Què és la síndrome posvacacional i com afecta a la nostra dieta?

La síndrome posvacacional, també coneguda com a estrès postvacacional no es defineix com una patologia en sí mateixa, es tracta mes aviat d’un procés adaptatiu a la rutina laboral després dels períodes de vacances. Però, en ocasions aquest procés pot tornar-se complicat i generar un intens malestar a les persones que l’experimenten.

Per què apareix la síndrome postvacacional?

Son múltiples els factors que poden precipitar una tornada difícil a la feina, com ara:

• El canvi d’horaris: Tornar a la rutina implica menor flexibilitat horària, i readaptar-se al ritme que els compromisos laborals requereixen. Per tant, poden veure’s afectats els patrons de son i els hàbits d’alimentació.
• Tornar a reprendre responsabilitats i/o obligacions: A la tornada de les vacances és possible experimentar una sensació d’estar pendents de coses que durant les vacances havíem deixat aturades (feina, organització de la llar…). Així, en aquests moments augmenta l’estat d’activació que experimentem
• Sentiments de nostàlgia: Durant les vacances és probable que moltes persones passin més temps amb els seus familiars, amics, parella etc. que durant la resta de l’any, i que s’experimenti una sensació d’enyorança al tornar a la rutina.
• Clima laboral: Si a l’entorn laboral on es treballa hi ha una elevada pressió, dificultats de comunicació entre els companys o amb càrrecs directius, problemes a nivell organitzatiu etc. és més probable que la tornada a la rutina generi estrès.

Símptomes de la síndrome postvacacional

Quan el procés de readaptació a la tornada a la feina després de les vacances esdevé dificultós, és habitual que s’experimentin canvis d’humor, irritabilitat, estrès, dificultat per a concentrar-se i disminució del rendiment laboral, sensació de fatiga i falta d’energia, falta de motivació o sentiments de tristesa, entre d’altres. També poden aparèixer símptomes fisiològics que acompanyin al estrès, com alteracions al patró de son, en la gana o dolors muscoloesquelètics.

Com pot afectar en la nostra conducta alimentària la fi de les vacances?

El període de readaptació a la rutina pot afectar a diferents nivells de la conducta alimentaria.

A nivell d’hàbits

Es habitual que durant les vacances canviïn els nostres horaris d’ingestes, que aquestes siguin més desordenades i que s’improvisin els àpats. Al tornar a la rutina, pot costar reprendre algunes de les costums que tenim durant tot l’any, per tal d’evitar-ho és fonamental no descuidar l’alimentació durant les vacances.

D’altre banda,  a les persones que segueixen algun programa nutricional guiat per un professional de la nutrició i dietètica, és probable que durant les vacances se’ls hi faci més complicat seguir les pautes o recomanacions professionals i que al tornar a la rutina laboral decideixin reprendre-les. Si s’han deixat de seguir completament, es pot experimentar una sensació de frustració o fracàs per no haver seguit el programa.

Per tal que no s’abandoni el pla nutricional amb facilitat és important poder comptar amb un pla nutricional flexible, que no es contempli com quelcom rígid i estàtic , si no que s’adapti a la resta de les nostres necessitats. La idea és que no haguem d’organitzar les vacances entorn al menjar, si no que el pla nutricional s’adapti a les nostres vacances. Poder compartir amb el professional de referència les inquietuds sobre continuar amb el programa nutricional durant les vacances és essencial per tal de construir junts el pla que millor s’adeqüi a cada situació.

A nivell fisiològic

El nostre cos també necessita readaptar-se a la rutina, és possible per tant que notem canvis en la gana o sacietat. Per això és important poder prestar atenció a les sensacions corporals que experimentem i tenir en compte que a nivell fisiològic també haurem de passar aquesta readaptació.

A nivell emocional

Pot succeir que quan apareixen emocions que se’ns fan difícils de gestionar, es canalitzin a través de la conducta alimentaria, quan la situació perdura pot esdevenir en una conducta alimentaria disfuncional: menjar compulsivament, afartaments o ansietat pel menjar entre d’altres, que tingui conseqüències negatives en la salut.

En aquest sentit, ens pot ajudar prendre atenció al fet d’utilitzar el menjar per tapar o cobrir algunes necessitats no resoltes. 

Per exemple, a la tornada a la feina pot aparèixer la ansietat per menjar com una reacció davant les dificultats d’adaptació a la rutina. En aquestes situacions, pot ser útil prendre consciencia sobre quina funció està complint en aquests moments el menjar: Està servint com una font de consol o evasió davant la tristesa que sentim per deixar enrere els dies de vacances?, O potser proporciona companyia perquè ens transporta a aquells moments que hem passat el família?, Ens proporcionem desmesurades quantitats de menjar com a premi després d’un llarg dia laboral?, o potser trobem en el menjar una font de plaer que ens costa trobar d’altres formes al nostre dia a dia?

Recomanacions per afrontar la tornada a la feina amb més facilitat

Planificar la sortida

Deixar els assumptes laborals planejats pot resultar útil per no trobar-se massa feina acumulada a la tornada o complicacions sense resoldre. Prioritzar durant l’última setmana assumptes pendents, acordar amb els companys qui s’encarregarà de certes qüestions durant la nostre absència, informar als clients de quin període s’estarà absent o definir quina és la via de comunicació durant aquests dies en cas necessari poden ser algunes formes per organitzar-nos millor.

Planificar la tornada

Reprendre la rutina poc a poc pot ajudar a que no es faci tant feixuga l’adaptació. Algunes de les coses que podem fer son tornar a casa alguns dies abans de la tornada a la feina per a començar a organitzar la llar, reprendre la rutina horària alguns dies previs a la incorporació (horaris de son, àpats o altres activitats).

Ordenar

Al tornar a la feina és probable que trobem múltiples tasques acumulades degut a la nostre absència, tot i que haguem dedicat un temps a planificar la sortida. Per resoldre les tasques amb tranquil·litat és útil poder diferenciar entre les que son urgents i les que són importants. Així començarem per les coses urgents i importants, per prioritzar després les urgents i per últim les importants però no urgents. 

Portar un “bocí” de vacances a la rutina

Prendre consciencia de què és el que ens fa sentir bé durant les vacances és fonamental per poder incorporar-lo d’alguna manera a la nostra rutina durant la resta de l’any. Per a això pots preguntar-te: Què és el que realment t’agrada d’aquest període?, la vida social?, el contacte amb la natura?, compartir temps amb la família?, tenir temps per a llegir?, o potser Descobrir llocs nous?. Un cop identificat, prova de pensar de quina manera mantenir algunes d’aquestes coses al dia a dia i no deixar-les oblidades fins el proper any.

Estratègies personals d’afrontament 

Dotar la nostra “caixa d’eines personals” de bones estratègies sempre ens ajudarà a afrontar els períodes de canvi. Algunes eines poden ser: Practicar algun esport o realitzar exercicis de relaxació per a regular l’estrès, aprendre a comunicar-nos de forma eficaç i assertiva per a contribuir a un millor clima laboral, qüestionar els nostres pensaments negatius i focalitzar l’atenció en rescatar aquells aspectes positius que té reprendre la rutina.

Demanar ajuda

En general els símptomes associats al síndrome posvacacional desapareixen després dels primers dies de la tornada a la rutina, però en algunes ocasions poden cronificar-se i no remetre amb tanta facilitat, si la situació és duradora pot ser que es desencadenin inclús símptomes d’un trastorn adaptatiu, d’ansietat generalitzada o de depressió.

Si els símptomes perduren i esdevenen realment incapacitants, el recomanable sempre és demanar ajuda a professionals de la salut.