Intolerància a la fructosa
Quan ingerim aliments es poden donar diferents reaccions adverses en el nostre organisme. Aquestes poden ser de caràcter tòxic, és a dir, una intoxicació alimentària, ja sigui perquè l’aliment no estava en bon estat o perquè l’aliment conté toxines pròpies. També pot ser que aquesta reacció sigui de caràcter immunològic, causant així, una al·lèrgia o hipersensibilitat a un aliment concret. Si aquest rebuig no és de caràcter immunològic, serà degut una intolerància alimentària, i aquesta pot donar-se per un error enzimàtic, metabòlic, farmacològic o per causes indeterminades.
Les intoleràncies alimentàries per causes enzimàtiques, com poden ser: la intolerància a la lactosa, al sorbitol o la fructosa, es produeixen per una deficiència en l’actuació dels enzims que degraden aquests sucres. Concretament, en aquest article parlaré sobre la intolerància a la fructosa.
Què és la fructosa
És un sucre o hidrat de carboni que es troba majoritàriament a les fruites, encara que també està present de forma natural a la mel i les verdures, entre d’altres aliments.
A nivell molecular la classifiquem com un monosacàrid:
A la dieta trobem la fructosa de manera més habitual en forma de disacàrid com la sacarosa (sucre comú), resultat d’una combinació de glucosa i fructosa:
Encara que també la podem trobar com a pur monosacàrid.
Què és la intolerància a la fructosa?
Aquesta intolerància també coneguda com a malabsorció a la fructosa, es produeix quan hi ha un error en l’acció de l’enzim encarregat de degradar-la, dificultant a les cèl·lules intestinals la seva absorció. Aquesta dependrà de la quantitat i concentració ingerida i s’haurà de valorar individualment ja que la seva capacitat d’absorció varia en cada persona.
En arribar la fructosa no digerida a l’intestí, aquesta reacciona amb els bacteris intestinals fermentant, produint gasos i molèsties gastrointestinals, com dolor abdominal, diarrees o nàusees. Tot i així, la majoria de persones amb aquest tipus d’intolerància, poden suportar petites quantitats de fruita sense aparèixer símptomes.
Per a un òptim diagnòstic s’ha d’acudir a un digestòleg, perquè amb les proves corresponents, dictamini la presència o no de la intolerància. És important no caure en l’engany de fer-se els populars tests d’intoleràncies (per exemple: Test A200, Test Alcat, Test ELMA, Laphytest, entre molts d’altres.) que es realitzen a les farmàcies i altres centres, ja que no tenen rigor científic i poden diagnosticar falsos positius.
Dieta per a la malabsorció de la fructosa
És necessària la realització del test d’hidrogen espirat o test de l’alè, el qual es realitza en dejú per tal de valorar la quantitat d’hidrogen que s’expira després de l’administració de fructosa. En una persona amb malabsorció a la fructosa, els bacteris intestinals no tenen la capacitat de descompondre aquest sucre alliberant hidrogen. Amb la qual cosa, amb el test, podem afirmar que existeix intolerància quan és positiu en hidrogen.
No s’ha de confondre la intolerància o malabsorció amb la intolerància hereditària a la fructosa (IHF), ja que aquesta és el resultat d’una deficiència o absència en l’enzim hepàtic fructosa-1-fosfat aldolasa hepàtica (també coneguda com aldolasa B). Es diagnostica durant els primers anys de vida.
Els qui pateixen d’Intolerància Hereditària a la Fructosa han d’excloure els aliments que continguin tant aquest sucre, com aquells que incloguin sacarosa i sorbitol. La seva ingesta no pot ser major d’1-2g de fructosa al dia i s’ha d’evitar el consum de sorbitol ja que pot ser convertit a fructosa en el fetge. Aquesta dieta requereix de suplementació en vitamina C i àcid fòlic, ja que serà deficient en les principals fonts alimentàries d’aquestes vitamines.
Tipus de fruites i el seu contingut en fructosa
En aquesta taula podem observar les fruites més habituals i el seu contingut en fructosa i glucosa. “L’excés fructosa” correspon a la relació fructosa/glucosa. Com hem dit anteriorment si aquesta relació és alta, hi ha més probabilitats que aquest aliment no sigui tolerat per l’organisme. En l’última columna classifiquem les fruites com a aptes o no aptes en funció de l’anterior relació. Aquelles amb major contingut de fructosa tindran més possibilitats de generar-te malestar. Tot i així, aquesta taula és orientativa i pot ser que variï de persona a persona. Les fruites marcades amb un asterisc (*) també es consideren no aptes ja que tot i tenir una relació correcta, contenen una quantitat elevada de sorbitol.
FRUITA (100g) | FRUCTOSA | GLUCOSA | EXCÉS FRUCTOSA (FRUCTOSA>GLUCOSA) | APTA |
---|---|---|---|---|
Dàtils* | 31g | 24,9g | 0g | × |
Poma* | 6,10g | 1,87g | 4,23g | × |
Pera* | 6,42g | 6,42g | 6,42g | × |
Albercocs* | 2,37g | 5,87g | -3,5g | × |
Codonyat* | 21g | 1,2g | 19,8g | × |
Figues seques | 22,93g | 24,79g | 1.86g | × |
Síndria | 3,36g | 1,58g | 1,78g | × |
Caqui | 5,56g | 5,44g | 0,12g | × |
Mango | 2-4g | 0,5-1,5g | 1,5-2,5g | × |
Kiwi | 4-6g | 4-6g | 0g | √ |
Coco | 1-3g | 1-3g | 0g | √ |
Maduixes* | 2,44g | 1,99g | 0,45g | × |
Xirimoia | 6,28g | 5,93g | 0,35g | √ |
Taronja | 2,25g | 1,97g | 0,28g | √ |
Meló | 2,96g | 2,68g | 0,28g | √ |
Mandarina | 2,4g | 2,13g | 0,27g | √ |
Raïm* | 3,92g | 3,67g | 0,25g | × |
Nectarina | 1,37g | 1,57g | 0,20g | √ |
Pinya | 1,94g | 1,76g | 0,18g | √ |
Pomelo | 1,77g | 1,61g | 0,16g | √ |
Nabius* | 4,97g | 4,88g | 0,09g | × |
Mores | 2,4g | 2,31g | 0,09g | √ |
Plàtan | 4,85g | 4,98g | -0,13g | √ |
Alvocat | 0,12g | 0,37g | -0,25g | √ |
Préssec* | 1,53g | 1,95g | -0,42g | × |
Cirera* | 5,37g | 6,59g | -1,22g | × |
Prunes* | 3,07g | 5,07g | -2,00g | × |
Aliments a incloure i a evitar en la dieta
Els aliments “a incloure” són aquells aliments que no et provocaran cap símptoma al consumir-los. En canvi, els aliments “a evitar” són aquells que a major o menor quantitat, et poden produir malestar. Cada persona pot tolerar una quantitat diferent de cada aliment és per això que és molt important aprendre quines quantitats d’aquests aliments són tolerades pel teu cos.
GRUPS D’ALIMENTS | ALIMENTS A INCLOURE | ALIMENTS A EVITAR |
---|---|---|
FRUITES | Valorar tolerància. | Fruites naturals, en compota o en forma de suc. |
VEGETALS I LLEGUMS | Tots (excepte els recomanats a evitar). | Remolatxa, cols de Brussel·les, pastanaga, ceba, espàrrecs, porros, pèsols, cigrons, llenties, soja, albergínia, pebrots, tomàquet, blat de moro dolç, mongetes verdes i verdures processades en llauna. |
CEREALS I TUBÈRCLES | Sègol, ordi, civada, blat de moro, arròs, tapioca i patata. Productes elaborats a partir d'aquests (farines, pa, pasta italiana, sèmoles). | Blat, moniato, i cereals integrals. |
CARN, PEIX I OUS | Carns, peixos naturals i ous. Embotits. | Comprovar totes les carns, peixos i embotits preparats comercialment. |
LÀCTICS | Llet formatge, iogurt natural, mantega. | Llet condensada, llet en pols que contingui sacarosa, batuts de llet, gelats comercials. Iogurt de sabors, amb fruites o ensucrats. |
GREIXOS | Mantega, margarina, olis vegetals, sèu. | Cap. |
POSTRES I GALETES | Cap. | Gelats i galetes elaborades amb fructosa o sacarosa, gelats comercials, sorbets, pols, flams, natilles, pastisseria, xocolates, brioixeria, galetes comercials, pastes dolces. Especialment, aquells productes qualificats com "sense sucre" o "dietètics " o "per a diabètics". |
BEGUDES | Llet, te, cafè, cacau. Refrescs edulcorats només amb sacarina o aspartam (sense sucre o saboritzants de fruites). | Sucs de fruita, licors de fruites, begudes de fruites, begudes refrescants de cola, taronja o llimona. |
SOPES | Sopes o brous casolans utilitzant aliments permesos. Extractes de carn i glaçons. | Cap. |
CONDIMENTS | Espècies, herbes aromàtiques, essències, colorants, sal, pebre, mostassa, curri i vinagre. | Quètxup, salses comercials que continguin fructosa o sorbitol. |
EDULCORANTS | Glucosa, polímers de glucosa, xarops de glucosa, maltodextrina, sacarina, aspartam, ciclamat, edulcorants artificials sense fructosa ni sorbitol. | Mel, fructosa, sorbitol (E-420), sacarosa. Sucre de fruita. Xarop de blat de moro ric en fructosa, xarops i melassa. |
MELMELADES, DOLÇOS, FRUITS SECS | Fruits secs (poden provocar molèsties pel seu alt contingut en fibra), i dolços sense fructosa ni sorbitol | Melmelades, compotes, almívar, gelatina, dolços, caramels, xiclets. Especialment aquells qualificats com "sense sucre" o "dietètics" o "per a diabètics" |
A continuació et proposo un menú de dos dies amb baix contingut en fructosa. Les quantitats d’aliments rics en fructosa s’hauran de pautar segons la tolerància individual.
DIA 1 | DIA 2 | |
---|---|---|
ESMORZAR | Got de llet Entrepà de pernil dolç | Got de llet Torrades amb tonyina |
MIG MATÍ | Iogurt natural amb ametlles i avellanes | Iogurt natural amb nous |
DINAR | Amanida (escarola, alvocat i olives) de pasta Gall d’indi a la planxa ½ nectarina | Arròs amb carxofes Llobarro al forn ½ Taronja |
BERENAR | Torrades amb formatge fresc i orenga | Entrepà de xampinyons i formatge |
SOPAR | Saltejat de verdures (xampinyons i bròquil) amb patates Brotxetes de gambes a la planxa Iogurt natural | Crema de coliflor Truita de patata Iogurt natural |
Quan hi ha intolerància a la fructosa s’ha de seguir una dieta reduïda en aquest sucre, així com limitar els aliments rics en sorbitol. És important posar-te en mans d’un professional perquè et pugui ajudar a valorar el teu grau de tolerància i poder-te guiar sobre quins aliments has de limitar i quins has de potenciar per evitar qualsevol deficiència nutricional. Al Centre de Nutrició Júlia Farré, et podem ajudar oferint-te una dieta personalitzada que millori la teva simptomatologia i la teva qualitat de vida.
Clara Muñoz
Dietista Nutricionista
Hola
Estoy muy confundida con la dieta, tengo intolerancia leve a la fructosa y sorbitol.
Las verduras pone que si al broquil, coliflor, esparragos, alcachofas y Xevi Verdaguer comenta que se han de eliminar si tienes intolerancia al sorbitol
entoncers solo me queda espinacas y acelgas con el tema que el exceso produce problemas articulares por su exceso de acidos.
llega un momento que no se que comer.
Un terapeuta me dice que me faltan enzimas digestivas, y tomo como suplemento.
Tengo parasitos y después de todo tipo de tto tanto medico como alternativo, sigo igual,representa que las enzimas harian que digiriera todos los alimentos que hacen que los parasitos se alimenten, pero no es así, sigo con los mismos síntomas.
Tomo probioticos y mejoro algo, pero si los dejo vuelvo a estar igual.
Cada vez mi dieta es más restringida y cada vez me siento peor.
Hago yoga, medito, ahora corro un rato cada día. Cuido el tema emocional.
Tengo un gran desanimo.
Quitar alimentos de mi dieta sólo me desanima y no hace que me sienta mejor fisicamente.
Tomaba aguacate cada día y ahora tomo y no me sienta bien.
igual con muchos alimentos.
Ya no creo en dietas ni tratamientos.
Gracias
Citar Comentario
Citar Comentario