933486557    C/ Balmes 172 Principal 2ª 08006 – Barcelona 699212603 info@juliafarre.es

      Aquest post m’agradaria utilitzar-lo per fer una reflexió. Són molts dies els que porto donant-li voltes al meu cap a tota la polèmica que ha sorgit sobre l’oli de palma i em pregunto, si potser és que el missatge que estem donant els dietistes-nutricionistes a la població no és clar. Cada dia sento comentaris dels meus pacients, del meu entorn més proper, mitjans de comunicació i fins i tot de dones en el supermercat que m’espanten i sorprenen alhora. Comentaris com ara: “està a tot arreu, la indústria ens enganya i ens fica en el menjar qualsevol cosa”, “si no ho eliminem de la nostra dieta, en definitiva i de manera catastròfica, morirem”, “ja deia jo que alguna cosa dolenta havia de portar per estar tan bo”,” jo només compro envasats on en els ingredients no hi posi oli de palma” i un llarg etcètera que segur que molts esteu pensant.

      La meva preocupació 

      Què passa amb la resta d’ingredients dels productes envasats que compres? Ja no ens recordem del sucre afegit que trobem en molts d’ells? Només mirem ingredients i no pensem en l’aliment que ens estem menjant? Un aliment que contingui oli de palma és pitjor que un que contingui sucre afegit o altres additius com el glutamat monosòdic?

      I sabeu quan realment m’he posat les mans al cap? Quan les paraules que he citat abans les escolto de boca de mares i pares que vénen a la consulta amb els seus fills per millorar l’alimentació d’aquests i a més veig com els seus fills ho confirmen. Al final, ser adult comporta independència i llibertat de decisió però ser nen no. El nen menja, imita i moltes vegades pensa i creu el que els adults del seu entorn opinen i fan, així que per ells i perquè els adults eduqueu la vostra alimentació crec que és necessari aquest post. No m’agradaria tornar a sentir a les mares després preguntar sobre l’esmorzar dels seus fills coses com: “el meu fill esmorza uns cereals que són sans ja que em fixo que no portin oli de palma” I la resta d’ingredients? Porten sucre afegit? “Ah! no sé, jo només em fixo en l’oli de palma “.

      Estadístiques, campanyes, impostos …

      Em passa a consulta i sobretot en el meu àmbit social que després de la meva insistència sobre la importància de menjar aliments reals molts deixin caure un “d’alguna cosa hem de morir” o “per un dia no passa res”. Per descomptat que cadascú és lliure de menjar el que vulgui però crec que és el meu deure com a dietista-nutricionista i amant de la meva professió informar.

      Pot semblar repetitiu però de sobres sabem tots que Espanya no es lliura de ser un país amb un percentatge d’obesitat alt com podeu llegir aquí on els nens també estan inclosos com podeu llegir aquí. I no, el sobrepès o l’obesitat no només comporten adults o nens “grassonets” sinó problemes de salut com diabetis, hipertensió i malalties cardiovasculars que al final disminueixen la qualitat de vida de les persones. Això no passa només per menjar més quantitat sinó també, entre altres coses, per escollir mala qualitat del que mengem i que aliments processats formin part del nostre àpat diari.

      Pàgina recomanada: dieta per perdre pes

      Per sort, hi ha campanyes com la que està fent sinazucar.org que ajuden al fet de que la població sigui conscient de la quantitat de sucre que porten certs aliments i que en general es consideren adequats com són els sucs envasats, galetes, iogurts o refrescos . Tot i així, he de dir que segueixo escoltant frases com “ja però el meu cos necessita sucre”, “els nens necessiten sucre per aguantar el dia” o el irritant “per un dia no passa res”. I ha arribat una altra campanya! Aquesta vegada de la mà de sinpalma.org (es pot trobar a instagram o twitter) que dona visibilitat a l’oli de palma que trobem en certs productes. Això ha fet que augmentés l’alerta que ja portava un temps corrent pels mitjans de comunicació i que havia desencadenat l’histerisme de la població. Ostres! De l’oli de palma no he sentit casi comentaris com “el meu cos ho necessita” com passa amb el sucre afegit. Per què?

      Són més nocius per a la salut els aliments que contenen oli de palma que els que tenen sucres afegits ? Ha sorgit la polèmica de l’oli de palma per desviar l’atenció al problema que està causant el sucre afegit? Us recordo que fa poc es va paralitzar l’impost sobre les begudes ensucrades que sobradament han demostrat el seu efecte perjudicial sobre la salut com podeu llegir en aquest article de l’Organització Mundial per a la Salut (OMS). Desinformació per part de la població o una altra estratègia per part de la indústria alimentària o la política?

      Així que, compararé l’oli de palma amb el sucre afegit per veure si som conscients que no per evitar un ingredient d’un aliment processat estem assegurant que aquest aliment processat sigui millor que un altre que conté un llistat d’ingredients llarg a qual més innecessari.

      Que comenci el combat entre l’oli de palma i els sucres afegits!

      Origen: Round 1

      • Oli de palma: s’obté de la polpa dels fruits d’un arbre, la palma africana o setrill (Elaeis guineensis) que es cultiva a països tropicals.
      • Sucre: s’obté de la canya de sucre i de la remolatxa sucrera, que es cultiven a diversos països de Nord Amèrica i Àsia, també a Espanya i Nova Guinea.
      • Resultat: Tots dos s’extreuen d’un vegetal.

      Usos: Round 2

      • Oli de palma: cuina, indústria alimentària, biocombustible, cosmètics, productes de neteja i fabricació d’espelmes.
      • Sucre: cuina, indústria alimentària i remeis casolans (exfoliant, plantes, ferides …).
      • Resultat: Tots dos s’utilitzen per a consum particular i indústria alimentària, que és el que ens interessa en aquest cas.

      Composició nutricional: ROUND 3

      • Oli de palma: és ric en greixos saturats (palmític) suposant el 50%, del 37 al 46% és greix monoinsaturat (sobretot oleic) i un 10% d’àcids grassos poliinsaturats.
      • Sucre: consisteix en sacarosa un disacàrid format per dues molècules, una de glucosa i una altra de fructosa.
      • Resultat: Tots dos tenen un contingut nutricional pobre i prescindible ja que altres aliments de consum habitual els contenen. Sempre tenint en compte que parlo de l’oli de palma refinat i del sucre afegit.

      Temps que porta utilitzant-lo la indústria alimentària: Round 4

      • Oli de palma: des de fa temps. La qüestió és que des del desembre del 2014 per normativa europea totes les empreses alimentàries han d’especificar en l’etiquetatge dels seus productes que tipus d’oli vegetal contenen. De totes maneres si un producte no detalla el tipus d’oli vegetal que conté i el seu contingut en greix saturat és superior al 50%, és molt probable que contingui oli de palma.

      Com a comentari personal he de dir, que encara que és cert que aquest reglament és bastant nou i la llei com bé sabem és lenta, em sembla curiós que si al 2015 ja vam començar a veure l’oli de palma a les etiquetes sigui al 2017 quan sorgeix la polèmica.

      • Sucre: des de fa molt de temps. El reglament europeu 1924/2006 ja va marcar un canvi en la indústria alimentària fent que aquesta només pugui utilitzar en els seus productes la declaració de “sense sucres afegits” si no s’ha afegit al producte cap mono o disacàrid, ni cap aliment utilitzat per les seves propietats edulcorants. A més, el reglament europeu 1169/2011 obliga als fabricants a declarar la quantitat de sucre que porten els seus productes a la taula nutricional. De totes maneres, per mi no és suficient ja que el consumidor encara no és conscient que pràcticament el 75% del sucre dels aliments està ocult en productes d’ús quotidià com salses de tomàquet, pa o lactis. Cal un reglament on s’obligui a la indústria a diferència de la quantitat total de sucre quin és natural i quin afegit.
      • Resultat: Tots dos s’utilitzen des de fa molt temps en la indústria alimentària i tenen buits legals en l’etiquetatge.

      Exemples de nomenclatura en l’etiquetatge: ROUND 5

      • Oli de palma: oli de palma, oli vegetal, àcid palmític, palmist, palmitat, greix de palma, mantega de palma, glicerina, alcohol cetílic, lauril sulfat de sodi, estearats, sulfat d’alcohol gras, equivalent mantega de coco, etc.

      etiquetado alimentos

      • Sucre: sucre, sucre morè, sucre de canya integral, sucre glacé, sucre de remolatxa, sucre o xarop d’auró, sucre invertit, atzavara, xarop d’arròs, suc de canya, xarop de glucosa de blat de moro, dextrosa, fructosa, mel de canya, xarop de goma, xarop de blat de moro alt en fructosa, isomaltulosa, melassa, xarop de sorgo, xarop d’arròs, sacarosa, edulcorants de midó, remolatxa sucrera, etc.
      • Resultat: Tots dos els podem trobar en l’etiquetatge dels aliments amb noms diferents que confonen al consumidor.

      Interès per a la indústria alimentària: ROUND 6

      • Oli de palma: és més econòmic que altres greixos, té un cultiu molt rentable, es fon a altes temperatures ja que és sòlida a temperatura ambient, consistència semisòlida, s’enranceix menys, estable a altes temperatures de cocció, dóna palatabilitat, sabor i olor neutre, textura suau i cremosa.
      • Sucre: és econòmic, aporta un sabor dolç als productes menys apetitosos, conservant, disminueix l’acidesa, aporta textura i volum als aliments, dóna color (reacció de Maillard) i és útil per a fermentacions.
      • Resultat: Tots dos són econòmics i tenen multitud de funcions en la indústria alimentària.
      aliments processats

      Exemple de productes on el trobem: ROUND 7

      • Oli de palma: dolços (gelats, xocolata, pastisseria, pastissos, bombons, galetes …), cereals per esmorzar, molts productes processats, sabó, xampú, detergent i espelmes.
      • Sucre: begudes (refrescos, nèctars, sucs, begudes alcohòliques …), dolços (gelats, xocolata, pastisseria, pastissos, bombons, galetes …), cereals per esmorzar, làctics (iogurts, bebibles, postres làctics …) i salses comercials (tomàquet fregit, quètxup…).
      • Resultat: Tots dos els trobem en aliments prescindibles, pobres nutricionalment i que no són de consum habitual.

      Problemes per a la salut: ROUND 8

      • Oli de palma: augmenta el colesterol en sang, disminueix el colesterol bo (HDL), arteriosclerosi, trombosi arterial, malalties cardiovasculars, fa malbé ronyons, pulmons i fetge i augmenta el risc de metàstasi.
      • Sucre: sobrepès, obesitat, diabetis tipus 2, arteriosclerosi, malalties cardiovasculars, hipoglucèmies, major risc d’osteoporosi, càries dental i càncer.
      • Resultat: Tots dos provoquen malalties que empitjoren la qualitat de vida de les persones i que poden acabar provocant la mort prematura.

      Tant l’oli de palma com els sucres afegits, empitjoren l’estat de salut de les persones

      Medi ambient: ROUND 9

      • Oli de palma: l’actual expansió dels monocultius intensius de palma està provocant la desforestació dels boscos tropicals (sobretot a Malàisia i Indonèsia), la pèrdua de propietats de la població autòctona, juntament amb la desaparició d’espècies animals i l’abús contra els drets humans. Sense oblidar la seva contribució a la contaminació i canvi climàtic.
      • Sucre: encara que no hi ha hagut tanta controvèrsia, el cultiu de canya de sucre i de remolatxa sucrera també causa problemes mediambientals. Produeix contaminació dels rius per les aigües residuals, de l’atmosfera per la producció de CO2 a causa de la crema de la canya i l’erosió dels sòls fèrtils per l’ús abusiu de pesticides i fertilitzants. També a causa de ser un monocultiu tan expandit provoca la tala d’arbres per a la seva producció que directament provoca desaparició de fauna i flora.
      • Resultat: Tots dos provoquen efectes negatius sobre el medi ambient encara que sigui a escala diferent.
      mediambient i plantació de palma i sucre

      Conclusions

      • En termes generals, després del combat, es veu clarament com l’oli de palma no és l’enemic TOP per a la nostra salut, el sucre afegit també ho és. I si ho comparés amb molts altres habituals en els aliments processats passaria el mateix.
      • No es tracta d’evitar l’ingredient que segons el moment siguin el centre de la polèmica, es tracta d’evitar tots aquells productes que continguin ingredients innecessaris (aquells que no utilitzaries si els cuinessis a casa). L’oli de palma va sorgir com a substitut en la indústria alimentària dels greixos hidrogenats o greixos trans així que un nou substituirà a l’oli de palma en un futur.
      • Atura el problema basant la teva alimentació en aliments de veritat: verdures, fruites, cereals integrals, tubercles, fruits secs, carn magra, peix blanc i blau, marisc, llegums, tofu i soja texturitzada.
      • Si consumeixes processats que siguin saludables: oli d’oliva verge, confitats, marisc en conserva, verdura envasada (com les amanides) o congelada, llegum cuita en pot, fruita seca, fruita dessecada (com panses, orellanes o dàtils), pasta integral, iogurts sense sucres o formatges, per exemple.
      Patricia Nevot

      Patricia Nevot

      Dietista - Nutricionista

      Artículos relacionados

      Clic para concertar visita por whatsapp