La influència de la publicitat en la imatge corporal

Què és la imatge corporal?

La imatge corporal és la representació mental que cada persona té sobre el seu cos i aspecte físic (Raich, 2000) i la vivència que es té del mateix (Guimón, 1999). Es podria resumir en com es percep, sent i actua cadascú respecte al seu propi cos.

Depenent dels sentiments i valoracions respecte al cos, així com les conductes que es prenen davant de les esmentades avaluacions, s’originarà en cada un de nosaltres una imatge corporal positiva o negativa.

Imatge corporal negativa

Quan la persona es sent incòmoda amb el seu propi cos, hi ha presència d’ansietat i/o vergonya, així com tenir el convenciment que altres persones són atractives, associant els seus cossos a la vàlua personal i / o l’èxit. Davant d’una avaluació negativa ens podem relacionar amb el nostre cos de dues formes: D’una manera sana, seguint uns hàbits saludables, dieta equilibrada i pràctica de l’esport o per contra, d’una forma patològica, com seria la restricció o l’obsessió pel cos i el menjar.

Imatge corporal positiva

Quan es parla d’imatge corporal positiva fa referència a que la persona es sent a gust amb el seu cos, còmoda i segura en l’àmbit personal i social, sense basar la seva auto vàlua al seu cos.

El desarrollo de la imagen corporal no solo depende de uno mismo, sino que existen otros factores que pueden influir en la evaluación del propio cuerpo. Como, por ejemplo, los mensajes implícitos o explícitos que se reciben a lo largo de la vida a través del entorno próximo, o de la sociedad (a partir de los medios de comunicación y las redes sociales).

La imagen corporal no es un concepto estático, sino se puede ir modificando, ya sea hacia un mayor grado de aceptación, como hacia un mayor rechazo. Tanto la pubertad como la menopausia, son dos etapas vitales en las que el cuerpo experimenta cambios, por lo tanto, también se pueden ver afectadas las emociones y sentimientos en relación al cuerpo, y por lo tanto, la evaluación de la imagen corporal.

Insatisfacció corporal

Des de les últimes dècades ha augmentat la preocupació per la salut i l’autocura. Hi ha una major consciència, i cada vegada més, les persones decideixen modificar els seus hàbits alimentaris per dietes variades i equilibrades, així com practicar exercici físic.

No obstant això, també s’ha observat una major insatisfacció corporal. Diversos estudis recullen xifres alarmants. Per exemple, a Espanya 5-6 adults joves se sent insatisfet amb el seu cos, en les dones la prevalença és més gran (un 72% presenta moderada insatisfacció o alta insatisfacció i 8 de cada 10 volen perdre pes) (Berenguí et al., 2016).

Durant molt de temps la insatisfacció corporal ha estat associada només a la dona, fet que ha influenciat en el nombre d’estudis sobre la insatisfacció corporal en homes. Tot i així, recents estudis indiquen que en comparació a fa tres dècades, la taxa d’insatisfacció corporal en homes ha augmentat d’un 15% a un 43%.

Així em veig, així valc

L’autoestima està basada en els sentiments, pensaments, judicis, experiències i sensacions amb relació a un mateix. Es podria resumir en com un pensa i se sent pel que fa a la seva persona.
L’autoimatge és un component clau en l’autoestima de cadascú. La valoració que fem del nostre aspecte físic pot arribar a desenvolupar un malestar significatiu que afecti el nostre dia a dia i per tant, es pugui veure alterada la nostra qualitat de vida.

El cos 10

Festinger (1954), va postular la teoria de la comparació social, aquesta, indica que les persones es comparen amb els altres per tal d’auto avaluar-se. Els resultats de l’estudi d’aquest autor assenyalen que a més comparació social, menor autoestima. I la publicitat ha tingut molt a veure en el desenvolupament dels cànons de bellesa establerts.

Cada vegada són més les firmes de roba que promouen campanyes protagonitzades per models amb diversitat de talles. Marques com Dove (una de les pioneres) H & M i Oysho, entre d’altres. Aquestes firmes han apostat per fer publicitat a través de dones amb cossos reals, cossos amb estries, cel·lulitis i cicatrius. Siluetes amb les quals les dones es poden identificar, comparar i admirar.
Violeta by Mango, és una marca dirigida al públic que utilitza talles grans, no obstant això, el que pot semblar inclusió, no ho és. Ja que el simple fet de crear una marca diferent i per tant, un altre establiment, ja està estigmatitzant, diferenciant un tipus de dona i una altra.

A més a més, són moltes encara les marques que es promocionen a partir de models amb cossos extremadament prims, majoritàriament són firmes d’alta costura, en què s’associa el cos prim a l’èxit, als diners i l’exclusivitat. Per exemple, Victoria Secret va llançar una campanya molt mediàtica en la qual es mostrava al món com era ” The perfect body ”. En l’anunci, com es pot apreciar a continuació, apareixen deu dones que semblen totes tallades pel mateix patró. Altes i primes. Significa llavors que aquests són el cossos perfectes, i que tots els altres no ho són?

Dear Kate, una altra firma, va aprofitar el boom mediàtic per fer una campanya en la qual apareixien deu dones amb diferents talles, altures i color de pell. A manera de fomentar la inclusió i diversitat, i reivindicar-davant de l’anunci de Victoria Secret, la campanya també es va nomenar ” The perfect body ”.

Aquest tipus de publicitat fa anys que persegueix a la nostra societat, majoritàriament a dones, però, cada vegada més són els homes que es rebel·len davant campanyes de roba en què només apareixen homes musculats i tonificats.

És ben sabut la influència que poden tenir els mitjans de comunicació, però, és gairebé impossible prendre consciència del poder que poden exercir sobre la imatge corporal i l’autoestima. Per exemple, Toro, Cervera i Pérez (1989) van realitzar una anàlisi de la publicitat continguda en deu revistes femenines espanyoles i van observar que un de cada quatre anuncis incitava directament o indirectament a perdre pes. Actualment, algunes revistes espanyoles continuen publicant i donant importància al fet que una famosa / o hagi pujat de pes, poden arribar fins i tot a preguntar-se per exemple: Serà que està embarassada? en el cas de les dones, i en el cas dels homes, Què ha passat amb els seus músculs?

Instagram: Publicitat 24/7

En els últims anys s’ha viscut a escala mundial una veritable revolució tecnològica. Abans la publicitat apareixia en televisió, revistes, diaris o tanques publicitàries.

La societat ja estava exposada a ella cada dia, però no obstant això, avui en dia es pot accedir amb tan sols un click a qualsevol moment i lloc del dia, a partir del telèfon mòbil.

La major comparació social (Festinger, 1954), és sens dubte mitjançant Instagram i les influencers.

La majoria d’elles promouen hàbits saludables i la pràctica d’exercici, però, hi ha d’altres que fins fa poc promocionaven dietes miracle, tes laxants o batuts dietètics.

Fa unes poques setmanes va sortir a la llum que tant Instagram com Facebook restringiran aquest tipus de contingut. Per això, deixaran de ser visibles per als usuaris menors de 18 anys, alhora que limitaran l’abast d’exploració d’aquest tipus de publicacions.

Un altre aspecte a destacar relacionat amb l’autoimatge i l’autoestima és la possibilitat de retocar les fotos que puges a les teves xarxes socials. Existeixen moltes aplicacions amb les quals es fan barbaritats, com per exemple, perfilar les cames, fent-les més primes; disminuir panxa; augmentar el pit, entre d’altres. Moltes persones viuen el seu dia a dia comparant-se amb persones irreals, que no existeixen, sinó que són fruit d’una aplicació de retocs.

Una elevada exigència i baixa autoestima, pot desenvolupar pensaments rumiatius sobre el cos i del menjar que aguaitin el dia a dia.
Voler tenir el cos de X influencer, pot portar a seguir dietes miraculoses, sense ajuda professional, que acabin derivant en un trastorn de l’alimentació: com ara el trastorn per afartament.

I tot ho tenim tan sols a un click.