933486557    Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 672422554 info@juliafarre.es

Intolerància a la fructosa

Abans de definir l’intoleranca a la fructosa, m’agradaria fer una petita introducció que crec que ayudarará a aclarir alguns conceptes.

Quan ingerim aliments es poden donar diferents reaccions adverses en el nostre organisme. Aquestes poden ser de caràcter tòxic, és a dir, una intoxicació alimentària, ja sigui perquè l’aliment no estava en bon estat o perquè l’aliment conté toxines pròpies (com, per exemple: alguns bolets). També poden ser reaccions no tòxiques, classificant-les conforme si hi ha implicació del sistema immunitari, o no.

Si la reacció és de caràcter immunològic, estarem parlant d’al·lèrgies o hipersensibilitat a un aliment concret. Si aquest rebuig no és de caràcter immunològic, és llavors quan estarem tractant amb una intolerància alimentària. Aquesta pot donar-se per diferents causes, entre elles: errors enzimàtics, metabòlics, farmacològics, entre d’altres.

reacción por intolerancia alimentaria

En aquest article ens centrarem en analitzar la intolerància a la fructosa.

Què és la fructosa 

malabsorción de fructosa

La fructosa és un sucre que es troba majoritàriament a la mel, en fruites i verdures, sent també protagonista en productes processats, afegit per endolcir, en la seva major part com a xarop alt en fructosa (High fructose syrup) en refrescos, aliments catalogats com a light , “diet” o bé, productes aptes per a diabètics.

A nivell molecular, la fructosa és un monosacàrid de sis carbonis que es pot trobar en 4 formes:

  • Monosacàrid pur (fructosa)

monosacárido

  • Disacàrid (Sacarosa). A la dieta trobem la fructosa de manera més habitual en forma de disacàrid com la sacarosa (sucre comú), resultat d’una combinació de glucosa i fructosa:

  • També la podem trobar en formes polimeritzades com oligosacàrids i polisacàrids

Mecanismes d’absorció de la fructosa

L’absorció de la fructosa es produeix a l’intestí prim, concretament a la membrana apical de l’enteròcit (cèl·lules de l’intestí prim). Allà és on es troba el transportador de glucosa 5 (GLUT5), que és específic per a la fructosa. El transportador GLUT5 majoritàriament transporta, a través de difusió passiva, la fructosa des del lumen intestinal a la circulació. Hi ha un altre transportador apical de fructosa (GLUT2), amb menor afinitat, que també és capaç de transportar altres sucres com la glucosa o galactosa.

mecanismo de absorción de fructosa

Foto: Absorció de fructosa a l’enteròcit.

Font: Intestinal Fructose and Glucose Metabolism in Health and Disease. Nutrients, 2020.

Un cop s’ha absorbit la fructosa de la membrana apical, gràcies al transportador GLUT5 o GLUT2, la fructosa és transportada a la membrana basolateral pel transportador GLUT2. Allà passa a la circulació i és transportada al fetge, on es metabolitzarà.

L’absorció de fructosa disminueix en presència de sorbitol. Es desconeix el transportador de sorbitol, però sembla ser que comparteix transportador amb la fructosa (GLUT5). És per aquesta raó per la qual es sol limitar el sorbitol quan es segueix una pauta baixa en fructosa.

Què és la intolerància a la fructosa i quines són les causes de la malabsorció?

No hi ha una única causa que produeixi la malabsorció a la fructosa. En població infantil es pot donar aquesta intolerància per una immaduresa del tub digestiu, de manera que es produeix una menor expressió del transportador de fructosa (GLUT5) expressat en la membrana de les cèl·lules intestinals.

D’altra banda, en nens i en adults, la malabsorció a la fructosa sol ser secundària a una altra patologia sense diagnòstic o bé, sense tractament, com poden ser: Malaltia celíaca, insuficiència pancreàtica, sobrecreixement bacterià (SIBO), malabsorció d’àcids biliars, infecció per Helicobacter pylori, parasitosis, malaltia inflamatòria intestinal (Crohn, Colitis…), malaltia de Whipple, reseccions intestinals, problemes tiroides, entre d’altres.

Per què es produeix aquesta mala absorció?

Per què es produeix aquesta malabsorció? Aquesta malabsorció és provocada per la pèrdua de la integritat de la mucosa intestinal. Aquestes malalties, ja sigui perquè no s’ha produït un diagnòstic, no s’està realitzant un tractament o bé, s’està en una fase inicial d’aquest, poden presentar dany en la paret intestinal amb el que condueix a una disminució de la superfície d’absorció.

No s’ha de confondre la malabsorció a la fructosa amb la intolerància hereditària a la fructosa (IHF), ja que aquesta és el resultat d’una deficiència o absència en l’enzim hepàtica fructosa-1-fosfat aldolasa hepàtica (també coneguda com aldolasa B). Es diagnostica durant els primers anys de vida.

Símptomes de malabsorció o intolerància a la fructosa

Quan patim malabsorció a la fructosa podem presentar símptomes dispars: Distensió abdominal o meteorisme, dolor abdominal tipus còlic, flatulències i gasos, recargolaments, borborigmes (sorolls intestinals), nàusees, vòmits, diarrea (tendència explosiva), restrenyiment (menys freqüent)…

Si es manté aquesta situació a llarg termini, pot aparèixer dèficit d’alguns micronutrients, conduir a alteracions en la microbiota intestinal, augmentar la permeabilitat intestinal i/o produir inflamació a nivell sistèmic.

 

Diagnòstic

El diagnòstic es pot realitzar mitjançant diferents proves (test d’alè, biòpsia duodenal, test de pH en femta, analítica…) encara que la més utilitzada per la seva major especificitat i per ser poc invasiva, sol ser el test d’alè d’hidrogen i metà aspirat, després de la presa de 25-50g de fructosa.

És imprescindible que la persona realitzi correctament la preparació prèvia a la prova:

  • Mes abans de la prova: Evitar prendre antibiòtics.
  • Setmana prèvia: Prescindir de la presa de laxants, probiòtics, prebiòtics, procinètics …
  • Dia abans de la prova: s’ha de realitzar una pauta baixa en fibra i lactosa i evitar l’activitat física vigorosa.
  • Dia de la prova: la persona ha d’estar en un dejuni de 12h, sense haver mastegat xiclet ni fumat les 12 hores prèvies i s’ha de presentar sense raspallar-se les dents.

La prova consisteix en prendre diferents mesures: es comença amb una mostra basal i es procedeix a prendre mostres cada 30 minuts. La prova té una durada aproximada de 4h (variable segons laboratori i indicació mèdica).

Per al diagnòstic de la malabsorció de la fructosa s’analitzaran els resultats per determinar si hi ha malabsorció a la fructosa. Si apareix una elevació de l’hidrogen aspirat major a 20ppm, o bé una elevació del metà major a 10ppm, es pot considerar que el resultat és positiu. A més de les mesures del metà (CH4) i l’hidrogen (H2), es valorarà la simptomatologia presentada per la persona durant l’examen.

Per a un òptim diagnòstic s’ha d’acudir a un digestòleg, perquè amb les proves corresponents, dictamini la presència o no de la intolerància. És important no caure en l’engany de fer-se els populars tests d’intoleràncies (per exemple: Test A200, Test Alcat, Test ELMA, Laphytest, entre molts altres.) Que es realitzen a farmàcies, laboratoris i altres centres, ja que no tenen rigor científic i poden diagnosticar falses intoleràncies.

Tractament i dieta per a la malabsorció a la fructosa

tractament i dieta malabsorció a la fructosa

El tractament ha d’estar enfocat a tractar la causa primària, atès que és la responsable del dany ocasionat en l’epiteli intestinal, que com a conseqüència, produeix aquesta malabsorció.

Conjuntament, s’ha de procedir amb el tractament dietètic, el qual ens permetrà millorar la simptomatologia presentada. Consistirà en una pauta alimentària baixa en fructosa, on al principi, els aliments amb un alt contingut en fructosa estaran limitats, i segons l’evolució de la persona s’aniran fent reintroduccions graduals valorant la tolerància, per tal d’ampliar a el màxim possible l’alimentació final.

Existeix tractament farmacològic?

No hi ha medicaments que ens ajudin que aquesta malabsorció desaparegui, el que si hi són suplements, a base de l’enzim xilosa isomerasa que ens poden ajudar en moments “especials” on no es pugui seguir una pauta tan controlada.

Aliments aptes per a una alimentació baixa en fructosa

FRUITES

Raïm, maduixes, plàtan comú, kiwi, mandarina, taronja, llima, llimona, meló, mora, litxi, figa de moro, pinya, magrana, nabiu, gerds, aranja.

VEGETALS

Bledes, espinacs, kale, xicoira vermella, algues (nori), api, albergínia, bok choy, brots de bambú, carabassó, carabassa “cucurbita”, xampinyons ostra o gírgoles, xirivia, xile verd, coliflor, endívia, blat de moro dolç, mongeta verda, enciam iceberg, enciam vermell, enciam romana, enciam trocadero, ruca, rave, nap, cogombres, cogombre en vinagre, cogombre comú, pebrot vermell, pebrot verd, brots de soja, pastanaga, tomàquet, tomàquet xerri.

CEREALS

Civada, quinoa, arròs, blat sarraí, polenta, mill, farina de blat sarraí, blat de moro, arròs, teff, sorgo.

TUBERCLES

Patata, moniato, plàtan mascle, xufa, mandioca, iuca.

LLEGUMS

Cacauet, germinats (de cigró, llentia…), mongetes, cigrons, llenties.

LÀCTICS

Tots els que no continguin sucres i/o edulcorants afegits.

FRUITS SECS, LLAVORS I PIPES

Nous (nous de Castella, pecana de brasil, macadàmia), avellanes, ametlles, castanyes, anacards, pistatxos, llavors de sèsam, xía, cànem, rosella, lli, pipes de carbassa, gira-sol, pinyons.

ALIMENTS PROTEICS

Carns, peixos, marisc sense processar. Ous. Tofu i tempeh.

ESPÈCIES I CONDIMENTS

Alfàbrega, anís estrellat, asafètida, safrà, canyella, cacau, cardamom, cibulet, xile, coriandre, comí, curri en pols (sense all), cúrcuma, anet, estragó, herbes provençals, menta, mostassa, nou moscada, julivert, pebre vermell, pebre, romaní, sàlvia, farigola, vainilla, vinagre (vinagre d’arròs, vi, sidra, malta), wasabi.

GREIXOS

Oli d’oliva verge, altres olis (alvocat, coco, gira-sol…), mantega, ghee, alvocat…

* Dades extretes de la Universitat de Monash. Aquesta taula especifica aliments baixos en fructosa, no té en compte altres FODMAP que puguin produir simptomatologia. És important que la pauta alimentària s’adapti a les necessitats individuals de cada persona.

** Els aliments en cursiva no contenen fructosa però si contenen fructans, galactooligosacàrids i/o sorbitol . És possible que s’hagi de limitar el seu consum.

Aliments aptes per a una alimentació baixa en fructosa

L’objectiu de la dieta baixa en fructosa és controlar la simptomatologia, treballar a un ritme individual la reintroducció d’aliments i així conèixer la quantitat màxima tolerada, per tal de que gradualment ampliem el ventall d’opcions alimentàries i puguem seguir una alimentació el més variada i equilibrada possible.

Una pregunta que sol aparèixer freqüentment a la consulta és: quan es podrà tornar a menjar normal? La resposta dependrà segons el que entenguem com a “alimentació normal”. Si la base de la nostra alimentació són ultraprocessats, refrescos, i els vegetals, fruites i llegums són desconeguts per a nosaltres, la resposta hauria de ser: mai. Una mala alimentació ens pot conduir a estat inflamatori intestinal, de manera que pot ser una causa que ens impedeixi tornar a trobar-nos bé i fins i tot recaure i trobar-nos pitjor.

Hem de tenir clar que, per cuidar la nostra salut intestinal, és important inculcar bons hàbits de salut: la nostra base alimentària ha de ser saludable, hem d’afavorir un descans correcte, evitant tòxics, com tabac i/o alcohol, el sedentarisme i potenciar activitats relaxants que ens ajudin a disminuir els nivells d’estrès.

Tipus de fruites i el seu contingut en fructosa

En aquesta taula podem observar les fruites més habituals i el seu contingut en fructosa i glucosa. “L’excés fructosa” correspon a la relació fructosa/glucosa. Com hem dit anteriorment si aquesta relació és alta, hi ha més probabilitats que aquest aliment no sigui tolerat per l’organisme. En l’última columna classifiquem les fruites com a aptes o no aptes en funció de l’anterior relació. Aquelles amb major contingut de fructosa tindran més possibilitats de generar-te malestar. Tot i així, aquesta taula és orientativa i pot ser que variï de persona a persona. Les fruites marcades amb un asterisc (*) també es consideren no aptes ja que tot i tenir una relació correcta, contenen una quantitat elevada de sorbitol.

FRUITA (100g)FRUCTOSAGLUCOSAEXCÉS FRUCTOSA
(FRUCTOSA>GLUCOSA)
APTA
Dàtils*31g24,9g0g×
Poma*6,10g1,87g4,23g×
Pera*6,42g6,42g6,42g×
Albercocs*2,37g5,87g-3,5g×
Codonyat*21g1,2g19,8g×
Figues seques22,93g24,79g1.86g×
Síndria3,36g1,58g1,78g×
Caqui5,56g5,44g0,12g×
Mango2-4g0,5-1,5g1,5-2,5g×
Kiwi4-6g4-6g0g
Coco1-3g1-3g0g
Maduixes*2,44g1,99g0,45g×
Xirimoia6,28g5,93g0,35g
Taronja2,25g1,97g0,28g
Meló2,96g2,68g0,28g
Mandarina2,4g2,13g0,27g
Raïm*3,92g3,67g0,25g×
Nectarina1,37g1,57g0,20g
Pinya1,94g1,76g0,18g
Pomelo1,77g1,61g0,16g
Nabius*4,97g4,88g0,09g×
Mores2,4g2,31g0,09g
Plàtan4,85g4,98g-0,13g
Alvocat0,12g0,37g-0,25g
Préssec*1,53g1,95g-0,42g×
Cirera*5,37g6,59g-1,22g×
Prunes*3,07g5,07g-2,00g×
Taula elaborada a partir de dades extretes de: USDA Food Composition Databases (https://ndb.nal.usda.gov/ndb/)

Aliments a incloure i a evitar en la dieta

Els aliments “a incloure” són aquells aliments que no et provocaran cap símptoma al consumir-los. En canvi, els aliments “a evitar” són aquells que a major o menor quantitat, et poden produir malestar. Cada persona pot tolerar una quantitat diferent de cada aliment és per això que és molt important aprendre quines quantitats d’aquests aliments són tolerades pel teu cos.

GRUPS D’ALIMENTSALIMENTS A INCLOUREALIMENTS A EVITAR
FRUITESValorar tolerància.Fruites naturals, en compota o en forma de suc.
VEGETALS I LLEGUMSTots (excepte els recomanats a evitar).Remolatxa, cols de Brussel·les, pastanaga, ceba, espàrrecs, porros, pèsols, cigrons, llenties, soja, albergínia, pebrots, tomàquet, blat de moro dolç, mongetes verdes i verdures processades en llauna.
CEREALS
I
TUBÈRCLES
Sègol, ordi, civada, blat de moro, arròs, tapioca i patata. Productes elaborats a partir d'aquests (farines, pa, pasta italiana, sèmoles).Blat, moniato, i cereals integrals.
CARN, PEIX I OUS
Carns, peixos naturals i ous. Embotits. Comprovar totes les carns, peixos i embotits preparats comercialment.
LÀCTICSLlet formatge, iogurt natural, mantega.Llet condensada, llet en pols que contingui sacarosa, batuts de llet, gelats comercials. Iogurt de sabors, amb fruites o ensucrats.
GREIXOSMantega, margarina, olis vegetals, sèu.Cap.
POSTRES
I
GALETES
Cap.Gelats i galetes elaborades amb fructosa o sacarosa, gelats comercials, sorbets, pols, flams, natilles, pastisseria, xocolates, brioixeria, galetes comercials, pastes dolces. Especialment, aquells productes qualificats com "sense sucre" o "dietètics " o "per a diabètics".
BEGUDESLlet, te, cafè, cacau. Refrescs edulcorats només amb sacarina o aspartam (sense sucre o saboritzants de fruites).Sucs de fruita, licors de fruites, begudes de fruites, begudes refrescants de cola, taronja o llimona.
SOPESSopes o brous casolans utilitzant aliments permesos. Extractes de carn i glaçons.Cap.
CONDIMENTSEspècies, herbes aromàtiques, essències, colorants, sal, pebre, mostassa, curri i vinagre.Quètxup, salses comercials que continguin fructosa o sorbitol.
EDULCORANTSGlucosa, polímers de glucosa, xarops de glucosa, maltodextrina, sacarina, aspartam, ciclamat, edulcorants artificials sense fructosa ni sorbitol.Mel, fructosa, sorbitol (E-420), sacarosa. Sucre de fruita. Xarop de blat de moro ric en fructosa, xarops i melassa.
MELMELADES, DOLÇOS, FRUITS SECSFruits secs (poden provocar molèsties pel seu alt contingut en fibra), i dolços sense fructosa ni sorbitolMelmelades, compotes, almívar, gelatina, dolços, caramels, xiclets. Especialment aquells qualificats com "sense sucre" o "dietètics" o "per a diabètics"
Adaptat de: Salas-Salvadó J. Nutrición y dietética clínica. 3ª edición. Barcelona: Elsevier; 2014.

A continuació et proposo un menú de dos dies amb baix contingut en fructosa. Les quantitats d’aliments rics en fructosa s’hauran de pautar segons la tolerància individual.

 DIA 1DIA 2
ESMORZARGot de llet
Entrepà de pernil dolç
Got de llet
Torrades amb tonyina
MIG MATÍIogurt natural
amb ametlles i avellanes
Iogurt natural
amb nous
DINARAmanida (escarola, alvocat i olives) de pasta
Gall d’indi a la planxa
½ nectarina
Arròs amb carxofes
Llobarro al forn
½ Taronja
BERENARTorrades amb formatge fresc i orengaEntrepà de xampinyons i
formatge
SOPARSaltejat de verdures (xampinyons i bròquil) amb patates
Brotxetes de gambes a la planxa
Iogurt natural
Crema de coliflor
Truita de patata
Iogurt natural

Quan hi ha intolerància a la fructosa s’ha de seguir una dieta reduïda en aquest sucre, així com limitar els aliments rics en sorbitol. És important posar-te en mans d’un professional perquè et pugui ajudar a valorar el teu grau de tolerància i poder-te guiar sobre quins aliments has de limitar i quins has de potenciar per evitar qualsevol deficiència nutricional. Al Centre de Nutrició Júlia Farré, et podem ajudar oferint-te una dieta personalitzada que millori la teva simptomatologia i la teva qualitat de vida.

Clara Muñoz

Clara Muñoz

Dietista Nutricionista

 

8 Comments

  1. ketty

    Hola
    Estoy muy confundida con la dieta, tengo intolerancia leve a la fructosa y sorbitol.
    Las verduras pone que si al broquil, coliflor, esparragos, alcachofas y Xevi Verdaguer comenta que se han de eliminar si tienes intolerancia al sorbitol
    entoncers solo me queda espinacas y acelgas con el tema que el exceso produce problemas articulares por su exceso de acidos.
    llega un momento que no se que comer.
    Un terapeuta me dice que me faltan enzimas digestivas, y tomo como suplemento.
    Tengo parasitos y después de todo tipo de tto tanto medico como alternativo, sigo igual,representa que las enzimas harian que digiriera todos los alimentos que hacen que los parasitos se alimenten, pero no es así, sigo con los mismos síntomas.
    Tomo probioticos y mejoro algo, pero si los dejo vuelvo a estar igual.
    Cada vez mi dieta es más restringida y cada vez me siento peor.
    Hago yoga, medito, ahora corro un rato cada día. Cuido el tema emocional.
    Tengo un gran desanimo.
    Quitar alimentos de mi dieta sólo me desanima y no hace que me sienta mejor fisicamente.
    Tomaba aguacate cada día y ahora tomo y no me sienta bien.
    igual con muchos alimentos.
    Ya no creo en dietas ni tratamientos.
    Gracias

    Reply
  2. Victoria

    Els intolerants a la lactosa podem fer-nos les amanides amb vinagre de Mòdena??? Es que no trobo enlloc la llista de condiments el Vinagre de Mòdena. Gràcies.

    Reply
    • Centro Júlia Farré

      Hola, el vinagre del mòdena del supermercat porta sucres afegits i la majoría de persones no el toleren bé. Pots probar-ho per que cada cas és diferent. Salutacions,

      Reply
  3. Mercè Vidales

    Quan es té intolerància a la fructosa i al sorbitol s’han de prendre productes refinats o integrals? No em queda clar!

    Reply
    • Centro Júlia Farré

      Hola Mercè, normalment les persones amb intolerància a la fructosa no toleren bé els productes integrals. En primera instància recomanem evitar-los fins que poguem fer-ne una reintroducció. Salutacions.

      Reply
  4. Gerard

    Hola, no acabo d’entendre el comentari “caramels, xiclets. Especialment aquells qualificats com “sense sucre” o “dietètics” o “per a diabètics””, si els xiclets no porten fructosa ni sorbitol, per què s’han d’evitar?

    Gràcies.

    Reply
    • Centro Júlia Farré

      Hola, els caramels o xiclets sense sucre acostumen a portar sorbitol o fructosa, per això els desaconsellem. Si en trobes sense, si que en podries consumir. Salutacions,

      Reply
  5. Victoria

    Hola Júlia, tinc diagnosticada una intolerància severa a la lactosa des de fa 10 anys i posteriorment a una infecció d’Helycobacter em van fer les proves de l’Hidrogen aspirat i m’han donat que tinc una lleugera intolerància a la fructosa i una severa intolerància al sorbitol.
    El meu dubte és, quines verdures i fruites puc consumir??? Agraïria ajut en aquest sentit i si es possible algun llistat l’aliments per acabar d’aclarir-me T. T.
    Moltes gràcies

    Reply

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sí, Acepto la política de privacidad *

× Clic para concertar visita por whatsapp