Dieta baixa en compostos ensofrats
Aquesta pauta nutricional consisteix a limitar els aliments que contenen alts nivells de compostos ensofrats. Els compostos ensofrats són molècules que contenen àtoms de sofre a la seva estructura química. En els aliments, els compostos ensofrats poden tenir un impacte significatiu en el sabor, l’aroma i el valor nutricional. Els compostos ensofrats són essencials per a moltes funcions biològiques, com ara la síntesi de proteïnes, la desintoxicació cel·lular i la producció d’hormones i enzims. A la indústria, els compostos ensofrats s’utilitzen en la fabricació de productes químics, medicaments i fertilitzants, entre d’altres.
Els principals compostos ensofrats que es troben de manera natural als aliments són:
- Alicina i compostos d’organosulfur: es troben a l’all, la ceba, el porro i altres verdures de la família Allium. Són responsables del seu sabor picant i tenen propietats antioxidants i antimicrobianes. S’ha demostrat que tenen efectes beneficiosos sobre la salut cardiovascular i redueixen el risc d’alguns tipus de càncer.
- Metil sulfonil metà (MSM): es troba en fruites, verdures i lactis. Es fa servir en suplements alimentaris i s’ha relacionat amb beneficis per a la salut articular i la pell.
- Cisteïna: present en molts aliments d’origen animal, com ara la carn, el peix i els lactis i també d’origen vegetal com el bròquil i els pebrots. És un aminoàcid essencial per a la síntesi de proteïnes.
- Taurina: present al peix, els lactis i la carn. És un aminoàcid relacionat amb la funció cardíaca i el rendiment físic.
- Metionina: es troba en ous, carn vermella, pollastre, peix, lactis, soja, llavors de sèsam i arròs integral. És un aminoàcid necessari per a la síntesi de proteïnes i que ajuda a regular la sensació de sacietat.
- Sulforafà: present en vegetals crucífers com el bròquil i la coliflor. Té propietats antioxidants i antiinflamatòries.
Per què algú podria seguir una dieta baixa en compostos ensofrats?
La dieta baixa en aquests compostos està indicada per a persones amb intolerància als compostos ensofrats, SIBO (sobrecreixement bacterià intestinal) per sulfur d’hidrogen, o malalties inflamatòries de l’intestí, ja que aquests compostos poden ser difícils de digerir i poden agreujar els símptomes.
La dieta baixa en compostos ensofrats pot ajudar a reduir els símptomes digestius, com ara gasos, inflor, diarrea i restrenyiment, i també pot millorar l’absorció de nutrients. Tot i així, és important treballar amb un dietista – nutricionista capacitat per assegurar-se que s’està rebent la nutrició adequada i que la dieta s’adapta a les necessitats individuals de cada persona.
La dieta baixa en compostos ensofrats ha de ser temporal i no s’ha de seguir durant llargs períodes de temps ja que pot limitar la varietat d’aliments a la dieta i afectar negativament la nutrició i la salut a llarg termini.
Estratègia nutricional
L’estratègia nutricional per reduir els compostos ensofrats es pot dividir en dues fases:
1. Fase d’eliminació:
En aquesta fase s’eliminen els aliments amb alts nivells de compostos ensofrats de la dieta durant un període de temps determinat, que pot variar de 2 a 4 setmanes. Durant aquesta fase, es recomana consumir aliments baixos en compostos ensofrats i que siguin ben tolerats pel sistema digestiu. En aquesta fase és important:
-
- Consumir aliments baixos en compostos ensofrats, com ara fruites i verdures fresques, arròs blanc, patates, carn magra, peix, marisc i limitar el consum d’ous.
- Evitar aliments amb alt contingut en compostos ensofrats, com l’all, la ceba, totes les verdures crucíferes (col, col, bròquil, coliflor, cols de Brussel·les, kale, rave, ruca), els llegums, els fruits secs i els làctics .
- Beure molta aigua per ajudar la digestió i l’eliminació de toxines.
2. Fase de reintroducció:
En aquesta fase es reintrodueixen gradualment els aliments eliminats un per un per determinar quins aliments poden causar símptomes i quins són ben tolerats. Aquesta fase ha de ser supervisada per un professional de la nutrició per assegurar-se que es fa de manera adequada i segura. És important fer-ho de manera gradual per identificar qualsevol reacció adversa.
És important destacar que aquesta dieta ha de ser prescrita i supervisada per un dietista – nutricionista col·legiat i no es recomana de manera genèrica. És una estratègia dietètica per a persones que tinguin una intolerància als compostos ensofrats o un SIBO que no respongui positivament a una dieta baixa a FODMAPS.
Encara no disposem de taules oficials on es classifiquin els aliments segons la seva aportació en compostos ensofrats. Tot i així, he elaborat el següent llistat per facilitar poder seguir una dieta d’aquestes característiques.
Aliments rics en compostos ensofrats
És important tenir en compte que la presència i quantitat de compostos ensofrats als aliments pot variar segons la varietat, la maduresa, l’emmagatzematge i la forma de preparació. Alguns dels aliments amb més quantitat de compostos ensofrats són:
- Carns vermelles, com carn de vaca, xai i porc
- Salmó, tonyina i marisc en general (llagosta, gambetes i ostres)
- Ous
- Productes làctics
- Llegums, com fesols, llenties i cigrons
- Ametlles i nous. També llavors de mostassa i pipes gira-sol.
- Ceba, all, porro, escalunya i altres verdures de la família de les cebes
- Coliflor, bròquil, col, cols de Brussel·les i altres verdures crucíferes
- Espàrrecs, xampinyons i altres verdures
- En general, les fruites no destaquen per ser aliments rics en aquests compostos. De tota manera, convindria limitar la papaia.
Aliments baixos en compostos ensofrats
És difícil trobar aliments completament lliures de compostos ensofrats, ja que el sofre és un component que es troba naturalment a molts aliments. Tot i així, alguns aliments tenen nivells molt baixos de compostos ensofrats i són menys propensos a causar símptomes en persones que necessiten limitar la seva ingesta. Alguns aliments que generalment tenen baixos nivells de compostos ensofrats són:
- Fruites fresques, com pomes, nabius, gerds, peres, baies, préssecs, nectarines, mànecs.
- Verdures fresques, com enciam, espinacs, pastanagues, carbassa, cogombres, carbassons, pebrots i albergínies.
- Cereals com blat, arròs blanc, blat de moro i civada. També la quinoa i l’amarant. Pans i pastes fets amb aquests cereals.
- Tubercles com la patata i la batata (moniato).
- Olis vegetals, com oli d’oliva, oli de coco i oli de gira-sol
- Fruits secs i llavors sense closca, com a avellanes, festucs, llavors de carbassa, llavors de lli i llavors de xia.
- Herbes i espècies, com ara orenga, farigola, coriandre, gingebre i cúrcuma.
Si tens un SIBO per sulfur d'hidrogen o creus que et podries beneficiar de fer una pauta nutricional d'aquest tipus t'animo a posar-te en mans dels nostres dietistes – nutricionistes amb especialitat en patologia digestiva.
Al nostre centre comptem amb un ampli equip de dietistes-nutricionistes especialitzades i podem ajudar-te tant de manera presencial a la nostra consulta de Barcelona o bé mitjançant el nostre servei de nutricionista online.
Contacta amb nosaltres
Whatsapp: 672422554
Telèfon: 933486557
Email: info@juliafarre.es
Bibliografia
“Sulfur Compounds.” Oregon State University Linus Pauling Institute. https://lpi.oregonstate.edu/mic/minerals
“Sulfur in Foods: What Everyone Should Know.” Healthline. https://www.healthline.com/nutrition
Redondo Cuevas, L. “Dieta baja en compuestos azufrados: ¿qué es y para qué sirve?” El País. https://elpais.com/buenavida/
“Low Sulfur Diet for Sulfur Intolerance.” Yale Medicine. https://www.yalemedicine.org/conditions
“Low Sulfur Diet: Foods to Eat and Avoid.” Cleveland Clinic. https://my.clevelandclinic.org/health/articles
“Sulfur Oxidation Disorders.” National Organization for Rare Disorders (NORD). https://rarediseases.org/rare-diseases
DiNicolantonio, J. J., & Lucan, S. C. (2019). Sulforaphane: The missing link between cruciferous vegetables and the benefits of a low sulfur diet. Nutr Rev, 77(9), 605-623. doi: 10.1093/nutrit/nuz005
Pimentel, M. (2014). A New IBS Solution: Bacteria – The Missing Link in Treating Irritable Bowel Syndrome. Health Point Press.
Pimentel, M., Chang, C., & Mathur, R. (2013). Elimination diet in the management of sulfur burps in a patient with small intestinal bacterial overgrowth. Case Rep Gastroenterol, 7(1), 68-72. doi: 10.1159/000350303
Siebecker, A. (2018). SIBO and a Low Sulfur Diet. Retrieved from https://www.siboinfo.com
Júlia Farré
Dietista - Nutricionista
