933486557    C/ Balmes 172 Principal 2ª 08006 – Barcelona 615521221 info@juliafarre.es

      Emocions

      Per parlar de gana emocional, convé aclarir que són les emocions i a que ens referim amb el concepte emocional.

      Podem definir les emocions com respostes psicofisiològiques (es a dir de la ment i del cos) dels individus a estímuls interns (de les pròpies vivències de la persona) o externs (d’allò que succeeix al entorn) i que tenen influència a diferents nivells en les persones. Així, podem dir que no hi ha emocions bones i dolentes, si no que totes elles són una font d’informació sobre les coses que estan succeint al nostre interior o exterior.

      Per exemple, la por ens avisa d’una amenaça i ens duu a protegir-nos, la ràbia ens informa d’una injustícia i ens prepara per a l’acció o l’alegria ens acompanya quan experimentem un guany i ens convida a compartir. Pot ser que algunes emocions les experimentem com agradables o desagradables, però la seva funció és en un principi adaptativa, és a dir útil per a nosaltres.

      tipus d'emocions

      Puntualitzem “en un principi” ja que en ocasions pot ser que apareguin emocions desmesurades en proporció al fet que les produeix (com pot succeir amb la por a les persones que pateixen fòbies), però aquest és un altre tema i en aquest article ens centrarem en parlar de quina relació guarden les emocions amb l’alimentació.

      Emocions i alimentació

      L’alimentació pot estar lligada a les nostres emocions de diferents maneres, anem a veure algunes d’aquestes:

      Des que som petits s’estableix una relació emocional amb l’alimentació, ja que en els primers mesos i anys de vida la font de nutrició principal procedeix de la persona cuidadora o cuidadores primàries. Així, quan es rep el menjar que ofereixen aquestes persones, s’estableix una relació de cura i protecció amb l’aliment. A mesura que creixem, existeixen també altres fonts d’influència social on l’alimentació pren un paper emocional, per exemple és habitual compartir aliments en celebracions de caire social (aniversaris, festivitats, etc.). També trobem la funció dels aliments com a “regal” per a demostrar afecte, per exemple quan algú regala una caixa de bombons o convida a sopar a un restaurant a una altre persona.

      el hambre y las emociones

      Gana, emocions i cervell

      D’altre banda, alguns aliments estan formats per determinats compostos que tenen influencia a nivell cerebral. Aquestes substancies activen determinats circuits neuronals que produeixen sensacions de recompensa, plaer i benestar. Un exemple d’això pot ser la xocolata, que conté triptòfan i feniletilamina.

      I els sabors, com influeixen? Els sabors tenen una funció adaptativa, per exemple un sabor aversiu, que provoqui fastig ens ajuda a determinar quan un aliment es troba en mal estat, però també aquí l’aprenentatge pot tenir influència, com comentava unes línies més amunt per exemple es pot associar el dolç a un premi, si se’ns ofereix des de petits amb aquesta funció (“si et portes bé et dono un caramel”).

      Partint d’aquí, podem dir que l’alimentació emocional és quelcom habitual, que forma part de la cultura dels éssers humans i que no té per que resultar negativa per a les persones. El problema apareix quan el menjar pren una funció principal en la gestió de les emocions. A mode d’exemple, prendre un tall de pastís en un aniversari per celebrar, per compartir o per experimentar plaer (tot i que no se senti una gana real fisiològica) pot resultar positiu per al nostre benestar. Però canalitzar sempre els estats emocionals que resulten difícils de gestionar a través de la ingesta de pastís pot no resultar tan positiu per al benestar i portar complicacions a la salut física i psicològica.

      Gana emocional i ansietat pel menjar

      A vegades la gana emocional es converteix en un problema, portant a les persones que l’experimenten a sentir veritable ansietat pel menjar.

      L’ansietat acostuma a aparèixer com un símptoma de que alguna cosa perillosa pot succeir, es tracta d’una senyal d’alerta, d’anticipació davant la situació que s’ha d’afrontar. Així, l’ansietat té una funció adaptativa que ens prepara per a l’acció.

      Però en ocasions l’ansietat pot tornar-se “patològica” i experimentar-se com excessiva en relació als recursos que tenim per gestionar-la. En aquests casos s’experimenta una elevada sensació de malestar, inclús a nivell físic (sudoració, alteració del ritme cardíac, etc.) i davant això, algunes persones troben “la via d’escap” a través del menjar, arribant inclús a menjar compulsivament o a desenvolupar altres conductes alimentaries que esdevinguin de risc per a la seva salut.

      Així el menjar es converteix en una “tapadora” de la situació a curt termini, per tal de desfer-nos d’aquesta sensació per uns moments, però que comporta complicacions a mig i llarg termini.

      Com fer front a la gana emocional?

      ansietat i gana

      Quan la gana emocional s’ha tornat “patològica” i comporta conductes disfuncionals com ara l’ansietat per menjar, menjar compulsivament, afartaments etc. és moment de plantejar-se com podem posar remei a la situació.

      • El primer pas pot consistir en entendre que el menjar no és el focus del problema, si no que és la “tapadora”. Donar-nos permís per observar que estem tapant amb el menjar i que vol dir-nos aquesta situació és un bon inici.
      • Prendre atenció a les sensacions corporals per tal de diferenciar la gana física de la emocional. En aquest sentit,  practicar alimentació conscient o mindful eating pot ser una eina. A la següent taula us deixo algunes de les característiques que poden ajudar-nos a diferenciar quan es tracta de gana física o emocional.

      A la següent taula us deixo algunes de les característiques que poden ajudar-nos a diferenciar quan es tracta de gana física o emocional.

      Gana física o real

      • S’activa degut a una necessitat fisiològica del organisme per a cobrir les necessitats energètiques.
      • Apareix poc a poc, gradualment en relació a les reserves energètiques i nutricionals del organisme.
      • Un cop ingerida una quantitat de menjar suficient per al nostre organisme se senten senyals de sacietat.
      • La sensació s’experimenta principalment al estomac.
      • Etc.

      Gana emocional

      • S’activa per un estímul intern o extern que produeix determinada emoció a la persona.
      • Por aparèixer sobtadament, inclús després de sentir-nos ja saciats per una ingesta prèvia suficient.
      • Costa distingir les sensacions de sacietat un cop ingerits els aliments.
      • Poden ser experimentades sensacions en altres parts del cos.
      • Etc.

      Un cop identificat el focus del problema no podem deixar d’utilitzar el “mètode” que ja coneixem per afrontar el problema (el menjar) sense tenir un nou “mètode” de gestió emocional; això seria com treure la bastida que sosté una casa sense haver construït abans uns pilars sòlids. Per tant, és fonamental poder treballar en la gestió emocional per tal de comprendre les nostres emocions i aprendre a canalitzar-les d’una manera saludable.

      Si sents que la gana emocional esta repercutint a la teva salut i benestar negativament i necessites ajuda per tal de gestionar-ho, l’equip de psicòlogues del Centre Júlia Farré podem acompanyar-te en aquest procés.

      Lola Inchaurralde

      Lola Inchaurralde

      Psicòloga i psicoterapeuta a Barcelona

      × Clic para concertar visita por whatsapp