Com detectar trastorns de la conducta alimentària (TCA): Guia per a pares i familiars

Els TCA són “trastorns” mentals associats a un comportament disfuncional enfront de la ingesta alimentària i una obsessió pel pes, com a resposta a una insatisfacció amb la seva imatge corporal. Els TCA més coneguts són l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament.

Els trastorns de la conducta alimentària són d’origen multifactorial (biològic, psicològic, familiar i sociocultural) i repercuteixen de manera negativa a la persona que el pateix. No només pateixen conseqüències físiques (pèrdua o augment de pes, amenorrea …), sinó que també les seves vides es veuen afectades a nivell psicològic i social.

Aquest tipus de problema alimentari pot afectar a totes les persones, sense distinció d’ètnia o situació socioeconòmica, encara que s’observa una major prevalença en dones. Poden aparèixer en qualsevol edat, però també és cert que apareixen amb més freqüència en l’adolescència.

En general, les persones que pateixen aquest tipus de dificultats tenen poca consciència de la seva problemàtica, és per això que és de vital importància que puguem identificar si convivim amb algú que potser pugui estar experimentant un TCA

Aquestes problemàtiques no apareixen de cop, sinó que es van iniciant subtilment i fins i tot poden passar desapercebudes fins passat molt de temps.

Les persones afectades fan el possible per no cridar l’atenció. En un primer moment, són incapaços d’identificar les conseqüències negatives d’aquesta malaltia, així que decideixen ocultar-ho i no demanar ajuda.

Així doncs, el paper de la família és imprescindible perquè la persona afectada pugui rebre un tractament personalitzat i millorar així el seu estat físic, mental i relacional. El diagnòstic precoç és de gran rellevància de cara a l’èxit del tractament.

A continuació exposo una sèrie de comportaments, actituds o símptomes que poden estar indicant-nos la presència d’un trastorn de la conducta alimentària.

Primers passos

• El primer pas és acudir a un professional especialitzat (psiquiatre o psicòleg especialitzat en TCA) que us pugui orientar sobre què podem fer davant aquest tipus de situacions. Els trastorns de la conducta alimentària no són problemes que acostumin a remetre per si sols, per la qual cosa l’ajuda d’un professional és clau per a la millora del nostre ésser estimat.

• Una altra opció és acudir al nostre metge de capçalera, ell sabrà on derivarnos. Hi ha centres especialitzats i associacions de familiars afectades. Posarte en contacte amb la vostra associació més propera pot servir-te de gran ajuda. Pots conèixer quina és l’associació de familiars afectats més propera clica aquí: http://feacab.org/asociaciones-feacab/

• Una altra opció seria contactar amb l’Associació Catalana contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB). Ells et podran assessorar sobre associacions, hospitals, centres de dia especialitzats en TCA. Pots contactar amb ells trucant al 934549109 o enviant un correu a acab@acab.org. Ofereixen un servei d’ajuda i informació anònim i gratuït.

Com actuar davant dún TCA

• Expressa la teva preocupació fent referència a allò que has observat. D’aquesta manera, podràs valorar si el teu ésser estimat està experimentant la seva situació com a problemàtica, o no té consciència de les seves dificultats. És de vital importància parlar amb calma preguntant sobre allò que a ell li preocupa o inquieta.
• Crea un espai que faciliti el diàleg. Per exemple, conversar mentre feu un passeig per la natura.
• Fes-li comprendre que el que et preocupa de la seva situació és que no li veus feliç, animat, content, amb ganes, amb energia … (no facis referència al pes o el menjar).
• Fes-li entendre que tots tenim dificultats en algun moment de les nostres vides i que la teva intenció és la d’ajudar i no la de jutjar sobre allò que està vivint. – Dóna-li un espai perquè reflexioni sobre si creu que necessita o no la teva ajuda.
• Parla-li sempre des de la teva pròpia experiència.
• Escolta’l atentament sense interrompre. Dóna’l el teu suport, fent-li entendre que saps que és un moment molt complicat per a ell.
• Parla-li sobre el paper del terapeuta com una persona propera que pot ajudar a comprendre què és el que li passa i fer-li sentir millor amb si mateix.
• Si s’ofèn per oferir-li la teva ajuda, dóna-li temps perquè es relaxi i busca un altre moment per conversar de nou.
• Tingues paciència i constància.

Com no actuar davant d’aquest trastorn

• No dramatitzis. Accepta i reconeix que aquesta persona necessita ajuda, però no li transmetis que és un problema molt greu. Ofereix missatges tipus: “ho vas a superar” “junts ho aconseguirem” …
• No t’expressis en un to enfadat i amb retrets.
• Evita generalitzacions: “Tu mai …” “Tu sempre …”
• No parlis en un moment en què la persona se senti enfadada, aclaparada, angoixada …
• No castiguis, per exemple, prohibint sortir de casa si no s’acaba el plat, acompanyant-lo al bany cada vegada que vagi … Has d’esperar a que sigui el professional de la salut el que et proporcioni unes pautes d’actuació.
• No donis consells tret que t’ho demanin.
• No facis referència al pes o al menjar.
• No insisteixis en el mateix moment que rebutja la teva ajuda. Deixa passar un temps prudencial, un parell de dies per exemple.
• No siguis impacient. És un procés lent que requereix de molta calma i temps.