933486557    C/ Balmes 172 Principal 2ª 08006 – Barcelona info@juliafarre.es

      Intolerància a la fructosa

      Quan ingerim aliments es poden donar diferents reaccions adverses en el nostre organisme. Aquestes poden ser de caràcter tòxic, és a dir, una intoxicació alimentària, ja sigui perquè l’aliment no estava en bon estat o perquè l’aliment conté toxines pròpies. També pot ser que aquesta reacció sigui de caràcter immunològic, causant així, una al·lèrgia o hipersensibilitat a un aliment concret. Si aquest rebuig no és de caràcter immunològic, serà degut una intolerància alimentària, i aquesta pot donar-se per un error enzimàtic, metabòlic, farmacològic o per causes indeterminades.

      Les intoleràncies alimentàries per causes enzimàtiques, com poden ser: la intolerància a la lactosa, al sorbitol o la fructosa, es produeixen per una deficiència en l’actuació dels enzims que degraden aquests sucres. Concretament, en aquest article parlaré sobre la intolerància a la fructosa.

      Què és la fructosa 

      És un sucre o hidrat de carboni que es troba majoritàriament a les fruites, encara que també està present de forma natural a la mel i les verdures, entre d’altres aliments.

      malabsorción de fructosa

      A nivell molecular la classifiquem com un monosacàrid:

      monosacárido

      A la dieta trobem la fructosa de manera més habitual en forma de disacàrid com la sacarosa (sucre comú), resultat d’una combinació de glucosa i fructosa:

      Encara que també la podem trobar com a pur monosacàrid.

      Què és la intolerància a la fructosa?

      Aquesta intolerància també coneguda com a malabsorció a la fructosa, es produeix quan hi ha un error en l’acció de l’enzim encarregat de degradar-la, dificultant a les cèl·lules intestinals la seva absorció. Aquesta dependrà de la quantitat i concentració ingerida i s’haurà de valorar individualment ja que la seva capacitat d’absorció varia en cada persona.

      En arribar la fructosa no digerida a l’intestí, aquesta reacciona amb els bacteris intestinals fermentant, produint gasos i molèsties gastrointestinals, com dolor abdominal, diarrees o nàusees. Tot i així, la majoria de persones amb aquest tipus d’intolerància, poden suportar petites quantitats de fruita sense aparèixer símptomes.

      Per a un òptim diagnòstic s’ha d’acudir a un digestòleg, perquè amb les proves corresponents, dictamini la presència o no de la intolerància. És important no caure en l’engany de fer-se els populars tests d’intoleràncies (per exemple: Test A200, Test Alcat, Test ELMA, Laphytest, entre molts d’altres.) que es realitzen a les farmàcies i altres centres, ja que no tenen rigor científic i poden diagnosticar falsos positius.

      Dieta per a la malabsorció de la fructosa

      És necessària la realització del test d’hidrogen espirat o test de l’alè, el qual es realitza en dejú per tal de valorar la quantitat d’hidrogen que s’expira després de l’administració de fructosa. En una persona amb malabsorció a la fructosa, els bacteris intestinals no tenen la capacitat de descompondre aquest sucre alliberant hidrogen. Amb la qual cosa, amb el test, podem afirmar que existeix intolerància quan és positiu en hidrogen.

      No s’ha de confondre la intolerància o malabsorció amb la intolerància hereditària a la fructosa (IHF), ja que aquesta és el resultat d’una deficiència o absència en l’enzim hepàtic fructosa-1-fosfat aldolasa hepàtica (també coneguda com aldolasa B). Es diagnostica durant els primers anys de vida.

      Els qui pateixen d’Intolerància Hereditària a la Fructosa han d’excloure els aliments que continguin tant aquest sucre, com aquells que incloguin sacarosa i sorbitol. La seva ingesta no pot ser major d’1-2g de fructosa al dia i s’ha d’evitar el consum de sorbitol ja que pot ser convertit a fructosa en el fetge. Aquesta dieta requereix de suplementació en vitamina C i àcid fòlic, ja que serà deficient en les principals fonts alimentàries d’aquestes vitamines.

      Tipus de fruites i el seu contingut en fructosa

      En aquesta taula podem observar les fruites més habituals i el seu contingut en fructosa i glucosa. “L’excés fructosa” correspon a la relació fructosa/glucosa. Com hem dit anteriorment si aquesta relació és alta, hi ha més probabilitats que aquest aliment no sigui tolerat per l’organisme. En l’última columna classifiquem les fruites com a aptes o no aptes en funció de l’anterior relació. Aquelles amb major contingut de fructosa tindran més possibilitats de generar-te malestar. Tot i així, aquesta taula és orientativa i pot ser que variï de persona a persona. Les fruites marcades amb un asterisc (*) també es consideren no aptes ja que tot i tenir una relació correcta, contenen una quantitat elevada de sorbitol.

      FRUITA (100g)FRUCTOSAGLUCOSAEXCÉS FRUCTOSA
      (FRUCTOSA>GLUCOSA)
      APTA
      Dàtils*31g24,9g6,1g×
      Poma*6,10g1,87g4,23g×
      Pera*6,42g6,42g6,42g×
      Albercocs*2,37g5,87g3,5g×
      Codonyat*21g1,2g19,8g×
      Figues seques22,93g24,79g1,86g×
      Síndria3,36g1,58g1,78g×
      Caqui5,56g5,44g1,74g×
      Mango2-4g0,5-1,5g1,5-2,5g×
      Kiwi4-6g4-6g0g
      Coco1-3g1-3g0g
      Maduixes*2,44g1,99g0,45g×
      Xirimoia6,28g5,93g0,35g
      Taronja2,25g1,97g0,28g
      Meló2,96g2,68g0,28g
      Mandarina2,4g2,13g0,27g
      Raïm*3,92g3,67g0,25g×
      Nectarina1,37g1,57g0,20g
      Pinya1,94g1,76g0,18g
      Pomelo1,77g1,61g0,16g
      Nabius*4,97g4,88g0,09g×
      Mores2,4g2,31g0,09g
      Plàtan4,85g4,98g-0,13g
      Alvocat0,12g0,37g-0,25g
      Préssec*1,53g1,95g-0,42g×
      Cirera*5,37g6,59g-1,22g×
      Prunes*3,07g5,07g-2,00g×
      Taula elaborada a partir de dades extretes de: USDA Food Composition Databases (https://ndb.nal.usda.gov/ndb/)

      Aliments a incloure i a evitar en la dieta

      Els aliments “a incloure” són aquells aliments que no et provocaran cap símptoma al consumir-los. En canvi, els aliments “a evitar” són aquells que a major o menor quantitat, et poden produir malestar. Cada persona pot tolerar una quantitat diferent de cada aliment és per això que és molt important aprendre quines quantitats d’aquests aliments són tolerades pel teu cos.

      GRUPS D’ALIMENTSALIMENTS A INCLOUREALIMENTS A EVITAR
      FRUITESValorar tolerància.Fruites naturals, en compota o en forma de suc.
      VEGETALS I LLEGUMSTots (excepte els recomanats a evitar).Remolatxa, cols de Brussel·les, pastanaga, ceba, espàrrecs, porros, pèsols, cigrons, llenties, soja, albergínia, pebrots, tomàquet, blat de moro dolç, mongetes verdes i verdures processades en llauna.
      CEREALS
      I
      TUBÈRCLES
      Sègol, ordi, civada, blat de moro, arròs, tapioca i patata. Productes elaborats a partir d'aquests (farines, pa, pasta italiana, sèmoles).Blat, moniato, i cereals integrals.
      CARN, PEIX I OUS
      Carns, peixos naturals i ous. Embotits.Comprovar totes les carns, peixos i embotits preparats comercialment.
      LÀCTICSLlet formatge, iogurt natural, mantega.Llet condensada, llet en pols que contingui sacarosa, batuts de llet, gelats comercials. Iogurt de sabors, amb fruites o ensucrats.
      GREIXOSMantega, margarina, olis vegetals, sèu.Cap.
      POSTRES
      I
      GALETES
      Cap.Gelats i galetes elaborades amb fructosa o sacarosa, gelats comercials, sorbets, pols, flams, natilles, pastisseria, xocolates, brioixeria, galetes comercials, pastes dolces. Especialment, aquells productes qualificats com "sense sucre" o "dietètics " o "per a diabètics".
      BEGUDESLlet, te, cafè, cacau. Refrescs edulcorats només amb sacarina o aspartam (sense sucre o saboritzants de fruites).Sucs de fruita, licors de fruites, begudes de fruites, begudes refrescants de cola, taronja o llimona.
      SOPESSopes o brous casolans utilitzant aliments permesos. Extractes de carn i glaçons.Cap.
      CONDIMENTSEspècies, herbes aromàtiques, essències, colorants, sal, pebre, mostassa, curri i vinagre.Quètxup, salses comercials que continguin fructosa o sorbitol.
      EDULCORANTSGlucosa, polímers de glucosa, xarops de glucosa, maltodextrina, sacarina, aspartam, ciclamat, edulcorants artificials sense fructosa ni sorbitol.Mel, fructosa, sorbitol (E-420), sacarosa. Sucre de fruita. Xarop de blat de moro ric en fructosa, xarops i melassa.
      MELMELADES, DOLÇOS, FRUITS SECSFruits secs (poden provocar molèsties pel seu alt contingut en fibra), i dolços sense fructosa ni sorbitolMelmelades, compotes, almívar, gelatina, dolços, caramels, xiclets. Especialment aquells qualificats com "sense sucre" o "dietètics" o "per a diabètics"
      Adaptat de: Salas-Salvadó J. Nutrición y dietética clínica. 3ª edición. Barcelona: Elsevier; 2014.

      A continuació et proposo un menú de dos dies amb baix contingut en fructosa. Les quantitats d’aliments rics en fructosa s’hauran de pautar segons la tolerància individual.

       DIA 1DIA 2
      ESMORZARGot de llet
      Entrepà de pernil dolç
      Got de llet
      Torrades amb tonyina
      MIG MATÍIogurt natural
      amb ametlles i avellanes
      Iogurt natural
      amb nous
      DINARAmanida (escarola, alvocat i olives) de pasta
      Gall d’indi a la planxa
      ½ nectarina
      Arròs amb carxofes
      Llobarro al forn
      ½ Taronja
      BERENARTorrades amb formatge fresc i orengaEntrepà de xampinyons i
      formatge
      SOPARSaltejat de verdures (xampinyons i bròquil) amb patates
      Brotxetes de gambes a la planxa
      Iogurt natural
      Crema de coliflor
      Truita de patata
      Iogurt natural

      Quan hi ha intolerància a la fructosa s’ha de seguir una dieta reduïda en aquest sucre, així com limitar els aliments rics en sorbitol. És important posar-te en mans d’un professional perquè et pugui ajudar a valorar el teu grau de tolerància i poder-te guiar sobre quins aliments has de limitar i quins has de potenciar per evitar qualsevol deficiència nutricional. Al Centre de Nutrició Júlia Farré, et podem ajudar oferint-te una dieta personalitzada que millori la teva simptomatologia i la teva qualitat de vida.

      Clara Muñoz

      Clara Muñoz

      Dietista Nutricionista