Puc ser adicte al menjar?

Fa unes setmanes em va arribar un correu amb l’assumpte: “SÓC ADDICTE AL MENJAR” (així, en majúscules). En el correu electrònic, aquesta persona m’explicava que havia intentat nombroses teràpies per perdre pes, sense cap èxit. Per això, va arribar a la conclusió que tenia una seriosa addicció al menjar.

Al cap de pocs dies vaig rebre un altre correu electrònic, en el qual es tornava a repetir el mateix assumpte, però aquesta vegada en femení i en minúscules: “Sóc addicta al menjar”. En el correu electrònic em comentava que ella no creia que tingués un problema emocional, sinó que sentia que era addicta i punt.

Aquesta setmana, vaig iniciar un nou cas d’obesitat, en el qual les seves primeres paraules van ser: “estic aquí perquè tinc una addicció i en això la nutricionista no pot ajudar-me”.

Si bé és cert que aquest tema crea certa controvèrsia, abans de donar resposta sobre si es pot o no ser addicte al menjar, m’agradaria posar l’accent en altres aspectes.

En primer lloc, hem de prestar molta atenció quan algú ens indica que sent o creu que és addicte al menjar, ja que ens està oferint moltíssima informació sobre com experimenta la seva relació amb certs aliments.

En segon lloc, és important que entenguem que la persona s’està enfrontant a una sensació de pèrdua de control real davant del menjar.

En tercer i darrer lloc, també és rellevant que ens fem una idea del patiment amb el qual aquesta persona està experimentat aquesta dificultat i els motius que la porten a creure que és addicta al menjar.

Així doncs, hem de donar-li la importància que es mereix a aquest tipus de creences i indagar més sobre ella. Perquè certa o no, ens ofereix una porta cap a un camí que hem d’explorar i treballar.

Ara, anem a resoldre el primer dubte que se’ns planteja

Semblances entre la ingesta compulsiva i altres addiccions:

Abans de concloure res, comencem a analitzar les semblances existents entre la ingesta compulsiva i altres addiccions clàssiques relaciones amb l’abús d’alcohol i drogues (La superació dels afartaments de menjars, Cristopher Fairburn.)

1. Sent el desig o l’impuls de manifestar aquesta conducta.
2. Experimenta una pèrdua de control sobre aquesta.
3. S’ obsessiona amb aquesta conducta.
4. Pot utilitzar aquest comportament per alleujar tensions i sentiments negatius.
5. Nega la severitat del problema.
6. Intenta mantenir-lo en secret.
7. Persisteix en la conducta malgrat els seus efectes adversos.
8. Sovint realitza intents reiterats per abandonar-la.

Com bé podem observar, les persones que mengen de manera compulsiva, comparteixen moltes característiques amb altres drogues.

Així doncs, vaig a posar un exemple que em trobo sovint en consulta, que compleix els punts esmentats anteriors:

Dona de mitjana edat que de sobte sent l’impuls de menjar alguna cosa dolça (1), sense pensar massa, s’aixeca del sofà i va cap a la cuina en busca de cert aliment.

Ella sent que no pot decidir si menjar o no, simplement ho fa (2). Després de dinar, torna al sofà i segueix pensant sense parar en la resta d’aliments dolços que té en el seu rebost, pensa tant en això, que no pot concentrar-se ni tan sols per veure la televisió (3).

Mentre menja, sent un alleujament, i fins i tot una desconnexió total del moment present (4). Es torna a asseure al sofà, pensant que demà serà un altre dia i podrà controlar aquesta conducta (5), i que com que no és tan important, no necessita parlar-ho amb ningú, serà el seu secret. A més sent certa vergonya (6).

Aquesta dona cada vegada agafa més pes, afectant-li a la seva salut física i emocional (sent culpa, penediment i molt malestar), però segueix sentint que no pot controlar la conducta (7).

És dilluns i pensa, “S’ha acabat, avui demanaré hora amb la dietista i em posaré molt seriosament”, altres vegades, s’apunta al gimnàs, creient que així mantindrà a ratlla la seva compulsió pel menjar (8).

Diferències entre la ingesta compulsiva i altres addiccions:

Però i bé, què passa amb les diferències entre ingesta compulsiva i altres addiccions?

Investigadors conflueixen que hi ha tres grans diferències entre la ingesta compulsiva i l’abús de substàncies. (La superació dels afartaments de menjars, Cristopher Fairburn.)

1. La ingesta compulsiva no implica el consum d’un tipus específic d’aliments. És a dir, no existeix un únic aliment en si que la persona hagi de consumir, com passa amb altres drogues, per exemple cocaïna o alcohol. Pot donar-se una ingesta compulsiva de pasta, verdures, fruites … (tot i que els aliments ensucrats solen ser els que més predominen)
2. Els qui mengen compulsivament intenten evitar aquesta conducta, per exemple, amb una dieta molt restrictiva. Al contrari que succeeix amb altres addiccions, no s’intenta evitar el consum de les substàncies, sinó “contra més millor”.
3. Els qui mengen compulsivament tenen por a realitzar aquesta conducta. És a dir, el desig de restringir l’aliment i la por a l’aliment, fomenta els afartaments en els qui tenen problemes d’ingesta compulsiva. Per contra, els addictes a l’alcohol o altres drogues no són vulnerables a l’abús d’aquestes substàncies com a resultat del seu desig d’evitar-les.

Conclusió:

Per tant, després de reflexionar i aprofundir sobre això, NO podem concloure que els afartaments són resultat d’un procés addictiu. No obstant això, les persones que mengen de manera compulsiva, descriuen la seva relació amb el menjar amb fases semblants a les que utilitzen els addictes a l’alcohol o altres substàncies més tòxiques

Abans de res, comentar-te que tot i que els experts no utilitzem massa el terme addicció (ja que científicament no és massa precís), és important com tu experimentes la teva relació amb el menjar.

Així doncs, si sents que ets addicte al menjar, això, en si mateix, és important. Però he de dir-te que si bé és cert que hi ha certs aliments que ens aporten un plaer major i sí es pot demostrar que creen dependència, tu no ets addicte, en tot cas, els aliments són els addictius.

1. Observa com t’afecta aquesta creença

Si penses que ets addicte al menjar, que un cop comences a menjar perds total control sobre la teva conducta i que mai podràs sortir d’aquest laberint, el més probable és que això és el que acabarà succeint.  Per això és important que li donem una volta a aquesta creença limitant.

Una creença limitant és la manera en què perceps una part de la teva realitat. I bé, no es tracta tant de veure si és cert o no, sinó d’entendre si aquesta creença et permet créixer, evolucionar o assolir aquells objectius que vols assolir. Perquè si no és així, és quan parlem de creença limitant.

T’ajuda en alguna cosa pensar que ets addicte al menjar?

Et permet millorar en el teu procés de recuperació pensar que ets addicte al menjar? Si la resposta ha estat no, és hora de que li donem una volta junts.

2. Escriu les teves creences en relació amb el menjar

Ara et toca agafar paper i boli i escriure aquelles creences que tinguis al voltant de l’alimentació. A continuació poso uns exemples amb els que em trobo en les meves consultes i tallers:

Creença núm. 1: No tinc força de voluntat, quan començo a menjar, no puc parar.

Creença núm. 2: No puc menjar aquest tros de pastís.

Creença núm. 3: Sóc un desgraciat, sempre he d’estar a dieta.

Creença núm. 4: Mai podré tenir una relació sana amb el menjar.

Creença núm. 5: Mai deixo de pensar en menjar, estic obsessionat. 

3. Para atenció a les generalitzacions

Quan una creença comença per mai, tot, sempre … ATENCIÓ, ATENCIÓ! (Us podeu imaginar un so de sirena si voleu). Perquè és senyal que estem generalitzant i per tant, que aquesta creença no és real i a més limitant, i ja sabeu com afecten les creences limitants.

4. Observa aquelles creences que comencen per Sóc

Aquest tipus de creences també són molt limitants. Si penso que sóc un desgraciat, Com em sentiré? Fàcil, no? Has encertat! Com un desgraciat. És molt diferent, pensar, per exemple que no estic passant per una bona època.

I ara sí, arriba la feina més difícil però més aclaridora.

5. Transforma les teves creences limitants

Tots els punts anteriors ens han ajudat a comprendre de quina manera penses i fins a quin punt les teves creences poden o no ajudar-te.

Ara anem per feina, així que et toca escollir una creença limitant que hagis pogut identificar. Respon a les següents preguntes:

• És una creença pròpia o l’has rebut d’una altra persona abans? Potser de la teva mare, pare o algun familiar proper …
• De què et serveix aquesta creença? La majoria de creences tenen una intenció positiva, tot i que sigui molt limitant.
• Tornem a llegir i repassar bé aquesta creença i ara respon
• Com puc transformar aquesta creença? Escriu de nou una creença més adaptativa que t’ajudi a assolir els teus objectius.
• Com milloraria la meva vida amb aquesta nova creença? Anem a transformar les creences del punt 2 nomenades anteriorment (podrien haver moltes altres opcions vàlides).

Creença núm. 1: Encara que en ocasions senti que em costa decidir quan parar de menjar, moltes vegades sí decideixo quanta quantitat vull menjar. No crec que es tracti de força de voluntat, ja que en altres àrees de la meva vida demostro que sí tinc.

Creença núm. 2: Trio no menjar aquest tros de pastís.

Creença núm. 3: Decideixo menjar aliments sans perquè d’altra manera, es veuria repercutida la meva salut. Em sento afortunat per poder decidir sobre la meva salut i poder millorar-la.

Creença núm. 4: Entenc que el procés de recuperació és un camí lent en el qual hauran “recaigudes”, però em comprometo a seguir caminant fins a aconseguir una relació sana amb el menjar.

Creença núm. 5: Encara que avui dia el menjar tingui un gran protagonisme en la meva vida, mostro interès per altres moltes coses (música, pel·lícules, esport, família, amics …), a les quals dedico gran part del meu temps.

• Quins aspectes negatius trobes en incorporar aquesta nova creença? És important valorar les possibles conseqüències negatives i prendre consciència d’això.
• Quins aspectes positius trobaré a incorporar aquesta nova creença?

REFLEXIONS

Si ets dels que pensava que els teus problemes amb el menjar eren a causa d’una addicció, vull que sàpigues, que tenies més que motius per creure-hi. Tot i això, espero que entenguis que ja és hora de transformar aquesta creença que per a res serà una bona aliada en el teu procés de canvi.

Si no saps com, et recomano que demanis ajuda a un professional especialitzat. Al Centre de nutrició Júlia Farré, podem ajudar-te.