Intolerància a la fructosa

Les intoleràncies alimentàries per causes enzimàtiques, com poden ser: la intolerància a la lactosa, al sorbitol o la fructosa, es produeixen per una deficiència en l’actuació dels enzims que degraden aquests sucres. Concretament, en aquest article parlaré sobre la intolerància a la fructosa.

És un sucre o hidrat de carboni que es troba majoritàriament a les fruites, encara que també està present de forma natural a la mel i les verdures, entre d’altres aliments.

A nivell molecular la classifiquem com un monosacàrid:

A la dieta trobem la fructosa de manera més habitual en forma de disacàrid com la sacarosa (sucre comú), resultat d’una combinació de glucosa i fructosa:

Encara que també la podem trobar com a pur monosacàrid.

És necessària la realització del test d’hidrogen espirat o test de l’alè, el qual es realitza en dejú per tal de valorar la quantitat d’hidrogen que s’expira després de l’administració de fructosa. En una persona amb malabsorció a la fructosa, els bacteris intestinals no tenen la capacitat de descompondre aquest sucre alliberant hidrogen. Amb la qual cosa, amb el test, podem afirmar que existeix intolerància quan és positiu en hidrogen.

No s’ha de confondre la intolerància o malabsorció amb la intolerància hereditària a la fructosa (IHF), ja que aquesta és el resultat d’una deficiència o absència en l’enzim hepàtic fructosa-1-fosfat aldolasa hepàtica (també coneguda com aldolasa B). Es diagnostica durant els primers anys de vida.

Els qui pateixen d’Intolerància Hereditària a la Fructosa han d’excloure els aliments que continguin tant aquest sucre, com aquells que incloguin sacarosa i sorbitol. La seva ingesta no pot ser major d’1-2g de fructosa al dia i s’ha d’evitar el consum de sorbitol ja que pot ser convertit a fructosa en el fetge. Aquesta dieta requereix de suplementació en vitamina C i àcid fòlic, ja que serà deficient en les principals fonts alimentàries d’aquestes vitamines.

En aquesta taula podem observar les fruites més habituals i el seu contingut en fructosa i glucosa. “L’excés fructosa” correspon a la relació fructosa/glucosa. Com hem dit anteriorment si aquesta relació és alta, hi ha més probabilitats que aquest aliment no sigui tolerat per l’organisme. En l’última columna classifiquem les fruites com a aptes o no aptes en funció de l’anterior relació. Aquelles amb major contingut de fructosa tindran més possibilitats de generar-te malestar. Tot i així, aquesta taula és orientativa i pot ser que variï de persona a persona. Les fruites marcades amb un asterisc (*) també es consideren no aptes ja que tot i tenir una relació correcta, contenen una quantitat elevada de sorbitol.

Els aliments “a incloure” són aquells aliments que no et provocaran cap símptoma al consumir-los. En canvi, els aliments “a evitar” són aquells que a major o menor quantitat, et poden produir malestar. Cada persona pot tolerar una quantitat diferent de cada aliment és per això que és molt important aprendre quines quantitats d’aquests aliments són tolerades pel teu cos.

A continuació et proposo un menú de dos dies amb baix contingut en fructosa. Les quantitats d’aliments rics en fructosa s’hauran de pautar segons la tolerància individual.

Quan hi ha intolerància a la fructosa s’ha de seguir una dieta reduïda en aquest sucre, així com limitar els aliments rics en sorbitol. És important posar-te en mans d’un professional perquè et pugui ajudar a valorar el teu grau de tolerància i poder-te guiar sobre quins aliments has de limitar i quins has de potenciar per evitar qualsevol deficiència nutricional. Al Centre de Nutrició Júlia Farré, et podem ajudar oferint-te una dieta personalitzada que millori la teva simptomatologia i la teva qualitat de vida.