Av/ Diagonal 357 Principal, 08037 – Barcelona 933486557 / info@juliafarre.es34672422554
Cada vegada existeix major consciència que no podem separar emocions i menjar, un binomi que en moltes ocasions es converteix en un acte de plaer i altres vegades en tot el contrari. Una de les emocions que em trobo en consulta amb molta freqüència és la culpa per haver menjat uns certs aliments o, simplement, per haver menjat quan creien que no havien de fer-ho. Aquest sentiment de culpa genera un gran malestar emocional a la persona que l’experimenta, portant conseqüències greus com sentir-se insegur, incapaç o vulnerable, impactant així de forma negativa a la seva autoestima i el seu autoconcepte.

Què entenem per culpa?

Comencem per aclarir de manera breu què és la culpa. Podríem dir que el sentiment de culpa és la sensació d’haver fet una cosa dolenta o d’haver infringit alguna norma, la qual cosa produeix un gran malestar continuat. Si parlem de sentir-nos culpables després d’haver menjat, ens referim al fet que pensem que hem infringit algun tipus de norma respecte al menjar i que per tant hem comès un error.

Per què apareix la culpa després de la ingesta d’aliments?

Un dels motius pels quals ens sentim culpables havent dinat, es  perque hem categoritzat alguns aliments com a bons i dolents. D’aquesta manera, quan mengem alguna cosa que es “dolenta” o considerem que “no es saludable” és quan apareix aquest sentiment. Cal dir que cap aliment es dolent o bo en si mateix, el que sí que és desadaptatiu i ens limita es el significat que li donem a l’aliment derivat de creences que hem anat construint des de la mentalitat dieta i l’alimentació restrictiva. És important observar més enllà del que mengem, es a dir, poder prendre consciència de cóm ens ho mengem: si ho fem amb consciència, de manera impulsiva o compulsiva, si gaudim de l’aliment, si ens ve de gust… Parar esment a aquestes àrees forma part d’una alimentació saludable.

A més d’identificar la categorització dels aliments en bons o dolents, també és interessant revisar les normes internes i externes respecte a la manera de menjar per a entendre d’on ve la culpa quan mengem. És molt habitual sentir que menjar pasta a la nit engreixa, que el plàtan és massa calòric i cal evitar-lo, que no és bo menjar pa, etc. Hem construït una quantitat important de mites alimentaris basats en arguments populars i que res tenen a veure amb les evidències científiques. Per tant, cal revisar cadascuna d’aquestes premisses i contrastar-les amb informació fiable per cuestionar idees que segurament tenim arrelades des de fa molt temps.

Un altre aspecte que incideix en la culpa ess posar-se unes pautes estrictes i rígides amb el menjar, la qual cosa seria prohibir-nos menjar uns certs aliments. Menjar o no menjar guiats per una pauta rígida ens allunya de la sensació primària i necessària de fam i també de sacietat. El nostre cos s’allunya de la brúixola que ens dona una informació tan valuosa com és la de quan alimentar-nos. D’aquesta manera quan escolto el meu cos i sento gana, em sento culpable si això succeeix fora de la pauta que ens hem marcat.

Hem construït una quantitat important de mites alimentaris basats en arguments populars i que res tenen a veure amb les evidències científiques

Les conseqüències de sentir-se culpable en relació al menjar

Però la pitjor part de la culpa és que amb ella conviu la vergonya i el càstig. En sentir que ens hem equivocat i hem comès un error, pensem que la manera de remeiar-lo és pagar per això. La forma més habitual d’autocàstig és la compensació del que creiem que hem menjat de més, a través de la restricció alimentària o l’exercici físic.

També existeixen altres formes de compensació o càstig com el vòmit autoinduït, l’ús de laxants de manera indeguda, etc. És el preu a pagar per el “pecat” que he comès, com una penitència. Aquest cercle s’acaba convertint en una forma violenta de tractar-nos, fomenta l’obsessió pel menjar i genera encara més culpa. El restringir aliments incrementa l’ansietat i el desig per menjar-los, aquesta és en moltes ocasions l’avantsala de l’afartament. Així que restringim per a compensar el que hem menjat (càstig), després ens atraquem (culpa i frustració), tornem a restringir i ens fiquem en una roda de hàmster. Acabem pensant de nosaltres mateixos que som el problema perquè no som capaços de frenar aquest cercle el que disminueix considerablement la nostra autoestima.

Com podem desfer-nos del sentiment de culpa amb el menjar

Desfer-me d’aquest sentiment de culpa amb el menjar comporta una gran feina i molta paciència. Generalment són hàbits i idees que porten molt temps instal·lats en la nostra vida, així que cal entendre que necessitarem temps.

En primer lloc, hem de substituir la culpa per la responsabilitat del que ens succeeix, és a dir, fer-me càrrec del que em passa. Això ens mobilitza i ens allunya de victimitzar-nos, adoptant una actitud activa enfront del canvi. Després cal treballar per a aconseguir l’objectiu principal, que és tornar a connectar amb els nostres senyals de fam i sacietat, allunyant-nos de “menjar amb el cap” (des de les creences, normes, prohibicions) i acostant-nos a menjar des de la consciència i les necessitats del nostre cos. Per a això és necessari el treball amb psicologia i nutrició, la psicoeducació i el treball emocional i experiencial. Observar si la culpa és un sentiment que apareix de manera recurrent en el dia a dia també és un exercici interessant que pot explicar perquè ens sentim d’aquesta manera amb el menjar.

Si et sents així, vull dir-te és que és possible canviar-ho i relacionar-te d’una manera diferent amb el menjar. Sense culpa, sense vergonya i sense càstigs. T’animo a demanar ajuda i a començar un procés per a fer les paus amb el menjar.

Rocío Rodríguez

Rocío Rodríguez

Psicòloga General Sanitària i Psicoterapeuta

× Concertar visita por whatsapp