933486557    Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 672422554 info@juliafarre.es

Psiconutrició infantil i juvenil

psicologia de la alimentació juvenil

Què és la Psiconutrició Infantil i juvenil?

psiconutrició infantil i juvenil

La psiconutrició és la ciència que estudia la relació amb el menjar, aquesta relació es determina des de la infància ja que és en aquesta etapa quan s’aprèn a menjar i on s’adopten els principals hàbits alimentaris. Una mala relació amb el menjar en la infància i adolescència pot respondre en alguns casos a un desajust a nivell emocional, dificultats per expressar sentiments, baixa autoestima, autoexigència, perfeccionisme… 

És important que en l’àmbit familiar hi hagi una bona relació amb el menjar ja que tant nens com adolescents repeteixen patrons familiars, no només en àrees específiques com pot ser a nivell comportamental, sinó també en la forma en què la família es relaciona amb el menjar.

A través de la Psiconutrició infantil es poden donar eines tant a nens i adolescents com a les seves famílies per prendre consciència de les dificultats que poden sorgir a nivell alimentari, així com ajudar-los a conèixer noves formes de relacionar-se amb el menjar.

Quines teràpies infantils i juvenils s’ofereixen?

Tractament en TCA

Els Trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un problema de salut que afecta especialment la població infantil i juvenil, l’OMS considera els TCA entre les malalties de prioritat pel risc que implica per a la salut.

Els TCA es caracteritzen per una alteració persistent en l’alimentació o en el comportament alimentari, amb deteriorament significatiu de la salut física o del funcionament psicosocial de la persona.

En els TCA intervenen diversos factors que afavoreixen la seva aparició:

  • Factors predisponents: Són aquells que apareixen abans del trastorn i que poden augmentar el risc del seu desenvolupament, aquests poden ser biològics, socioculturals o de personalitat.
  • Factors precipitants: apareixen just abans de l’episodi, poden ser pubertat, traumes, autoimatge devaluada, baixa autoestima, assetjament escolar…
  • Factors mantenidors: actuen mantenint la malaltia, en alguns casos poden donar sensació de control i assoliment, aquests poden ser aïllament social, abús d’activitat física, interacció familiar…

Tipus de TCA en la infància i en l’adolescència

  • Anorèxia Nerviosa
  • Bulímia Nerviosa
  • Trastorn per afartament
  • TCANE (Trastorn de la conducta alimentària no especificat)
  • Trastorn per evitació d’Aliments

Segons Golden N, Katzman D i Kreipe R (2003), el diagnòstic més freqüent entre adolescents és el TCANE (Trastorn alimentari no especificat), seguit per l’Anorèxia Nerviosa i la Bulímia Nerviosa.

Teràpia familiar

La teràpia familiar és de gran ajuda en la recuperació dels TCA, el principal objectiu és ajudar els pares a conèixer quins són els recursos i eines més adequades per a la recuperació dels seus fills, així mateix ajudar a conèixer quin paper té el trastorn alimentari a nivell familiar i com pot interferir en la recuperació del pacient.

En ocasions no sempre els més petits estan preparats per a realitzar tractament ja sigui per edat o per negativa derivada de la poca consciència de la problemàtica, en aquests casos el tractament es pot iniciar en un primer moment només amb els pares.

Article recomanat: Com detectar trastorns de la conducta alimentària (Guia per a pares)

Assessorament familiar

psiconutricio familiar

Psicoeducació en TCA

 La família té un paper fonamental en la prevenció i el tractament dels TCA. La manera en què els membres del sistema familiar es vinculen amb el menjar afecta sobretot als més petits, de vegades en la família es pot menjar de manera compulsiva, fer comentaris sobre aliments, cos, dieta, no només sobre un mateix sinó també sobre els altres, això afecta com els més petits de la casa perceben la relació amb el menjar i en conseqüència pot ser un factor que determini la seva relació en el futur, no només amb el menjar sinó també com es perceben a ells mateixos i també com perceben els altres.

Per prevenir els TCA és recomanable:

  • Gestió i comunicació emocional

La gestió i comunicació emocional té un paper importantíssim en la nostra vida, una bona gestió i comunicació emocional en l’àmbit familiar pot ajudar a que

tant nens com adolescents gestionin les dificultats del seu dia a dia d’una manera sana, sense haver de recórrer a la simptomatologia alimentària i tots els riscos que això comporta.

  • Evitar comentaris sobre cos/menjar

La creença com el seu entorn els avalua té un paper crucial en el desenvolupament social de nens i adolescents. Evitar comentaris negatius sobre el cos/menjar i sobre un mateix en l’àmbit familiar és fonamental perquè nens i adolescents tinguin un bon autoconcepte i autoimatge de sí mateixos, evitar valoracions a través del cos o el menjar és una bona manera de prevenir els trastorns de la conducta alimentària.

Així mateix, també és recomanable evitar normes rígides en relació a l’alimentació i promoure l’autonomia i no la sobreprotecció ja que ajuda a que es responsabilitzin i tinguin una visió positiva d’ells mateixos.

El perfeccionisme i autoexigència elevats poden ser perjudicials per al seu autoconcepte.

  • Senyals d’alerta 

Determinades conductes ens poden donar informació sobre un possible problema amb l’alimentació, cal tenir en compte que no és vàlid per a un diagnòstic, el diagnòstic sempre l’ha de fer un professional de la salut mental especialitzat en TCA. Davant determinades conductes és important que es demani ajuda a un professional de la salut mental.

A continuació, es detallen alguns comportaments:

  • Dietes restrictives.
  • Abús d’exercici físic.
  • Preocupació excessiva per l’alimentació.
  • Culpa després dels àpats.
  • Evitar menjar en companyia.
  • Amagar menjar.
  • Trobar embolcalls o restes de menjar.
  • Conductes estranyes al lavabo.
  • Baixada o augment de pes injustificat.
  • Por i rebuig exagerat a l’excés de pes.
  • Vòmit auto induït.
  • Evitar mostrar el cos.
  • Mentides o manipulacions.
  • Augment de malestar.
  • Aïllament social.
  • Tristesa, apatia.

BIBLIOGRAFIA

– Golden N, Katzman D, Kreipe R, et al.Eating Disorders in Adolescents: Position Paper of the Society for Adolescent Medicine. Journal of Adolescent Health, 33 (6) (2003), pp. 496-503

– P.J. Ruiz, Lazaro. Prevenció primària dels trastorns de la conducta alimentària en l’adolescència: paper de l’professional d’atenció primària. Atenció Primaria.Vol. 27. Núm. 6. 15 abril 2001

Melania Vargas

Melania Vargas

Psicòloga

× Clic para concertar visita por whatsapp