El paper de la culpa quan mengem

Què entenem per culpa?

Per què apareix la culpa després de la ingesta d’aliments?

A més d’identificar la categorització dels aliments en bons o dolents, també és interessant revisar les normes internes i externes respecte a la manera de menjar per a entendre d’on ve la culpa quan mengem. És molt habitual sentir que menjar pasta a la nit engreixa, que el plàtan és massa calòric i cal evitar-lo, que no és bo menjar pa, etc. Hem construït una quantitat important de mites alimentaris basats en arguments populars i que res tenen a veure amb les evidències científiques. Per tant, cal revisar cadascuna d’aquestes premisses i contrastar-les amb informació fiable per cuestionar idees que segurament tenim arrelades des de fa molt temps.

Un altre aspecte que incideix en la culpa ess posar-se unes pautes estrictes i rígides amb el menjar, la qual cosa seria prohibir-nos menjar uns certs aliments. Menjar o no menjar guiats per una pauta rígida ens allunya de la sensació primària i necessària de fam i també de sacietat. El nostre cos s’allunya de la brúixola que ens dona una informació tan valuosa com és la de quan alimentar-nos. D’aquesta manera quan escolto el meu cos i sento gana, em sento culpable si això succeeix fora de la pauta que ens hem marcat.

Les conseqüències de sentir-se culpable en relació al menjar

També existeixen altres formes de compensació o càstig com el vòmit autoinduït, l’ús de laxants de manera indeguda, etc. És el preu a pagar per el “pecat” que he comès, com una penitència. Aquest cercle s’acaba convertint en una forma violenta de tractar-nos, fomenta l’obsessió pel menjar i genera encara més culpa. El restringir aliments incrementa l’ansietat i el desig per menjar-los, aquesta és en moltes ocasions l’avantsala de l’afartament. Així que restringim per a compensar el que hem menjat (càstig), després ens atraquem (culpa i frustració), tornem a restringir i ens fiquem en una roda de hàmster. Acabem pensant de nosaltres mateixos que som el problema perquè no som capaços de frenar aquest cercle el que disminueix considerablement la nostra autoestima.

Com podem desfer-nos del sentiment de culpa amb el menjar

En primer lloc, hem de substituir la culpa per la responsabilitat del que ens succeeix, és a dir, fer-me càrrec del que em passa. Això ens mobilitza i ens allunya de victimitzar-nos, adoptant una actitud activa enfront del canvi. Després cal treballar per a aconseguir l’objectiu principal, que és tornar a connectar amb els nostres senyals de fam i sacietat, allunyant-nos de “menjar amb el cap” (des de les creences, normes, prohibicions) i acostant-nos a menjar des de la consciència i les necessitats del nostre cos. Per a això és necessari el treball amb psicologia i nutrició, la psicoeducació i el treball emocional i experiencial. Observar si la culpa és un sentiment que apareix de manera recurrent en el dia a dia també és un exercici interessant que pot explicar perquè ens sentim d’aquesta manera amb el menjar.

Si et sents així, vull dir-te és que és possible canviar-ho i relacionar-te d’una manera diferent amb el menjar. Sense culpa, sense vergonya i sense càstigs. T’animo a demanar ajuda i a començar un procés per a fer les paus amb el menjar.