Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 933486557 / info@juliafarre.es34672422554

Dieta per a la intolerància a la histamina

dieta intolerancia histamina

Què és la histamina?

La histamina és una amina biògena, una molècula imprescindible per al nostre organisme. Aquesta s’uneix a varietat de receptors com a senyalitzador cel·lular. Actua, per exemple, com a neurotransmissor i participa en la regulació de la contracció muscular i vascular. La histamina es produeix de forma endògena, al nostre propi cos, gràcies a l’acció d’un enzim que metabolitza la histidina, un aminoàcid essencial, convertint-lo en histamina.

Aquesta molècula s’emmagatzema principalment en els mastòcits i els basòfils, dos tipus de glòbuls blancs, i exerceix un paper important en la defensa del nostre organisme davant de patògens. La histamina és a més molt coneguda pel seu paper dins dels processos al·lèrgics, ja que, quan el sistema immunitari d’un pacient sensibilitzat a un al·lergen en concret el detecta, activa una cascada de senyals que condueixen a l’alliberament d’histamina a la sang, que arriba a causar els símptomes típics de alegria.

Per tant, la presència d’histamina al nostre torrent sanguini pot ser deguda a la producció i alliberament d’aquesta per part del nostre organisme; però també hi pot arribar derivat de la ingesta d’aliments que la continguin.

Definició de histamina

Quina ruta fa la histamina a l’organisme?

Al nostre cos la histamina és o bé emmagatzemada o inactivada. Hi ha dos enzims que contribueixen principalment a la degradació i inactivació de la histamina. D’una banda, l’enzim HNMT (histamina-n-metiltransferasa) que, seguit per altres, s’encarrega de metabolitzar la histamina de manera intracel·lular.

D’altra banda, de manera extracel·lular, una de les principals vies mitjançant la qual es desamina o metabolitza la histamina és la via DAO, un enzim present a diferents zones del nostre organisme, però especialment a la mucosa digestiva.

Per últim, la nostra microbiota, a més de tenir la capacitat de produir histamina, també és capaç de degradar-la en determinats casos.

Per norma general aquestes vies són prou eficaces i un cop el nostre organisme ja s’ha beneficiat del paper de la histamina necessària, metabolitza les molècules restants. Però, de vegades, apareixen problemes.

Què entenem per dèficit de DAO?

El dèficit de DAO, un terme sobre el qual cada cop es parla més, el podem definir com una alteració del metabolisme de la histamina que obtenim a través de la ingesta d’aliments. Aquest és causat per una activitat insuficient de la DAO, que, com hem vist, és un dels principals enzims encarregats de degradar la histamina. Això causa una situació en què no tota la histamina present al plasma pot ser correctament metabolitzada, eliminada, per la qual cosa s’acumula i això dóna lloc a un seguit d’efectes indesitjables.

Quin és l’origen o causa del dèficit de DAO?

La causa d’un dèficit de DAO podria ser genètic, però en altres casos és degut al consum de certes substàncies, com fàrmacs i alcohol, que en bloquegen la funcionalitat. També es podria produir un dèficit de DAO per motiu d’una alteració de la mucosa intestinal, derivat d’una malaltia o alteració que cursi amb inflamació, casos de celiaquia, disbiosi intestinal o infeccions, entre d’altres.

Quins símptomes produeix la intolerància a la histamina? Efectes adversos del dèficit de DAO.

Com hem vist, quan la histamina no es metabolitza de manera eficaç i suficient, s’acumula, i aleshores comencen a aparèixer els símptomes propis de la intolerància a la histamina. Aquesta “intolerància”, o incorrecta tolerància als nivells d’histamina en sang podria ser causada per dèficit funcional de l’enzim DAO, per una ingesta excessiva d’aliments rics en histamina o per un alliberament excessiu d’histamina per part dels mastòcits i basòfils (a causa de diferents tipus d’estímuls, com ara infeccions). Sigui com sigui, en aquests casos la histamina arriba a acumular-se en excés al plasma, causant diversitat de símptomes. Un dels més típics són les migranyes, que són fruit de l’efecte vasodilatador de la histamina, però no és l’únic, un excés d’histamina també afecta altres sistemes vitals de l’organisme causant símptomes intestinals com inflor, dolor abdominal, diarrea, restrenyiment… També complicacions dermatològiques, dolors osetopàtics i musculars, congestió nasal, rinitis i fins i tot alteració de la tensió i arrítmies.

dèficit de dao

Podem ajudar-te de forma professional i individualitzada

Si necessites ajuda i vols que preparem una dieta personalitzada adaptada a les teves necessitats concretes, pots contactar amb nosaltres:

Telèfon: 933486557
Whatsapp: 933486557
Mail: info@juliafarre.es

Com és una dieta baixa en histamina i quines fases té?

Una dieta baixa en histamina està planejada per tal que el pacient obtingui el mínim d’histamina possible per via exògena, és a dir, l’objectiu és minimitzar el consum d’aliments rics en aquesta amina. També s’acostuma a limitar el consum d’aliments rics en altres amines que requereixen igualment l’acció de l’enzim DAO per ser metabolitzats, així com el d’aliments que promoguin l’alliberament d’histamina endògena, o que bloquegin la funció de la DAO. Aquesta dieta sovint s’acompanya, durant unes setmanes, amb la presa de DAO exògena amb els àpats, per afavorir la correcta degradació de la histamina que sigui present.

La dieta baixa en histamina sol dividir-se en 3 diferents fases:

PRIMERA FASE

Es tracta d’una fase inicial més restrictiva, en què es controla detalladament el consum d’aquells aliments que poden contribuir a un augment dels nivells d’histamina en sang per sobre de les capacitats de metabolització del nostre organisme. Aquesta primera fase no s’hauria d’allargar gaire temps, ja que no la podem classificar com una dieta del tot equilibrada, perquè limita el consum d’aliments que aporten micronutrients i altres substàncies realment beneficiosos per al nostre organisme. Per això, en la majoria dels casos, després de seguir la dieta en fase 1 unes 2-4 setmanes, durant les quals el pacient experimentarà l’efecte positiu de seguir aquesta etapa de la dieta, se seguirà progressant amb ajuda professional a la segona fase de la dieta baixa en histamina.

SEGONA FASE

Aquesta consisteix en la reintroducció progressiva i de manera pautada d’aliments rics en histamina i altres amines. Aquesta fase pot durar una temporada més o menys llarga, en funció de la velocitat amb què es facin les introduccions, fins que arribem a un punt de manteniment de la dieta.

FASE DE MANTENIMENT

Un cop hem arribat a aquesta etapa, el pacient ja coneixerà les seves toleràncies personals actuals pel que fa a la ingesta de productes rics en histamina. D’aquesta manera podrà controlar amb més facilitat la quantitat i freqüència de consum d’aquests, alhora que manté una dieta variada.

És important tenir en compte que l’avançament de la dieta no dependrà únicament de l’alimentació en sí, ja que hi ha altres factors com l’estrès o el consum de fàrmacs que també tindran un impacte a tenir en compte en el nivells d’histamina a la sang. A més, cal tenir present que si hi ha una alteració de base que està facilitant la baixa funcionalitat de l’enzim DAO, més enllà d’un dèficit genètic, serà fonamental que aquesta causa sigui correctament tractada perquè el dèficit pugui arribar a revertir-se i la dieta es normalitzi el màxim possible.

fases dieta baja en histamina

Quan fer una dieta baixa a histamina?

Hi ha diverses proves que ens poden ajudar a detectar un dèficit de DAO, entre elles la mesura de DAO sèrica, l’estudi genètic i la valoració d’histamina en orina de 24 hores. Quan hi ha un diagnòstic primari d’aquest dèficit, acompanyat de clínica, probablement serà recomanable aplicar una dieta baixa a histamina. D’altra banda, tot i que no tinguéssim proves com les anteriors, si es coneix que el pacient pateix algun tipus d’alteració causant habitual d’histaminosi o detectem indicis que el pacient experimenta problemes amb la metabolització de la histamina, presentant 2 o 3 de els símptomes típics de la mala tolerància a la histamina, especialment després de menjar, també podria ser beneficiós aplicar aquesta dieta.

Sempre serà important, abans d’iniciar la dieta baixa a histamina, valorar les proves que el pacient ha realitzat fins al moment, els factors que poden estar relacionats amb la mala tolerància a la histamina, els símptomes del pacient i en quin moment apareixen.

De manera més concreta, pot ser que durant determinats moments del cicle menstrual una dona tingui una menor tolerància a la histamina, en aquests casos, podria ser favorable moderar el consum d’aquesta amina durant certs períodes del mes. Fins i tot, seguir una dieta baixa en histamina pot ser apropiat en alguns casos de TDAH, asma i fibromiàlgia.

Quins aliments incloure en una dieta baixa en histamina?

Prioritzarem el consum d’aliments frescos, mínimament processats i amb baix contingut en histamina i altres amines a minimitzar. Per això, inclourem el consum de peix blanc fresc o congelat, carn blanca fresca o congelada, vegetals i fruites com el pebrot, pastanagues, enciam, remolatxa, caqui, síndria i, en especial, alguns com la ceba, la poma, el raïm o els nabius, ja que, gràcies al seu contingut en quercetina, un flavonoide antioxidant, tindran un efecte antiinflamatori positiu i afavoriran la inhibició de l’alliberament d’histamina. També s’inclourà a la dieta el consum de fonts de carbohidrats com la patata i els cereals (arròs, quinoa, civada, etc.), les alternatives vegetals als lactis (de civada, soja, arròs…) i els olis vegetals, prioritzant el d’oliva verge i el de lli.

Quins aliments evitar?

Evitarem aquells aliments que tinguin una major quantitat d’histamina o altres amines el consum de les quals també convingui limitar durant aquest període. Això dependrà tant de la composició primària de l’aliment com del tipus de processat al que hagi estat sotmès o del temps que fa que està preparat per ser consumit, ja que els nivells d’histamina d’un aliment en molts casos augmenten a mesura que passa el temps i l’aliment es degrada. Per això, també és important en una dieta baixa a histamina evitar el consum d’aliments molt processats o que hagin estat cuinats amb molta antelació.

Tot i que el contingut d’aquestes amines en els aliments és variable, i depèn també dels factors anteriors, es coneix que els aliments amb major contingut en amines biògenes, la ingesta dels quals hem de disminuir durant el seguiment d’una dieta baixa en histamina, són els següents:

ALIMENTS A EVITAR A LA DIETA

GRUP ALIMENTS
VEGETALSAlbergínia, tomàquet, espinacs, carbassó, carbassa, cogombre, xucrut i altres fermentats o adobats.
FRUITESTaronja, llimona, llima, aranja, mandarina, plàtan, papaia, pinya, maduixes i kiwi.
FONTS DE PROTEÏNAEmbotit, peix blau, marisc, conserves, clara d'ou (especialment en cru), fermentats vegetals (tofu, tempe).
FONTS DE GREIXCacau, mantega, fruits secs, llavors i alvocat.
LÀCTISFormatge (especialment el curat), llet i nata.
BEGUDESBegudes alcohòliques, sucs de vegetals o fruites riques en histamina, te vermell i negre.
CONDIMENTSVinagre, salsa de soja i salsa de tomàquet.

Aquesta taula és únicament una referència, no tots els aliments inclosos tenen les mateixes quantitats d’amines biògenes. L’acompanyament d’un professional és fonamental perquè el pacient pugui realitzar la dieta baixa en histamina d’una manera el més equilibrada possible, tenint en compte realment l’impacte del consum de determinats aliments en la seva dieta i salut i com haurà de gestionar-ho perquè sigui factible de seguir.

Exemple setmanal d’una dieta baixa a histamina (fase I)

DILLUNSDIMARTSDIMECRESDIJOUSDIVENDRESDISSABTEDIUMENGE
ESMORZARPa amb oli i formatge fresc.Tortitas de moniato.Porridge de civada i lli amb nabius.Pa amb hummus.Porridge de civada i lli amb poma.Pa amb oli i gall dindi.Pa amb oli i formatge fresc.
DINARAmanida de canonges.
Cuixa de pollastre al forn amb patates, poma i ceba.
Saltejat de pebrots tricolor amb fideus d'arròs i tires de pollastre.Amanida de llenties amb enciam, raves i espàrrecs.Llobarro al forn amb moniato i pastanaga.Crema de carxofa i ceba.
Arròs amb conill.
Purrusalda amb bacallà.Espaguetis integrals amb salsa de pebrot i pastanaga amb soja texturitzada.
SOPARCol llombarda amb poma.
Llenguado a la planxa.
Lluç a la planxa amb espàrrecs de marge i quinoa.Bròquil amb patata al vapor.
Gall dindi a la planxa.
Arepa de blat de moro amb pollastre i pebrots saltejats.Hummus amb crudités de pastanaga i api.Amanida d'enciam i pastanaga.
Torrada amb remenat de rovells d’ou.
Bledes amb patata.
Broquetes de pollastre a la planxa.

Entre hores: fruita, iogurt vegetal de coco o soja, begudes vegetals (arròs, civada, coco…), torrades, flocs de civada, espelta o blat de moro o arròs inflat.

Conclusió

La histamina és una amina imprescindible per al nostre organisme. Tot i això, quan per algun motiu aquesta es comença a acumular en excés a la sang i a ocasionar efectes adversos, el millor és posar fil a l’agulla i, amb l’ajuda de professionals que et puguin ajudar a reconèixer quina és la causa d’aquesta acumulació i com abordar el paper que hi té la dieta, poder obtenir una millora dels símptomes derivats d’aquesta intolerància a la histamina.

Per això, si t’has sentit identificat amb alguns d’aquests símptomes, t’animem a posar-te en mans d’un professional que t’ajudi a realitzar aquesta dieta d’acord amb el teu cas i així puguis recuperar el teu benestar.

Alba López

Alba López

Dietista - Nutricionista

× Concertar visita por whatsapp