliberadora de gonadotropina (GNHR). GnRH és la responsable de la producció i l’alliberament per part de la glàndula pituitària de l’Hormona fol·liculoestimulant (FSH) i l’hormona luteïnitzant (LH), indispensables perquè es dugui a terme la maduració i l’alliberament de l’òvul (ovulació). Així com, També ajuda a la producció d’estrògens. Quan succeix l’amenorrea hipotalàmica, a causa d’aquesta interrupció en la comunicació entre (hipotàlem, la glàndula pituitària i els teus ovaris) l’hormona GnRH deixa de ser alliberada. Conquensement, si l’hipotàlem deixa de produir i alliberar l’hormona GnRH, la quantitat de FSH, LH i estogens es veu reduïda o interrompuda. I òbviament això desencadenarà a una anovulació i per tant un cessament de la menstruació.

Perquè no tinc la menstruació?

En primer lloc, recordar que no tenir el cicle menstrual no és NORMAL, la pildora anticonceptiva no és la solució, i no! NO només és important quan vols quedar-te embarassada! Quan el teu cos para de menstruar (ovular), vol dir que el teu sistema d’alarma interna t’està avisant a crits de que alguna cosa no va bé i que no estàs tenint un estat de salut òptim!

Principals causes de l’absència de menstruació:

L’amenorrea hipotalàmica tendeix a ser per 3 causes principals:

1. Dieta insuficient: una baixa aportació calòrica o una pèrdua de pes excessiva
2. Pràctica excessiva d’exercici físic
3. Elevat nivell d’estrès psicològic

En algunes dones, només un d’aquests factors és suficient per causar el cessament del seu cicle menstrual. Però en la majoria de dones la AH cursa per una combinació d’aquests 3 factors, on veuràs certa superposició a mesura que els revisem.

Dieta insuficient: una baixa aportació calòrica o una pèrdua de pes excessiva

La regularitat del nostre cicle menstrual depèn d‟un nivell de greix corporal mínim. Tot i que el nombre exacte no és important (i varia d’una dona a una altra), l’evidència demostra que cal un mínim de 22% de greix corporal total per mantenir una funció ovulatòria i una menstruació regular.

Quan una dona adopta uns hàbits alimentaris molt restrictius i estrictes limitant així la seva ingesta calòrica total té un risc més gran de perdre la menstruació. Aquest patró alimentari pot venir ocasionat per un trastorn de la conducta alimentària (anorèxia, bulímia, orthoreixa) o per una ingesta insuficient crònica voluntària (disfunció en la relació amb el menjar, alimentació restrictiva, rigidesa en els hàbits alimentaris motivats pel desig de manipular la composició corporal o simplement per una severa preocupació per menjar de manera saludable i fins i tot buscar la perfecció) o involuntària (deficiències nutricionals, falta de gana, desconeixement o deficiència d’una correcta educació alimentària).

El balanç energètic és essencial per a la supervivència. L’energia que consumim en forma d’aliments alimenta funcions crítiques del nostre cos (bombardejar el nostre cor, energitzar el nostre cervell, mantenir les nostres cèl·lules treballant, etc.). Després d’això, l’energia s’usa com a combustible per a “coses extres i addicionals” com: el creixement del cabell, les ungles, les cèl·lules immunitàries, els ossos, mantenir la temperatura corporal, i finalment, el més PRESCINDIBLE: emmagatzematge de greix i la REPRODUCCIÓ.

La principal funció del teu cos és la supervivència (mantenir-te viva, protegir-te i ajudar-te). Pensa-ho, la funció reproductiva és una funció no ESSENCIAL per a la teva supervivència, per tant passa a ser una de les darreres prioritats que té el teu cos. Així doncs, si es dóna una restricció calòrica, i no hi ha prou energia disponible per ni tan sols cobrir les funcions corporals essencials- el teu cos respondrà adaptant-se a aquest dèficit d’energia suprimint tant com sigui possible per continuar sobrevivint en un esforç per conservar energia- veient-se com el primer afectat la reproducció (ja que el teu cos sent que no és un moment segur per crear un altre humà).

És important també tenir en compte que aquesta energia ha de provenir per una varietat de diferents fonts: proteïna, greix i carbohidrats. Ja que cada tipus d’aliments envia senyals diferents que funcionen en harmonia per donar suport a la funció de l’hipotàlem. Doncs, sí! la ingesta calòrica juga un paper crític, però també és important tenir en consideració d’on provenen aquestes calories.

Hi ha 2 punts importants que m’agradaria destacar, pel que respecta al pes i el percentatge de greix corporal:

1. Primer, has de saber que és completament possible perdre el teu cicle menstrual en qualsevol pes i en qualsevol mida corporal.Tot i que és més comú en dones amb un pes insuficient o amb un baix IMC, dones amb el que considerem dins dels estàndards de “normopes” o fins i tot per sobre també poden patir d’AH.
2. Perdre una quantitat significant de pes (5kg o més), fins i tot molts anys enrere, pot contribuir a la probabilitat de perdre el teu cicle menstrual.

Pràctica excessiva d’exercici físic

L’exercici és una altra peça del trencaclosques que entra en joc de dues maneres diferents: primerament, per una manca d’energia, i en segon lloc, per un augment de les hormones d’estrès, incloent-hi el cortisol.

1. Pel que fa a la part energètica, moltes de nosaltres no mengem prou per compensar l’exercici que realitzem, cosa que significa que operem amb un dèficit calòric. Si exercitem diversos dies a la setmana o diverses hores al dia sense proporcionar al nostre cos l’energia suficient, aquest (que és molt intel·ligent) respondrà a aquest estat crònic de deficiència energètica suprimint el nostre cicle menstrual (ja que les hormones que regulen el nostre cicle menstrual es trobaran a uns nivells anormals).

‘Es com esperar que el teu cotxe condueixi el doble de distància a la meitat de combustible

2. La segona manera com l’exercici pot afectar el nostre cicle menstrual és mitjançant l’augment de les hormones de l’estrès com el cortisol. A més, avui dia ja hi ha una multitud d’estudis que demostren que les hormones tant de l’estrès psicològic com de les hormones generades per l’exercici poden tenir efectes als cicles menstruals.

Atenció pots experimentar AH et consideris un atleta o no! Fins i tot la pràctica d’un exercici moderat pot exercir un paper en la supressió del teu sistema reproductiu, ja que com bé he explicat, el més probable és que no estiguis proporcionant al teu cos l’energia suficient per igualar els teus nivells d’activitat.

Elevat nivell d’estrès psicològic

L’estrès té un impacte significant al nostre cicle menstrual. Pot o bé escurçar la nostra fase lútia, endarrerir l’ovulació i, en molts casos, suprimir l’ovulació.

Els estudis han trobat que les dones amb AH tendeixen a tenir “nivell més alts de perfeccionisme” que les dones sense AH. Això és veritat per a moltes de nosaltres, cert? Aquest tret de personalitat sovint ens ajuda i ens serveix per assolir objectius professionals i/o assolir metes esportives, per exemple. Però la pressió que posem en nosaltres mateixes per assolir aquestes altes expectacions també pot desencadenar una gran quantitat d’estrès. Després hi ha els factors estressants normals del dia a dia que la vida pot llançar-nos tals com; els que involucren família, amics, situacions laborals, etc. L’estrès pot ser útil en algunes situacions, però quan és crònic i particularment associat amb l’exercici (estrès físic) pot desencadenar canvis en el nostre cervell que suprimeixen l’hipotàlem i per tant el nostre cicle menstrual.

De fet, els estudis demostren que les dones amb AH tenen els nivells de cortisol més elevats en comparació a les dones que presenten un cicle menstrual regular. Assumint així, que podria ser que les dones amb AH siguin més sensibles davant de situacions estressants, o que potser són més propenses a una desregulació de l’eix (HHO).

És possible que els teus gens juguin un paper important a l’hora de determinar la sensibilitat que presenta el nostre sistema reproductiu davant d’un dèficit energètic i l’estrès.

És important tenir en compte que per a cadascuna de les dones amb amenorrea hipotalàmica, la combinació i els nivells de cadascun d’aquests factors és diferent i únic. La quantitat de menjar, exercici i nivell d’estrès que causa AH varia extensivament per a cada dona.

Diagnòstic i símptomes

Malauradament, el diagnòstic de l’amenorrea hipotalàmica és complex i molt sovint difícil d’obtenir. Doncs, com hem esmentat al principi d’aquest bloc, hi ha una gran quantitat de causes potencials de l’amenorrea secundària (perduda del període) en què s’inclou: SOP (Síndrome de l’ovari poliquístic), amenorrea hipotalàmica (AH), hiperprolactinèmia ( nivells alts de prolactina), trastorns tiroïdals, malalties autoimmunes, anomalies físiques, medicacions, entre d’altres.

Degut a totes aquestes causes, és molt important que si has perdut el teu cicle menstrual visitis el teu doctor perquè pugui descartar algunes d’aquestes causes menys comunes per poder obtenir un diagnòstic adequat. És així! El diagnòstic de l’amenorrea hipotalàmica és un “diagnòstic per exclusió”.

Alguns signes i símptomes d’alarma

• Pèrdua del cicle menstrual
• Pensaments constants sobre el menjar
• Ansietat al voltant del menjar/ comptar calories
• Sentiments de culpa després de la ingesta de certs aliments o en excedir certes quantitats
• Una pràctica d’exercici de 6-7 dies a la setmana (no dies de descans)// realització d’exercici físic com a conducta compensativa
• Restriccions alimentàries- exclusió de certs aliments o grups d’aliments de la dieta
• Sentir fred tot el temps
• Problemes digestius
• Casament/fatiga e irritabilitat
• Insomni
• Disminució del desig sexual o manca de lubricació
• Cabell/ungles feble
• Fractures d’estrès o altres fractures òssies
• Problemes per aconseguir l’embaràs

Que hauria d’incloure un diagnòstic correcte

• Un examen físic
• Anàlisi de sang
• Història clínica verbal
• Avaluació del teu estil de vida i hàbits alimentaris
• Ultrasò transvaginal

Conseqüències de l’amenorrea hipotalàmica si es deixa SENSE TRACTAR

Tal com hem explicat, AH és el resultat d’aberracions en la secreció de l’hormona GnRh, que alhora causa el deteriorament de les gonadotropines (hormona fol·licle estimulant-FSH i hormona luteïnitzant-LH)- conseqüentment això cursa amb una gran complexitat de canvis hormonals que sobretot es manifesten per un profund HIPOESTROGENISME (manca de producció d’estogens). Donant-se una situació molt similar a la de les dones menopaúsiques.

La manca d’estrògens té un efecte no sols en la teva fertilitat, sinó també en altres conseqüències, a curt i llarg termini, per a la teva salut. A destacar:

1. La salut òssia (osteoporosi o osteopènia):

No tenir un cicle menstrual regular està estretament correlacionat amb una densitat òssia per sota del normal.

Particularment perquè els nivells baixos d’estrogen disminueixen la formació òssia i augmenten la descomposició òssia. Ja que, les cèl·lules òssies contenen receptors d’estrògens i també depenen d’altres proteïnes la síntesi de les quals està impulsada pels nivells d’estrogen.

Això pot derivar en osteoporosi o osteopènia, així com un alt risc de patir fractures òssies.

2. La salut cardiovascular (hipercolesterolèmia i arteriosclerosi)

L’hipoestrogenisme pot obstaculitzar el sistema cardiovascular de moltes maneres diferents, perquè els vasos coronaris també tenen receptors d’estrògens que permeten que l’estrogen exerceixi les funcions com a regulador cardiovascular.

Aquests canvis s’associen principalment en canvis en els nivells de greixos a la sang: quan els nivells d’estrògens disminueixen, el colesterol LDL (el dolent) i el colesterol HDL (el bo) disminueix, cosa que alhora condueix a l’acumulació de greixos i colesterol a les artèries i per tant un augment en el risc de patir malalties cardiovasculars, en particular l’arteriosclerosi.

3. Infertilitat:

Deixa’m recordar-te de nou que, SENSE OVULACIÓ NO HI HA MENSTRUACIÓ. Per tant, és evident que AH pot causar complicacions en la busqueda gestacional, a causa de la manca de producció i l’alliberament d’hormones sexuals, d’ovulació i de menstruació. SENSE QUE PROCÉS, EL TEU COS NO POT CONCEBRE DE FORMA NATURAL.

Tot i que la majoria de dones volen superar AH per quedar-se embarassades, la realitat és que AH va molt més enllà que l’impacte que té a la fertilitat.

Amenorrea hipotalàmica i alimentació

Aleshores, que he de fer si tinc amenorrea hipotalàmica? Si has arribat fins aquí, probablement t’estàs preguntant si és tractable i es pot revertir, oi?

La bona notícia és que si! AH és corregible i reversible. Pots superar AH mitjançant una nutrició adequada i personalitzada, reposició del cos, descans i reducció de l’estrès.

He de dir que recuperar-se de l’amenorrea hipotalàmica no és un procés fàcil de navegar que requereix un treball dur a nivell mental. No obstant això, una gran part del maneig de l’AH es pot fer a través de canvis en l’estil de vida. És per això que és imprescindible que demanis ajuda i obtinguis el suport d’un equip multidisciplinar que hi pot incloure: metge, ginecòleg i/o endocrinòleg, DIETISTA i psicòleg.

Sense més demora, a continuació et deixo amb algunes de les estratègies dietètiques i d’estil de vida claus per al maneig i control de l’AH:

1. Augment de la ingesta total energètica mitjançant aliments amb una alta densitat nutricional:això pot significar augmentar gradualment la freqüència dels menjars i els refrigeris i/o la mida de les racions, augmentar la ingesta de greixos, carbohidrats i/o proteïnes d’acord amb les teves úniques necessitats.
2. Introduir adequada quantitat d’hidrats de carboni a la teva dieta:tals com arròs integral, pasta integral, patata, moniato, quinoa, flocs de civada. La quantitat serà diferent per a cadascuna!
3. Introduir greixos saludables a cadascun dels teus àpats:olives, alvocats, oli d’oliva, fruita seca i llavors, cremes de fruita seca, salmó o altres peixos grassos.
4. Reduir la intensitat i/o freqüència del teu exercici: canviar més cap a formes dactivitat més suau com Pilates, ioga, caminar, etc. També pot significar incorporar dies de descans de l’activitat física si s’entrena diàriament o la majoria dels dies de la setmana.
5. Assegurar una ingesta adequada de calci i vitamina D (ja sigui a través dels lactis o altres fonts):per a la salut òssia. Realitza una analítica de sang per revisar els teus nivells, així com també és important que et realitzis un scan per monitoritzar la densitat mineral òssia. Discuteix amb el teu doctor o dietista si la suplementació és apropiada per a tu.

Algunes fonts de calci: lactis (llet, formatge o iogurts), peixos que conté ossos (com ara les sardines), tofu, vegetals de fulla verda o grans de soja.

Algunes fonts de vitamina D: peix blau (com ara el salmó), ous, bolets i alguns formatges.

6. Menja el que et vingui de gust:trenca amb “normes alimentàries” i la por de certs aliments. Treballa per aconseguir una alimentació saludable però flexible. Escapa de rigidesa i ansietat pel menjar. Aprèn a donar-te permís per gaudir del teu menjar favorit sense sentir-te culpable i seguir menjant d’una manera saludable.
7. Maneja l’estrès:Ja sigui que decideixis posar a practicar alguna eina mindfulness o adoptis un gos com a acompanyant, has de buscar la manera que millor funcioni per a tu i millor s’adapti al teu estil de vida que t’ajudi a reduir l’estrès.
8. Dorm almenys 7-8 hores diàries: no dormir la quantitat d’hores necessàries pot tenir un paper negatiu a les teves hormones reproductives (LH, FSH, estradiol i prolactina) interferint així amb la teva salut reproductiva.
9. Adreça els teus nivells de perfeccionisme:la teva lluita per assolir la perfecció condueix a l’estrès, la decepció i a la infertilitat, perquè, sincerament, mai no ho aconseguiràs. PERFECCIÓ no existeix a la vida real, per tant és moment perquè posis les teves necessitats en primer lloc i el teu perfeccionisme en segon lloc (o completament fora de la teva llista).