Dieta per al còlon irritable o Síndrome de l’intestí Irritable

La Síndrome de l’Intestí Irritable (SII), també anomenada colitis mucosa, còlon espàstic i còlon irritable és segons la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu un trastorn funcional digestiu que presenta inflor, dolor o molèsties abdominals i alteracions en l’hàbit deposicional que va des de restrenyiment, diarrea o ambdós.

Diagnòstic del còlon irritable

Segons l’Associació Espanyola de Gastroenterologia, el diagnòstic de la síndrome de l’intestí irritable està unida de manera indispensable a la presència de dolor o molèsties abdominals, canvi en la freqüència o consistència de les deposicions durant 3 o més dies al mes i durant un mínim de 3 mesos, sent els símptomes presents en els últims 6 mesos abans del diagnòstic mèdic. En el SII hi ha tres subtipus, amb més presència de restrenyiment, més presència de diarrea o amb combinació i alternança de diarrea i restrenyiment.

Hi ha alguns símptomes que sovint s’associen a la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) però no resulten essencials per establir el diagnòstic, aquests són: urgència defecatòria, sensació d’evacuació incompleta, moc o esforç excessiu al defecar.

Un desequilibri en la funció bacteriana és a dir una alteració de la microbiota intestinal pot ser que sigui un dels factors que incideixen en l’aparició de la síndrome intestí irritable. S’ha relacionat amb un augment de l’Escherichia coli i una disminució de bifidobacteris i lactobacillus.

Els probiòtics (complement alimentari) en estar formats per microorganisme vius poden millorar la síndrome intestí irritable millorant la composició de la microbiota intestinal.

Dieta i còlon irritable

L’alimentació d’una persona que té còlon irritable ha de ser variada i equilibrada i ser poc restrictiva. Ara bé, s’han de tenir en compte que hi ha certs productes que s’associen a més presència de gasos i distensió abdominal, així com a molèsties abdominals. Els principals són:

• Alcohol
• Cafè
• Refrescos
• Xocolata
• Verdures crues
• Verdures flatulentes com la col, coliflor, bròquil i les cols de Brussel·les.
• Ceba
• Llegums
• Làctics
• Germen de blat
• Aliments grassos, especiats i picants

Però sens dubte, és important un assessorament individual mitjançant entrevista dietètica ja que les intoleràncies personals estan molt presents en persones amb intestí irritable.

Aliments recomanats per al SII

En la dieta es pot incloure cereals com l’arròs, blat de moro, el blat sarraí, el mill, la quinoa blanca i la patata per exemple. També l’ou, la carn no processada i el peix. Lactis sense lactosa i formatges curats, també begudes vegetals ametlles, civada, arròs…millor enriquides en calci. I petites guarnicions de determinades hortalisses com endívies, bledes, mongetes verdes, pastanaga, tomàquet, pebrot i determinades fruites com el plàtan, el meló cantaloupe, els nabius o la mandarina. Però les intoleràncies individuals a certs aliments marcaran la dieta a seguir i no totes les persones toleraran igual els mateixos aliments. Per això, per exemple els fruits secs i les llavors són un grup d’aliments a limitar i com en altres casos la quantitat marcarà la diferència entre tolerar o no l’aliment. Per tant, les recomanacions individualitzades són claus perquè l’alimentació sigui el més adaptada possible als símptomes de la persona.

Quins aliments evitar?

Com per a qualsevol altra persona que no pateixi de síndrome d’intestí irritable es recomana evitar tots aquells aliments ultraprocessats​​(brioixeria, carns processades, xarcuteria, galetes, nuggets, snacks, ….) rics en sucre, greixos trans i additius que dificultaran i empitjoraran el trànsit intestinal i la salut de la microbiota.

També s’ha de limitar la ingesta de fibra i potenciar més la fibra soluble, present en algunes verdures, hortalisses i fruites que la fibra insoluble present en cereals integrals ja que aquesta no es pot digerir i podrà donar lloc a les molèsties típiques d’aquesta síndrome com inflor, gasos, etc. Per tant, s’han d’evitar els integrals.

Es recomana evitar per la seva contribució a l’augment de la permeabilitat intestinal, els aliments rics en hidrats de carboni que poden fermentar a l’intestí, aquests són els següents en:

• Lactosa: present de manera natural en els lactis i en altres productes processats com el pernil dolç o el gall dindi entre d’altres.
• Fructosa: present en fruites com poma, pera, mango, préssecs, nectarina, albercocs, raïm, caqui, cirera, xirimoia, prunes, figues, dàtils.
• Fructans: present principalment en el blat i sègol, a l’all i així com en verdures com les carxofes, el porro, la ceba, cols, albergínia i en la fibra inulina.
• Galactans: present en soja, llenties, mongetes, cigrons.
• Poliols: malitol, xilitol, isomaltosa, sorbitol, aquest últim present en també en algunes fruites com pera, poma, préssec, albercocs, prunes, raïm i fruita dessecada.

D’altra banda, també es recomana evitar dolços i edulcorants com almívar, xarops, mel, atzavara, melmelades, confitures … I limitar el consum de fruits secs, llavors i tubercles com el moniato.

Hidratació

S’ha de mantenir una bona hidratació mitjançant una ingesta adequada d’aigua, uns 2L al dia. És important una bona hidratació en episodis de restrenyiment per a facilitat el trànsit intestinal i evitar que la femta s’endureixi i més important encara serà hidratar-se bé en episodis de diarrea.

S’ha d’eliminar la lactosa en una dieta per a la Síndrome d’intestí irritable?

La lactosa (present de forma natural en els productes lactis i com a ingredient en alguns productes processats) pertany al grup dels fructooligosacàrids (fodmap) i per tant es recomanable evitar-la ja que és un carbohidrat que s’absorbeix malament en l’intestí prim i també pot afavorir l’aparició de gasos.

Hem d’evitar el gluten a la dieta?

El fet d’evitar el gluten a la dieta d’una persona amb síndrome de còlon irritable encara està en discussió. En persones amb una disposició genètica a tenir intolerància al gluten, és a dir persones amb el gen HLA-DQ2 i / o DQ8 positiu poden beneficiar d’excloure el gluten de la seva dieta, fins i tot sense patir celiaquia però en persones que segueixen una dieta baixa en fodmaps podria no tenir major benefici el fet de menjar sense gluten.

Aquí també és interessant destacar que en comptes de menjar sense gluten, es poden excloure els fructans presents principalment en el blat i per tant a més dels cereals sense gluten (arròs, blat de moro, quinoa, amarant blat sarraí …) es poden incloure cereals amb menys contingut en gluten i fructans que el blat, com la civada i l’espelta.

Dieta FODMAP per al còlon irritable

La dieta FODMAP va ser creada per la Universitat de Monash (Austràlia) per adaptar la dieta a aquells que pateixen la síndrome intestí irritable i que aquests puguin controlar els símptomes més típics d’aquesta síndrome (inflor, diarrea, dolor abdominal, gasos …). En ella es recomana excloure aquells aliments rics en fructosa, poliols, lactosa i oligosacàrids (fructans i galacto-oligosacàrids) durant unes 6 setmanes per després amb l’ajut i les pautes d’un professional començar a reintroduir els aliments observant si apareixen o no símptomes i així poder valorar la tolerància individual a certs aliments.

També cal tenir en compte que hi ha aliments que es recomanen evitar però que algunes persones els podran tolerar en quantitat limitada. És per això, que l’assessorament professional és essencial per seguir una dieta baixa en fodmaps el més adaptada a cada cas en particular.

Altres factors relacionats amb el SII

L’estrès s’ha descrit com un dels factors relacionats amb la síndrome intestí irritable però les evidències no han demostrat que l’estrès ni altres factors de caràcter psicològic com pot ser l’ansietat o la depressió causi aquesta síndrome. Sinó que el SII afavoreix la presència d’aquests factors i no a l’inrevés. L’estrès si que pot acabar alterant la microbiota intestinal i la relació entre el sistema gastrointestinal i el cervell està sent investigada per saber quina influència té en la síndrome intestí irritable.

Tabaquisme i Alcohol

Beure alcohol i fumar implica un dany a la mucosa intestinal, variant i augmentat la permeabilitat d’aquesta i pot implicar també alteració de la resposta immunitària de les parets de l’intestí. Així doncs, com en qualsevol altra persona fumar implica un dany general a la salut però també i específicament perjudica el tracte gastrointestinal i pot afavorir que els episodis característics de la síndrome intestí irritable siguin més recurrents.

Activitat física

L’activitat física moderada i regular pot millorar la distensió abdominal alhora que augmenta l’eliminació dels meteorismes i gasos intestinals i ajuda a regular el trànsit intestinal a qui pateixen síndrome de l’intestí irritable amb presència de restrenyiment. També millora la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta síndrome ja que fer exercici físic millora factors que estan associats a aquesta síndrome com pot ser l’estrès, la fatiga, l’ansietat i la depressió.

En persones amb presència de diarrea, aquesta podria augmentar en exercici físic de resistència i de llarga durada. Per tant, cada persona haurà de tenir les seves recomanacions personalitzades d’exercici físic per part d’un professional però a l’estar inclosa dins d’un estil de vida saludable, realitzar activitat física també es recomana a les persones amb síndrome intestí irritable.

Conclusions

Si el teu metge digestiu t’ha diagnosticat síndrome d’intestí irritable, la dieta FODMAP pot ajudar-te a alleujar i millorar els símptomes. Un dietista-nutricionista et guiarà per poder seguir amb èxit aquesta dieta i poder realitzar una bona reintroducció dels aliments.