933486557    C/ Balmes 172 Principal 2ª 08006 – Barcelona 615521221 info@juliafarre.es

      La majoria de pacients que rebo a consulta refereixen estar cansats de realitzar dieta rere dieta, senten frustració davant del fracàs dels múltiples règims que han començat al llarg de la seva vida i no han acabat. Quan percebo tal rebuig cap a la paraula dieta, és quan els hi pregunto: Què significa fer dieta per a tu? Per alguns representa menjar de forma saludable i variada. No obstant això, també rebo respostes com: ‘’Per mi dieta significa: restricció, patiment, tensió, ansietat, prohibició’’.

      Aquest article tracta de donar les claus per entendre quins factors influeixen en l’efectivitat i la durada de la dieta, des del tipus de motivació, la pressa pels resultats visibles, les altes expectatives o l’autocura.

      Què significa dieta?

      La paraula dieta prové del grec ‘’diatia’’, que significa estil de vida. Si escrivim a Google perdre pes, apareixen múltiples pàgines web amb títols motivadors i entusiastes. ‘’Perd 2 kg en una setmana’’, o ‘’tips per perdre pes ràpid i sense passar gana’’. Des del meu punt de vista, suposa un gran esforç modificar aquells hàbits que porten tant de temps vivint amb un mateix en només una o dues setmanes. Tot i que al principi, pot ser que s’experimenti aquella sensació descrita per diversos estudis científics com ‘’la lluna de mel de la dieta’’, en la que es percep una alta motivació acompanyada de pensaments de l’estil: ‘’aquesta és la definitiva; aconseguiré aprimar-me’’. Es percep una sensació pletòrica, però anirà disminuint a mesura que passin els dies.

      Probablement, en algun moment la persona que fa dieta…se la saltarà. D’aquí poden derivar dues conductes: que es visqui com un fracàs i que s’acabi abandonant, amb pensaments arrelats a la part més autocrítica, com per exemple ‘’No ho aconseguiré’’; Mai perdré pes’’, o que s’adopti una conducta restrictiva, eliminant de la dieta aliments que un considera hipercalòrics, suprimint aliments que agraden o saltant-se, inclús, ingestes.

       fracàs dieta

      Això pot portar a experimentar pensaments recurrents sobre menjar, com per exemple,‘’Què menjaré després?; Què tinc a la nevera?; Què he de menjar y que no?; Això té moltescalories!; No puc anar a sopar amb els meus amics perquè van a una pizzeria’’. Probablement aquests pensaments desembocaran un estat d’ansietat i preocupació constant que interfereixi en el dia a dia. Tant en l’àmbit social com el personal.

      Una dieta hauria de centrar-se en tenir un estil de vida saludable i equilibrat, i no basada en el recompte de grams que s’han perdut aquella setmana. Aquesta és la filosofia que seguim en el centre Júlia Farré

      El fracàs de les dietes: Les claus

      Motivació intrínseca Vs. Motivació extrínseca

      Existeixen dos tipus de motivació, l’extrínseca i la intrínseca. Si la dieta es basa en l’extrínseca, és a dir, en decisions basades en elements externs a la persona com, per exemple, l’apropament de l’estiu o d’una boda, les possibilitats de mantenir una continuïtat són baixes. Un cop hagi passat l’esdeveniment senyalat, no existirà cap motiu pel qual continuar. En canvi, si la dieta es basa en una motivació intrínseca, com la voluntat de canviar hàbits alimentaris i millorar la salut, la decisió estarà basada en un element estable i a llarg termini.

      El món de la immediatesa

      Vivim en una realitat immediata i resolutiva, fet que ens porta a voler aconseguir resultats en el mínim temps possible. Això es pot veure reflectit, per exemple en la famosa ‘’operació bikini’’, on es vol aconseguir en tres mesos l’idealitzat ‘’jo més prim’’, recurrent a dietes restrictives o dietes miracle, que a curt termini poden ser efectives i amb resultats visibles. No obstant això, durant i després de l’estiu, probablement es tornarà als anteriors hàbits alimentaris. Quan parlem d’un canvi d’hàbits, és important tenir paciència, amb el cos i amb un mateix, sense canviar abruptament la manera de relacionar-se amb el menjar, sinó fent-ho de manera controlada i gradual.

      Expectatives

      Abans de començar una dieta, és important preguntar-se sobre les expectatives, i si elles són realistes. Alguns pacients m’expliquen que ells volen arribar a la talla que tenien quan eren joves, arribar a tenir el cos de les models que apareixen als mitjans publicitaris o voler baixar dos talles o més. Tots els cossos humans són únics i irrepetibles, a més, s’ha de tenir en compte la determinació genètica. És important que, per evitar caure en pensaments derrotistes i frustrants, es conegui la pròpia genètica i es construeixi -amb o sense ajuda d’un professional, això dependrà de cadascun -, uns objectius que s’adaptin a la realitat de cada persona. La paciència i la flexibilitat, en aquest cas, també seran aliats. El compromís d’un mateix amb els petits objectius i l’establiment de metes que puguin estar a l’abast poden ser claus per a l’èxit de l’objectiu.

      Gana emocional: Gestió de les emocions mitjançant el menjar

      Moltes persones utilitzen el menjar com autoregulador de les seves emocions. Un exemple d’això és la pel·lícula ‘El diari de Bridget Jones’, amb la quantitat de gelat que menjava Renée Zellweger quan es sentia trista i sola.

      atracones y dieta

      Menjar des de l’emoció, pot derivar en conductes que acabin interferint en el dia a dia i que generin un patiment i malestar psicològic important. Per aquest motiu, l’equip de psicòlogues del centre Júlia Farré es centra en descobrir conjuntament amb el pacient, el tipus de relació que s’estableix amb el menjar, ja que pot ser substitutori d’altres necessitats no cobertes. Les preguntes que solem fer és: Per a què menges? ¿En aquest determinat moment, quina funció fa el menjar en tu?

      Per donar resposta a aquestes preguntes, cal tenir en compte què significa la gana emocional, és a dir, les funcions del menjar en la vida de les persones en relació als estats emocionals. Ho explica molt bé la Marta García, col·lega de professió, en la següent classificació:

      Tipus de funcions del menjar en la vida de les persones

      • Menjar com a consol

        Des de ben petits el menjar s’ha pogut associar a una font d’alleujament i amor, per exemple, quan el nen plora desenfrenadament i la mare li dóna el pit per calmar. D’adults, el menjar pot servir per calmar una emoció o un sentiment, com ara menjar després d’una discussió, per l’estrès quotidià, per distracció o per tristesa. Utilitzar els aliments com a forma d’afrontament a un problema o a una situació crítica.

      • Com a refugi segur

        Des de l’inici de la vida humana es pot associar el menjar a la seguretat, el confort, un lloc on recórrer per a sentir-se fora de perill i segur.

      • Com a premi o càstig

        El menjar també pot servir com un premi, com quan un és petit i se li diu: ”si et portes bé avui, anirem a comprar llaminadures”, i és així com la ment associa tenir una bona conducta amb el menjar que provoca plaer. En psicologia aquesta associació es coneix com a reforç positiu. Quan un és adult i té un dia dur a la feina, també es poden donar un premi en forma de menjar. De la mateixa forma en què serveix com a premi, ho fa també com a càstig. A la infantesa serveix també com a element dissuasiu per no tenir una mala conducta. A la maduresa també pot servir per castigar per alguna cosa.

      • Com a celebració

        El menjar uneix famílies, amics i coneguts. Mengem per celebrar. Mengem per sentir pertinença.

      • Per donar o rebre afecte

        Regalar uns bombons a una persona malalta o rebre el lot de Nadal que ens envia l’empresa són formes que tenim les persones de donar afecte i rebre afecte. De la mateixa manera que ho fem per demostrar afecte als altres, també podem fer-ho per donar-nos amor a nosaltres mateixos, si sentim que necessitem afecte, o ens sentim malament i no trobem la manera de cobrir aquesta necessitat, el menjar pot ser un òptim substitutori.

      • Com forma de tapar l’avorriment o sentir-nos acompanyats

        El menjar pot tapar l’avorriment i també pot ser un bon company en una tarda en la qual estàs sol a casa.

      • Com a plaer

        Menjar és una necessitat, però també és un plaer. No obstant això, es converteix en un problema quan l’única font de plaer l’obtenim mitjançant el menjar.

      • Per alliberar

        Potser que haguem nascut envoltats de regles i normes, basades en el ”has de fer o has de ser”. O també pot ser que el teu dia a dia es vegi embolicat constants ”he de, no he de” El menjar es pot convertir en el teu espai d’alliberament i revelació davant les regles i normes que t’aguaiten en el teu dia a dia.

      • Per no sentir

        Potser estem experimentant un dolor o patiment que no sabem gestionar, que se’ns fa massa gran. En aquests casos, el menjar pot ser el vehicle per evitar sentir. És tal el patiment, que necessitem desconnectar d’aquest món i la nostra realitat i ho fem a partir del menjar.

      El cos no ho és tot

      L’autoestima no depèn només dels quilos que es pesa ni la talla que es faci servir. No obstant això, per a moltes persones sí que és així.

      L’avaluació de la pròpia imatge corporal influeix en la identitat, l’autoestima i l’autoconcepte. Davant d’una avaluació negativa, es pot adoptar una actitud o una altra. L’actitud i conducta que probablement es durà a terme en el cas en què es decideixi fer un canvi cap a una vida més saludable serà un canvi d’alimentació, un augment de l’exercici físic i una major autocura. No obstant això, en el cas del rebuig al propi cos, probablement es duran a terme conductes de restricció i pensaments obsessius sobre el pes i el menjar, que a la llarga podrien derivar en algun trastorn de la conducta alimentària.

      Autocura

      Vivim en l’era de la productivitat i immediatesa, regits per rutines esgotadores i obligacions acadèmiques, laborals, familiars i socials. A vegades ens oblidem una mica de la persona amb la qual compartirem més temps en aquesta vida, nosaltres mateixos.

      Practicar l’esport que t’agrada, llegir un llibre apassionant, sentir la natura, envoltar-nos de persones que ens facin sentir a gust o donar-te petits massatges són formes d’autocura. La nostra alimentació és una altra forma més d’autocura, donar la importància necessària i dedicar temps a comprar els aliments, triar amb interès, cuinar-los amb imaginació i amor i finalment, menjar-los d’una manera més conscient és una forma més d’autocuidar

      La meva companya i psicòloga del centre Júlia Farré, Tània López va escriure en les seves xarxes socials un post en el qual diferenciava: Alimentarse des de l’autocura Vs. Alimentar des de l’obsessió.

      alimentación y autocuidado

      I ara et pregunto, ¿Des d’on t’alimentes tu? Et sents malament si menges una cosa o una altra? El menjar ocupa la teva ment la major part del teu dia? Et dius a tu mateix contínuament el que cal i no has de menjar?

      L’elevat control et portarà al descontrol

      L’elevat control o les altes expectatives que t’imposes en una dieta restrictiva o dieta miracle, et poden portar a experimentar un descontrol alimentari, així com a tenir pensaments recurrents sobre menjar al llarg del dia. Fet que pot portar a experimentar sensacions de cansament, sentiments de culpabilitat i desmotivació de seguir fent la dieta

      Aquesta associació pot portar-te a entrar en un cercle viciós control-descontrol que a la llarga pot derivar en un problema major. Com per exemple, un trastorn per afartament o ansietat per menjar.

      Creus que necessites ajuda per millorar la teva relació amb el menjar?

      Per concloure, et convido a reflexionar sobre cada punt, si mentre estàs llegint alguna sensació, pensament o emoció et remou, és que alguna cosa ressona en tu. Si necessites que una professional de la psiconutrició t’ajudi a millorar la teva relació amb el menjar des d’un punt de vista emocional, al Centre Júlia Farré estarem encantades de poder ajudar-te.

      Blanca Sánchez

      Blanca Sánchez

      Psicòloga i psicoterapeuta

      × Clic para concertar visita por whatsapp