Quan la nostra relació amb l’alimentació es troba desequilibrada, és molt comú sentir que les nostres emocions ens “superen” o que les nostres veus internes ens “dominen”. Unes veus crítiques, que qüestionen la majoria de les decisions que prenem referent a la manera d’alimentar-nos i la forma del nostre cos. Et sents identificat?
No, no ets l’única persona que experimenta veus judicioses i la realitat és que té sentit, doncs la nostra ment està repleta d’informació, de centenars de mandats de com “han de” ser les coses i de milers de pensaments. I no és d’estranyar que procesar tot això, no sigui tasca fàcil, així que la teva ment, ho fa el millor que pot.
Com apareix el meu sabotejador intern?
Quan la teva ment es troba saturada, no sap cap a on ha d’anar i en moltes ocasions, els pensaments que genera, no són congruents amb el que realment necessitem sentir. Per exemple, puc sentir que necessito menjar-me un tros de pizza per estar relaxat i tranquil al costat dels meus amics, però la meva ment em diu que la pizza és un aliment molt calòric i m’engreixarà (creença) i per tant, no ho haig de menjar (reacció automàtica).
Tot això fa que experimentem emocions desagradables (empipament, frustració…), sentint que aquestes veus ens dominen, sentint-nos malament. Aquestes emocions apareixen com a resultat de la incoherència entre el que penso, sento i necessito. Per això, la aparició de aquestes veus, ens farà experimentar molta dificultat a l’hora de prendre una decisió deliberada basada en allò que realment vull i necessito (resposta conscient) i no solament el que el meu sabotejador intern creu que és lo millor per mi.
Recorda que el teu sabotejador intern odia els canvis i farà tot el possible perquè et segueixis aferrat a aquestes creences i hàbits automàtics.
Quina és la funció del meu sabotejador intern?
És important que entenguis, que malgrat que aquestes veus et resultin incòmodes, la intenció de cadascuna d’elles és ajudar-te a evolucionar i millorar. El problema apareix, quan t’identifiques amb elles (creus que tu ets aquestes veus) i permets que et dominin, en comptes de tu domar-les a elles.
La funció d’aquestes veus, és la de protegir-te, la d’ajudar-te a créixer. I la realitat, és que la seva intenció no és la de sabotejar-te, encara que en moltes ocasions, nosaltres ho experimentem de tal forma. Sinó, més aviat al contrari, les teves veus internes pretenen fer-te la vida més fàcil. I és per això que intenten simplificar-te la presa de decisions, movent-se en extrems d’o tot o res, bo o dolent, sempre o mai, sa o insà…
El teu sabotejador intern també pretén simplificar-te la vida no prenent riscos, és per això que no et recolza perquè experimentis grans canvis. T’anima a fer el mateix una vegada i una altra, sense oferir noves alternatives, però això sí, criticant tot el que fas.
Així doncs, una vegada comprenguis que les teves veus no volen arruïnar-te la teva existència, sinó més aviat simplificar la teva existència, has d’entendre que està en tu guiar-les, orientar-les perquè t’ajudin tal com tu vols i no com elles, sense la teva ajuda, pretenen fer-ho.
Per poder arribar a aquest punt (el de guiar-les), és important, que abans aprenguis a diferenciar-les.
Identifica les teves diferents veus:
El perfeccionista intern
La funció del perfeccionista és justament aquesta, que siguis més perfecte. El problema resideix, en què aquesta veu està condicionada pels mandats de la societat. La meva pregunta és: t’has preguntat què és per a tu la perfecció? Perquè el teu perfeccionista intern, sembla que ho té clar, buscant sempre aquests exemples del que suposadament és perfecte, per així recordar-te on hauries d’estar. Buscant revistes, mirant en anuncis, buscant a gent pel carrer, investigant sobre la dieta perfecta…
Tot això per recordar-te que tu hauries d’estar com aquesta persona amb qui et compara. Però i tu, realment ho creus? Et sonen aquest tipus de missatges? “Fixa’t en aquesta noia, té la panxa molt plana, tu hauries de tenir-la igual” “Fixa’t en aquest home el sa que menja, tu hauries de menjar igual”
L’incitador interior
La funció de l’incitador és dir-te tot el que has de fer per aconseguir aquest lloc on suposadament has d’estar. A l’incitador li agraden molt les llistes de totes les cosas per fer. També li encanta ficar-te pressa i no deixar-te descansar massa, no vagi a ser que et relaxis i no compleixis amb tots els mandats. Aquesta veu t’exigirà, impulsarà, fent que cada matí surtis de casa amb la idea de posar en pràctica tot el que has de fer, sense tenir en compte si realment és el que necessites o no fer. L’incitador mai se sentirà satisfet, és igual, facis el que facis, sempre et proposarà nous llocs on has d’arribar.
El crític interior
La funció d’aquesta veu és la de criticar-te, bàsicament. Tot el que fas està en el punt de mira per al teu crític interior, i per tant, sempre tindrà coses que dir i criticar. Mai res estarà tan perfecte com a ell li agradaria, mai donaràs la talla, tal com ell pretén. I en temes d’alimentació… el teu crític interior té molt a dir també. Les seves frases favorites solen ser alguna cosa semblat a: “hauries de menjar menys”, “no estàs menjant la suficient verdura”, “deuries no haver-te menjat aquesta galeta”… En definitiva, facis el que facis, podries haver-te esforçat més per fer-ho millor.
Exercicis per domar a les teves veus
Com he comentat anteriorment, el problema en si no és tenir un sabotejador intern, sinó que el problema apareix quan tu t’identifiques amb ell, quan tu et creus que ets ell. I per tant, permets que et domini, en comptes de tu domar-ho a ell.
Meditació regular
Uno dels primers passos és prendre consciència d’aquestes veus internes per poder familiaritzar-te amb elles i convertir-te en un mer observador. Com? Practicant una meditació regular. Construeix un espai d’uns 5 minuts al dia per observar els teus pensaments, sense judici, amb una actitud de curiositat, sense inclinació.
En aquest vídeo t’acompanyo amb una meditació bàsica a través de la qual podràs iniciar-te en aquesta pràctica.
Connecta amb el moment present
Un altre mètode per centrar-te en tu mateix i no en el teu sabotejador intern, és simplement estar conscient. Sense presses, centrant la teva atenció en algun aspecte de la teva experiència de l’aquí i l’ara. Pren-te el temps que necessitis per observar alguna cosa que estiguis experimentant al moment present, un soroll, una olor, alguna cosa que agafis amb les mans o alguna cosa que provis… Conforme els pensaments arribin a la teva atenció, simplement observa’ls i deixa que es marxin. Tal i com van arribar, poden anar-se.
Cada vegada que observis alguna de les teves veus judicioses, porta la teva atenció al moment present, pren-t’ho com un joc. A poc a poc li aniràs indicant a la teva ment que pensaments sí mereixen la teva atenció i quins no.
Respiració conscient
Aquesta és, sens dubte la meva estratègia preferida. Cada vegada que identifiquis a la teva ment saturada, amb centenars de pensaments que no t’ajuden a sentir-te millor, porta l’atenció a la teva respiració. Ni més, ni menys, simplement porta la teva atenció al moviment del teu cos en respirar i estigues aquí per uns segons.
D’aquesta forma, aniràs establint una base segura en l’aquí i ara des de on pots decidir cap a on vols dirigir la teva consciència.
Resposta consciente
Respondre al teu sabotejador intern, és una altra de les opcions que et proposo. Li enxamparà per sorpresa, i sens dubte, se sentirà ridícul si tu li mostres que no t’estàs creient allò que t’està explicant.
Com podem oferir-li una resposta conscient? Amb un simple gest, una ganyota, un somriure, un moviment de maluc… Qualsevol cosa que realitzis de manera conscient, en resposta a observar al teu sabotejador intern. Per exemple, imagina que observes un pensament que diu alguna cosa com així: “Mai vas a aconseguir allò que et proposes” La meva resposta conscient podria ser un somriure.
Amb aquest simple gest, estem donant-li força al nostre autèntic jo natural (l’observador) i afeblint al nostre sabotejador intern.
Conrear la compassió
Una altra de les estratègies per afeblir al nostre sabotejador intern i a poc a poc anar deixant-ho sense forces és conrear la compassió cap a nosaltres mateixos. Com? Dient-nos allò que realment necessitem escoltar, oferint-nos missatges de calma, serenitat, assossec…
Cada vegada que sentis una veu interna dient alguna cosa negativa sobre la teva forma de menjar, el teu cos, la teva manera de ser, de viure… respon internament alguna frase semblat a:
“Ja sé que et preocupes molt per mi, però la teva forma de parlar-me no m’ajuda, de fet em dificulta encara més centrar-me en allò que vull aconseguir. El que necessito és amabilitat i no crítiques. Gràcies per intentar ajudar-me, però ho sento, així no puc escoltar-te. Adéu.”
Seguidament, troba aquelles paraules, frases o gestos que t’ajuden a sentir-te com realment necessites sentir-te. Un consell: parla’t com li parlaries a la persona que més vols en aquest món (mare, pare, germà, amic, amiga…)
Exercicis per domar a les teves veus
Amb el pas del temps la nostra personalitat canvia, el nostre cos canvia, les nostres idees canvien, la nostra manera de pensar, de sentir, de viure… tot canvia. I per tant, el tu natural, es troba dins d’aquest món canviant des del qual observes ara.
El tu natural, és qui ara mateix està llegint aquestes frases i està connectant amb cada paraula que jo en aquest mateix instant estic teclejant per a tu. El teu observador, entén cada paraula que llegeix i els dóna espai en la teva consciència.
El teu sabotejador intern, ara mateix potser es troba ansiós, amb ganes de deixar de llegir, pensant que aquest post és una miqueta ridícul i que els exercicis plantejats més amunt són absurds. Se sent amenaçat en veure que tu t’estàs plantejant posar en pràctica alguna de les estratègies. El teu sabotejador intern sap que durant molt temps t’ha pogut dominar i li aterreix que tu jo natural comenci a domar-ho.
El teu observador és savi, pur, curiós i troba satisfacció en les coses senzilles. És un geni a adquirir saviesa i rebutjar pensaments tòxics.
El teu saboteador intern t’impedeix que assaboreixis les petites coses, no es conforma amb la senzillesa i probablement ara t’estigui dient alguna cosa semblant a:
“Deixa de llegir i posa’t a fer algo més productiu, això és estúpid!”.
Bibliografia:
- Com domar al teu gremlin de Rick Carson
- Menjar atents de Jan Chozen
Marta García
Psicóloga i psicoterapeuta
