Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 933486557 / info@juliafarre.es34672422554

Lipedema: definició, tractament i dieta

definició de lipedema

Has sentit mai a parlar del terme lipedema? En què consisteix aquesta alteració? És el mateix que el limfedema, potser una mica més conegut? Si ens parem a conèixer una mica més sobre aquest trastorn veurem que no, serà important conèixer les seves diferències per entendre millor què és el lipedema i quin és el seu tractament.

Definició i prevalença

El lipedema es pot definir com un trastorn crònic del metabolisme dels lípids, en què té lloc una alteració de la distribució i proliferació del teixit adipós, gras, donant lloc a un augment del volum i la consistència de la zona afectada, principalment extremitats, inferiors o superiors, excloent l’empenya i les mans.

A més a més de “lipedema” altres noms amb què podem trobar que es fa referència a aquest trastorn són: lipoedema, lipohiperplàsia o lipohipertròfia dolorosa, cames de columna, cames en tub d’estufa, adiposàlgia, lipodistròfia i d’altres.

El lipedema es dóna pràcticament exclusivament en dones, de fet, només se n’han descrit dos casos en homes, associats a hipogonadisme i cirrosi hepàtica, i apareix principalment en moments de canvi hormonal, com poden ser la pubertat, l’embaràs o la menopausa, possiblement a causa de tenir certa dependència estrogènica.

Es tracta d’un trastorn poc conegut tant a nivell poblacional com mèdic, per aquest motiu actualment sol ser infradiagnosticat i/o mal diagnosticat, suposant això un inconvenient pel seu correcte tractament i pel que fa a les expectatives de la pacient. Això fa que la prevalença real d’aquest trastorn sigui completament desconeguda, ja que les dades epidemiològiques són insuficients i heterogènies. En alguns casos (15-64%) es descriu una relació familiar de l’afectació.

De fet, aquesta alteració no va ser considerada malaltia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fins al maig de 2018, quan es va incloure a la Classificació Internacional de Malalties (CIE 11) sota el nom de “lipoedema”, dins l’apartat de patologia cutània (capítol 14), com a afecció del teixit gras superficial, i com a trastorn inflamatori del pannicle adipós (EF02.2).

Teixit adipós i inflamació

Se sap que el nostre teixit gras o adipós pot augmentar per mitjà de dos principals mecanismes, la hipertròfia, quan es dóna un augment en el nombre de cèl·lules greixoses (adipòcits), o per hiperplàsia, quan es produeix un augment de la mida d’aquestes. Sent el primer procés més característic en etapes de creixement i el segon durant l’edat adulta.

La hipertròfia dels adipòcits s’associa a una alteració en la seva funcionalitat i al desenvolupament de patologies associades a l’obesitat. Usualment l’increment patològic de teixit adipós s’acompanya d’un augment en el reclutament de cèl·lules immunes amb potencial proinflamatori, contribuint així a l’aparició d’inflamació subclínica crònica. Igualment, l’excés de teixit adipós produirà una alteració en la producció de certes proteïnes presents, ocasionant una disminució de la flexibilitat del teixit i contribuint així a la seva disfunció i inflamació.

Etimològicament el nom “lipedema” prové de les paraules lipos (greix) i oïda (inflamació), això ens dóna informació sobre una de les principals característiques d’aquest trastorn, que cursa amb un grau d’inflamació incrementat..

Si bé és cert que actualment no està demostrat quin és l’origen del lipedema i es desconeix amb exactitud si l’augment anormal de teixit adipós que es produeix es deu majoritàriament a processos d’hiperplàsia o hipertròfia, el lipedema, per ser una condició en què hi ha un excés de teixit adipós, a més a més alterat, es caracteritza per la presència d’un estat d’inflamació crònica que ens interessarà minimitzar.

Cal destacar que aquestes cèl·lules adiposes afectades per lipedema presenten una resposta molt limitada a estratègies habituals per a la reducció de teixit adipós com són les restriccions dietètiques i la realització d’exercici físic, però sens dubte seguir una pautes d’alimentació adequades i mantenir una vida activa tindrà un impacte positiu en la salut i qualitat de vida de la dona que pateix lipedema.

Diagnòstic símptomes i signes

Certament, observar un augment desproporcionat del volum a les extremitats, resistent a la reducció malgrat l’ús de diferents estratègies, ens podria fer pensar en l’existència d’aquesta alteració en el nostre teixit adipós. Però per aconseguir un diagnòstic fiable hem d’anar més enllà.

En una primera instància una cosa que ens pot ser molt útil per valorar si aquest excés de teixit adipós està associat a lipedema és fixar-nos en els principals símptomes i manifestacions d’aquest trastorn, la clínica del qual serà més evident com més evolucionada estigui l’alteració, i inclou principalment els trets exposats a continuació:

  • Desproporció entre el tronc superior i l’inferior, habitualment l’augment de volum associat a lipedema s’observa inicialment en extremitats inferiors, excloent l’empenya.
  • Bilateralitat: s’observa una afectació simètrica dels dos membres de les extremitats, superiors o inferiors, és adir, de totes dues cames o braços per igual.
  • Atès que al turmell el cúmul de greix acaba abruptament es pot observar el Signe de Cuff o coixinet del lipedema, què també es pot donar a l’altura del genoll.
  • Aparició d’aranyes vasculars i hematomes amb molta facilitat, degut a un augment de la fragilitat capil·lar.
  • Sensibilitat al fred incrementada, zones de la pell en hipotèrmia o amb textura més tova.
  • Hipersensibilitat al contacte lleuger i a la palpació, dolor.
  • Signe de Stemmer negatiu: es pot agafar un pessic de pell, separant-se a la zona de l’empenya.

Si bé tots aquests símptomes i signes ens seran molt útils per començar a sospitar i distingir el lipedema d’altres alteracions, el diagnòstic del trastorn haurà de ser realitzat sempre per un metge especialista, mitjançant l’anàlisi de les dades clíniques i proves d’imatge corresponents, com l’ecografia, Eco-Doppler i elastografia ecogràfica, per tal de fer un correcte diagnòstic diferencial del trastorn. Igualment, pel seguiment i la valoració del tractament, així com per descartar altres patologies o alteracions que puguin influir en la salut del pacient, la seva història clínica, evolució i paràmetres analítics seran dades valuoses.

Classificació per tipus de lipedema

Segons la distribució del cúmul de teixit adipós associat a lipedema, el qual podria anar evolucionant, podem arribar a classificar diferents tipus de lipedema:

  • Tipus I: cúmul en malucs, natges i pelvis.
  • Tipus II: cúmul en malucs fins als genolls.
  • Tipus II: cúmul en malucs fins als turmells.
  • Tipus IVa: cúmul només en braços (poc freqüent).
  • Tipus IVb: cúmul només en panxells (poc freqüent).
  • Tipus V: cúmul en malucs a turmells i braços.

Més comunament, el lipedema s’acostuma a classificar segons el grau d’afectació:

  • Grau I: La superfície de la pell és normal i el teixit adipós té una consistència tova, podent-se palpar petits nòduls.
  • Grau II: La superfície de la pell és irregular i dura a causa de l’increment de l’estructura nodular.
  • Grau III: La superfície de la pell està deformada pel teixit adipós, especialment en malucs i turmells. Es poden palpar nòduls que varien en mida.

tipos de lipedema

Encara que no sempre el lipedema va associat a edema, com més avançat sigui l’estadi de la malaltia, més freqüentment es produeix una afectació dels conductes i ganglis limfàtics per compressió, donant lloc al lipolinfedema, moltes vegades classificat com a grau IV, i que podem definir com l’aparició d’edema associat al lipedema per un augment anormal del volum del líquid intersticial, a causa d’un desequilibri entre les taxes de filtració i reabsorció.

Lipedema Vs Linfedema

diferencias lipedema y linfedema

D’altra banda, una patologia on sempre s’observa l’aparició d’edema és el limfedema, esmentat anteriorment i que no hem de confondre amb el lipedema, ja que encara que lipedema i limfedema poguessin coexistir, no es tracten de la mateixa patologia. A diferència del lipedema, el limfedema és el resultat d’un desajust en el transport limfàtic que, a causa d’un excés de retenció de fluids limfàtics al compartiment intersticial, resulta en un augment del volum de les extremitats. El limfedema es pot classificar com a primari, quan és producte d’anomalies pròpies del teixit limfàtic i vascular, o com a secundari en cas de ser producte de certa patologia sistèmica, traumatisme o intervenció quirúrgica, causes diferents de les que expliquen l’aparició de lipedema.

Donat el coneixement limitat sobre aquestes alteracions i atès que a simple vista, per l’observació d’un augment anormal en el volum de les extremitats, el lipedema i el limfedema es poguessin confondre, per a la seva diferenciació serà clau l’observació d’alguns dels símptomes propis de lipedema anteriorment descrits, tal com s’il·lustra a la taula següent, on s’exposen algunes de les principals diferències entre aquestes patologies, majoritàriament a nivell de símptomes signes:

LIPEDEMALINFEDEMA
FisiopatologiaMultifactorialAlteració limfàtica 1a o 2a
Antecedents familiarsNomés alguns primaris
Aspecte de la pellClara i tova
Tendència a equimosis
Depèn de l'estat
SexeDonesDones i homes
SimetriaSempre bilateralHabitualment unilateral
DolorHabitual
Hipersensibilitat i pesadesa
Augment de pressió, molèstia, sense dolor
FòveaNo
Signe de StemmerNegatiuPositiu
Tendència a equimosisNo
Desproporció hemicòs superior i inferiorNo
Resposta a tractament dietètic
i activitat física
No

Tractaments: conservador i quirúrgic

El tractament conservador del lipedema inclou un conjunt de mesures que tenen per principal objectiu millorar la qualitat de vida de la pacient, mitigar-ne les molèsties i reduir el dolor, a més a més, afavorirà que més tard el tractament quirúrgic tingui millor resultat. El tractament conservador inclou:

  • Ús de mitges de compressió; ja siguin fetes a mida o fabricades en sèrie, aquestes hauran de ser d’una talla i grau de compressió adequats a la pacient per a un òptim grau de confort.
  • Tècniques de drenatge limfàtic, pressoteràpia i lipomesoplàstia.
  • Activitat física: La realització d’activitat física és també important per afavorir la salut de la pacient que pateix lipedema. Especialment ens interessa l’exercici de treball cardiovascular aeròbic que impliqui grans grups musculars en lloc d’aïllats, i que sigui preferiblement de baixa/moderada intensitat, evitant els esports d’alta intensitat/impacte i de contacte, ja que podrien ocasionar més dolor a la pacient . És recomanable per tant la realització d’exercicis com el caminar, la marxa nòrdica, bicicleta, exercicis funcionals i natació o exercicis en aigua.
  • Suport professional: el paper que diferents professionals de la salut, entre els quals fisioterapeutes, metges rehabilitadors, entrenadors personals, nutricionistes i psicòlegs, és igualment un punt clau pel benestar de la pacient durant tot el procés.

Si bé el tractament conservador aportarà una millora en la qualitat de vida del pacient, cal tenir present que només mitjançant cirurgia s’aconseguirà una reducció del volum de greix localitzat degut al lipedema. Aquesta aconseguirà una reducció efectiva a llarg termini tant del volum com del dolor que pateix la pacient. La cirurgia consisteix en un tractament seqüencial per l’extirpació del greix mitjançant lipoaspiració a les localitzacions adequades. Hi ha diferents tipologies, entre ells la liposucció water-jet assisted, la tumescent i la power assisted.

Tractament dietètic del lipedema

dieta per al lipedema

Té l’alimentació un paper rellevant en la salut de la pacient que pateix lipedema? Tot i que és cert que hem de tenir en compte que per mitjà de la intervenció dietètica no aconseguirem disminuir el volum de greix associat al lipedema, sí podem millorar la qualitat de vida i salut global a través del tractament nutricional, així com millorar la composició corporal, percentatge de greix i altres teixits, no associat a la patologia. Per això, seguir una dieta equilibrada i saludable, amb què la dona se senti a gust i segura, resulta un punt clau en què treballar.

Atès que el lipedema es caracteritza per ser una patologia que cursa amb un estat d’inflamació subclínica crònica, minimitzar aquesta inflamació serà essencial; per això ens interessa seguir una alimentació que ens permeti assolir, d’una banda i en cas que sigui necessari, una reducció de l’excés de teixit adipós no associat a lipedema, ja que aquest és font d’inflamació, i de l’altra, el seguiment d’una dieta rica en substàncies amb potencial antiinflamatori i amb un contingut reduït d’aquelles que poden promoure la inflamació, com ara un excés de sucres lliures o greixos trans. Això ho podem afavorir seguint certs pilars fonamentals i aplicables a diferents estratègies dietètiques:

  • Minimitzar el consum d’aliments processats; rics en sucres lliures i greixos trans.
  • Potenciar el consum de vegetals
  • Minimitzar la càrrega glucèmica de la dieta; per evitar pics de glucosa a la sang que afavoreixen els processos de lipogènesi i podrien agreujar també la formació d’edema.

Podem ajudar-te

Si necessites una dieta personalitzada d’acord amb la teva situació i necessitats, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Podem ajudar-te tant de forma presencial a la nostra consulta com online a través de visites per videoconferència.

Dietes habituals per al tractament del lipedema:

DIETA RAD

Una de les estratègies dietètiques més usades per abordar el lipedema és la dieta RAD o dieta antiinflamatòria. Es tracta d’una dieta amb bases semblants a la dieta mediterrània, què posa encara més atenció a la càrrega glucèmica de l’alimentació, prioritzant el consum de carbohidrats complexos procedents d’aliments com llegums, tubercles, cereals, vegetals i fruita, en unes o altres quantitats segons el cas.

A més, pot ser favorable combinar aquesta dieta amb una alimentació que minimitzi el consum de gluten i de beta caseïna A1, la darrera especialment present a la llet de vaca, donada la seva capacitat inflamatòria en determinades patologies que cursen amb inflamació subclínica. Igualment, serà interessant potenciar a la dieta el consum de substàncies antiinflamatòries, a destacar l’Omega-3, un greix present especialment en el peix blau, nous, lli, xía i cànem, i els antioxidants, com els polifenols presents al cacau o els fruits vermells,

Pel que fa al consum de proteïnes, aquest haurà de ser suficient i provinent de fonts de qualitat, mínimament processades, donant prioritat al consum de pollastre, ous, peix i la gran majoria de llegums.

DIETA CETO O KETO

Una altra estratègia comunament usada per afavorir l’excés de teixit adipós no associat a lipedema, i el seguiment del qual haurà de ser temporal i sempre supervisat per un professional, és la dieta cetogènica, la qual també tracta de minimitzar el consum d’aliments processats i té una càrrega glucèmica especialment reduïda, ja que minimitza el consum de carbohidrats, inclosos els presents en llegums, cereals, vegetals i fruites, i prioritza el de greixos, amb l’objectiu que el subjecte obtingui l’energia a través d’aquests per mitjà de la cetosi. En seguir aquest tipus d’alimentació, perquè pugui tenir un efecte beneficiós a l’organisme a més d’afavorir la pèrdua de pes en cas de ser necessària, tractarem sempre que sigui el més nutricionalment completa possible i que les fonts dels macronutrients consumits siguin de qualitat.

DIETA PALEO

La dieta palo, el fonament del qual és el seguiment d’una alimentació basada en el consum d’aliments mínimament processats i que es puguin obtenir mitjançant caça, pesca i recol·lecció, com ara carns, peix, fruita seca, llavors i certes fruites i verdures, resulta ser una altra possible estratègia per aconseguir mantenir una dieta amb una baixa càrrega glucèmica i que minimitzi els processos inflamatoris. També en aquest cas, perquè sigui veritablement saludable, serà important seguir unes pautes que ens permetin seguir una dieta ben equilibrada.

DIETA DEL DEJUNI INTERMITENT

També és cada vegada més habitual veure l’ús del dejuni intermitent com una estratègia per a la pèrdua de pes, tot i que el seu propòsit pot anar molt més enllà d’aquesta i no ha de ser-ne part, sempre que el pacient se senti còmode amb la seva realització i s’esculli el tipus més oportú. Juntament amb el seguiment d’una dieta saludable i antiinflamatòria, la pràctica de dejuni intermitent pot ser beneficiosa en determinats casos i se’n pot considerar l’aplicació en el tractament nutricional acompanyat d’un professional.

Suplementació

És necessari suplementar-se per aconseguir un grau òptim de salut per a la pacient que pateix lipedema? A dia d’avui són molts els suplements disponibles al mercat que prometen reportar beneficis per a la salut, per això serà bo tenir-los en compte i valorar si la seva introducció és o no necessària.

Alguns dels principals usats en casos de lipedema són:

  • Vitamina D: pel seu potencial a l’hora de regular processos inflamatoris i reduir el risc de patir infeccions, ja que promou una millor funció del sistema immune, per la qual cosa serà especialment interessant en pacients que pateixin altres patologies en relació al sistema immune o que per altres situacions es trobin en risc de dèficit d’aquesta vitamina.
  • Vitamina B-12: la seva deficiència pot contribuir a l’aparició de símptomes com la fatiga i la debilitat, habituals en lipedema, per la qual cosa si la pacient està en situació de risc de dèficit se n’hauria de valorar la suplementació.
  • Magnesi: en cas d’ingesta insuficient, dificultat d’absorció o excreció augmentada d’aquest mineral serà bo valorar-ne la suplementació, ja que resulta indispensable per a molts dels teixits de l’organisme i té propietats antiinflamatòries.
  • Seleni: es tracta d’un mineral essencial per combatre l’estrès oxidatiu cel·lular i promoure una funció immune correcta. També contribueix al bon funcionament de la glàndula tiroïdal i això promou una reducció dels processos d’inflamació.
  • Omega-3: aquest àcid gras té un potencial antiinflamatori elevat, i la seva suplementació s’hauria de valorar especialment quan l’aportació a la nostra dieta no és suficient respecte als nostres requeriments o quan ens trobem en una situació amb un metabolisme lipídic alterat.
  • Flavonoides: presents en extractes com el del Rusco (Ruscus aculeatus) i el de castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum), coneguts pel seu potencial a l’hora de promoure el drenatge limfàtic. Per tant, la seva suplementació pot ser interessant per a la pacient que pateix edema i/o venes varicoses.
  • L-Arginina: la seva suplementació augmenta els nivells d’òxid nítric disponibles i això afavoreix la integritat i la funcionalitat vascular i limfàtica.
  • Cúrcuma: la curcumina present en aquesta arrel posseeix un elevat poder antiinflamatori i antioxidant, interessant en diferents condicions entre les quals podríem trobar el lipedema on ens interessa promoure aquests processos antiinflamatoris.
  • Pycogenol: L’extracte de l’escorça del pi marítim francès és ric en picnogenols, uns potents antioxidants que ens podrien resultar útils per combatre l’estrès oxidatiu que es dóna al lipedema, així com en altres malalties cròniques.

Com veiem, són molts i variats els suplements que podrien tenir un efecte beneficiós en la millora de la qualitat de salut de la pacient amb lipedema, per això abans de suplementar serà important considerar el cas concret, nivells analítics, patró d’alimentació i més, per tal de valorar-ne l’ús i la dosificació.

Conclusió

Conèixer la malaltia del lipoedema i les seves possibilitats de tractament i expectatives en quant a aquest és fonamental, especialment per a les dones que pateixen aquesta alteració. Tenint en compte els pilars que aconseguiran que una dieta sigui antiinflamatòria i profitosa per a la salut, no existeix una única línia d’actuació pel tractament nutricional del lipedema, d’aquí la importància d’individualitzar i trobar les pautes que generin un major benefici per la pacient en tot nivell de la seva salut i segons les seves comorbilitats, estil de vida, preferències alimentàries i molt més, l’acompanyament d’un dietista-nutricionista en aquests casos pot reportar una millora en la relació de la pacient amb la seva alimentació, en la qualitat de la seva nutrició i de vida.

Alba López

Alba López

Dietista-Nutricionista

2 Comments

  1. Girona

    Bon día,
    Quina il-il·lusió m’ha fet trobar les vostres tan encertades definicions del LIPEDEMA.
    Soc afectada, tinc mes de 50 anys. Vaig ser diagnosticada març 2020. Operada en octubre 2021.
    Estic amb alimentació antiinflamatòria. Massatges drenatges limfàtics, indiba. Mitja compressió.
    Hi ha una gran comunidad a Instagram d’afectades que dia a dia exposem les notes experiències per tal d’ aturar-la.
    Ens trobem que hi ha molts pocs professionals que la coneguin.
    He apres a alimentarme, pero tinc ansiedad despres de menjar sa.
    No em sentó tipa.
    Nomes em sentó tipa quan vaig als restaurants que crec que cuinan amb greixos.
    Soc de Girona i m’ha agradaría fer les sesions on line.
    Moltes gràcies per seri i espero la vostre amable contestació.

    Reply
    • Centro Júlia Farré

      Moltes gràcies pel teu comentari. Ens posarem en contacte amb tu per privat per poder ajudar-te. Una abraçada,

      Reply

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Sí, Acepto la política de privacidad *

× Concertar visita por whatsapp