933486557    C/ Balmes 172 Principal 2ª 08006 – Barcelona 699212603info@juliafarre.es

      Si estàs llegint aquest article, és probable que estiguis embarassada o que ho estigui algú proper a tu, així que el primer de tot, enhorabona! i benvinguda a una nova etapa. L’embaràs és una etapa en què la dona experimenta molts canvis en el seu cos i per què no dir-ho, també en la seva ment i forma de veure la vida. En aquest article, jo t’ajudaré amb la part nutricional i més concretament en si s’ha o no de prendre certs suplements nutricionals.

      El que està clar és que durant l’embaràs hi ha un augment de les necessitats tant d’energia (combustible del nostre cos) com de proteïnes, vitamines i minerals. I l’explicació és senzilla: la dona embarassada necessita cobrir les seves necessitats més les del futur nadó que durant 9 mesos es formarà en el seu ventre. Moltes d’aquestes necessitats, a través d’una alimentació saludable i suficient es poden cobrir sense necessitat de suplement (sempre que no hi hagi un problema de base), però hi ha altres que necessiten d’un suplement farmacològic per no arriscar-nos a no arribar. Una analítica, una valoració sobre la teva alimentació per part d’un professional qualificat i possibles símptomes són claus per prendre decisions. Comencem!

      Llistat de vitamines i minerals més importants durant l’embaràs

      M’agradaria remarcar, que aquestes recomanacions estan indicades per a dones embarassades sanes. En cas d’algun problema de salut, les recomanacions s’hauran individualitzar i sempre sota les directrius de personal sanitari qualificat. També vénen acompanyades d’una alimentació saludable que en el supòsit de no seguir-o dubtar si es fa bé, recomano assessorament per part d’una nutricionista titulada, qualificada i si pot ser especialitzada en alimentació durant i després de la gestació.

      ÀCID FÒLIC

      suplementació en àcid fòlic

      El folat (forma natural en els aliments) o àcid fòlic (forma sintètica) és una vitamina del grup B, i probablement la suplementació més coneguda durant l’embaràs ja que és la més receptada. Es tracta d’una vitamina que no s’emmagatzema en el nostre cos i que per tant si el seu consum no és continuat, estarà en la nostra sang en nivells baixos.

      La principal font alimentària de folats són els aliments d’origen vegetal. Pel que si se segueix una alimentació a base de vegetals (que no és el mateix que vegetariana) la població en general cobreix els seus requeriments. En el cas de les embarassades, no és suficient ja que necessiten més. I per a què serveix? Doncs és necessària per formar glòbuls vermells (pel que prevé anèmies), creixement del teixit maternal, proteïnes i també l’ADN.

      Quan hi ha un dèficit d’àcid fòlic durant l’embaràs, hi ha el risc de baix pes en néixer, nadons abans d’hora i defectes en el tub neural. Segur que heu sentit això del tub neural sabeu que és? Doncs és una estructura que es forma durant la gestació i que acaba recobrint al sistema nerviós que és l’encarregat de formar el cervell i la medul·la espinal. D’aquí la seva importància. Si es tanca correctament el tub neural, la columna vertebral i el crani protegiran als nervis i al cervell. Si no es tanca bé, poden produir-se alteracions i malformacions que creïn problemes en la supervivència i desenvolupament del nadó com l’espina bífida o anencefàlia.

      Així doncs, les recomanacions referents a la suplementació amb àcid fòlic són:

      R

      No fumis. Si fumaves amb anterioritat assegura un bon nivell d’àcid fòlic previ a l’embaràs. El tabac disminueix els nivells de folat.

      R

      Si l’embaràs és planejat, pren almenys un mes abans de la concepció un suplement diari de 400 micrograms d’àcid fòlic.

      R

      En saber que estàs embarassada, pren un suplement diari de 400 micrograms d’àcid fòlic. Si no es pren diàriament, l’efecte protector es disminueix o fins i tot anul·la. Actualment es dubta sobre la pauta òptima, alguns estudis diuen que mínim fins a les 12 setmanes de gestació (passat el primer trimestre) i altres que s’ha de prendre fins i tot fins a 3 mesos després de la gestació. La tendència actual és a mantenir-lo durant tot l’embaràs.

      R

      Basa la teva alimentació en aliments d’origen vegetal sobretot vegetals de fulla verda i fosca, llegums i fruits secs. Vigilar si consumeixes aliments enriquits en àcid fòlic ja que podria ser massa.

      Com a curiositat

      Es recomana la suplementació preconcepcional o tenir uns bons nivells de folat abans de l’embaràs ja que el tub neural es tanca abans del dia 28 de gestació, moment en què la majoria de les vegades encara no s’ha detectat l’embaràs. L’administració de suplements d’àcid fòlic després del primer mes de gestació no servirà per prevenir defectes del tub neural, encara que sí contribuirà, a altres aspectes de la salut materna i fetal. Pel que en tot moment de l’embaràs és imprescindible el folat o àcid fòlic.

      IODE

      El iode és essencial per formar les hormones tiroïdals, que són necessàries per al creixement i formació del fetus i per regular el desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. Durant la gestació, les seves necessitats augmenten i si la dona disposa de poc iode durant aquesta etapa es poden donar problemes greus i irreversibles.

      El dèficit de iode no només està relaciont amb el goll, pot generar els Trastorns causats per Dèficit d’Iode (TYD): mortalitat neonatal, defectes d’audició i disminució de la capacitat intel·lectual i del creixement, augment del nombre d’avortaments i anomalies congènites amb dany neuromotor permanent. De tota manera, encara que no sol ocórrer ja que la dosi perquè passi és molt alta (600-1100mcg / dia segons el país), massa iode pot provocar danys i tenir efectes negatius sobre les mares i els nadons, per exemple causar que la tiroide es torni massa activa.

      De la mateixa manera que l’àcid fòlic, el iode no s’emmagatzema en el nostre organisme així que hem de reposar-lo contínuament. El iode el podem trobar en diversos aliments com vegetals, mariscs, peixos, lactis, algues i sal iodada. Però sense cap dubte la font més segura per cobrir les seves necessitats en població general, a dosis de 2-2,5g al dia no més, és la sal iodada no un altre tipus de sal. Això és perquè el contingut en iode dels aliments pot ser variable i per tant no ens assegura una dosi correcta. Sense oblidar que les algues contenen nivells de iode molt elevats que fan que fàcilment arribem al màxim d’ingesta de iode recomanat.

      Complementar o no de manera sistemàtica en iode durant la gestació?

      Hi ha dubtes a Espanya sobre si suplementar o no de manera sistèmica durant l’embaràs ja que com la majoria de suplements no està exempt de riscos i a més, no tots creuen que al nostre país hi hagi un dèficit de iode a la població. D’altra banda, se sap que la recomanació actual que hi ha per a la població en general no és suficient per cobrir la demanda de iode per part de l’embarassada i del fetus. I a més, des de fa molts anys, hi ha el grup de treball de Trastorns relacionats amb la Deficiència de Iode i Disfunció tiroïdal (TDY-DT) de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) que no deixa de demostrar que sí que hi ha en el nostre país zones amb dèficit de iode lleu-moderat suposant fins i tot un problema per al desenvolupament del nen i la mare.

      Al meu entendre, treta del meu treball de fi de carrera “Deficiència de iode durant l’embaràs a Espanya” on vaig seguir la feina que s’està fent des del grup de TDY-DT, l’OMS i diversos organismes més, no hi ha cap dubte sobre que sí que cal suplementar a les embarassades sanes amb iodur potàssic a dosi de 200 micrograms al dia sense deixar de consumir sal iodada. A no ser, com s’indica a la Guia del Ministeri de Sanitat, que l’embarassada asseguri que cada dia consumeix 3 racions de llet o derivats lactis + mitja culleradeta de cafè de sal iodada que no és igual a sal marina, l’Himàlaia, gomasio o similars. De totes maneres, això ho veig en general poc probable de mantenir diàriament i que a més està condicionat per la modificació de la normativa de suplementació en iode de les vaques. Sense oblidar que si la llet va amb cacau soluble ensucrat (tots coneixem marques) o sucre i els làctics que es prenen habitualment son iogurts ensucrats, flams, formatges untables tipus Philadelphia o similars, es millor no consumir llet ni productes làctics.

      En conclusió, la recomanació per a la suplementació en iode en dones embarassades és:

      R

      Si l’embaràs és planejat, assegurat que tens uns nivells de iode adequats. Fins i tot, està justificat l’inici de la suplementació amb iodur potàssic en el moment en què es planifica l’embaràs. Sens dubte en la lactància també s’ha de suplementar.

      R

      Consumir abans, durant i després de l’embaràs sal iodada (una altra no serveix, llegeix els ingredients). Afegir al final de la preparació. Fes que la sal iodada sigui l’habitual a casa teva i que per tant la consumeixi la resta de membres de la teva família: nens a partir d’1 any, adolescents, adults i gent gran.

      R

      No et passis dels 2,5g de sal iodada al dia que seria com ½ cullerada postres de sal. L’OMS per evitar el risc que suposa per a la salut l’excés de sal no recomana més de 5g al dia, la cullerada postres sencera.

      R

      Tingues en compte que consumir en excés els aliments més rics en iode durant l’embaràs, fins i tot en qualsevol etapa, com lactis, peix, sal i algues seria més contraproduent que prendre la suplementació oral.

      R

      Si et quedes embarassada pren un suplement al dia de 200 micrograms de iodur potàssic durant tot l’embaràs. A no ser que, un personal sanitari qualificat no ho vegi oportú pel teu consum diari de sal iodada, làctics o altres aliments i disminueixi la quantitat, el mínim són 100 micrograms. De tota manera, al meu entendre, és difícil assegurar la quantitat de iode per part dels aliments i fins i tot de la sal iodada i per això la suplementació de 200mcg al dia és necessària.

      R

      Evita el consum d’algues.

      Pren nota:

      El iode és volàtil en el seu emmagatzematge però també en la seva cocció. El que vol dir això és que el iode del paquet de sal romandrà aquí només durant uns mesos i que a més, durant la cocció també es perd part del iode que conté la sal. Així doncs:

      • Guarda la sal iodada en un lloc protegit de la humitat, calor i llum solar.
      • Als 4-5 mesos des de l’envasament, el iode del paquet s’evapora. Tingues-ho en compte.
      • En comptes d’afegir la sal iodada en l’aigua de cocció o abans de posar la carn o peix a la planxa, fes-ho un cop ja estigui l’aliment cuinat.

      FERRO

      complementar amb ferro embarassades

      El ferro és un nutrient imprescindible per al nostre creixement i desenvolupament, i és vital en moltes etapes de la vida com és en l’embaràs. El ferro forma part de l’estructura de proteïnes importants com l’hemoglobina que és l’encarregada de portar l’oxigen a les nostres cèl·lules.

      Durant l’embaràs, les necessitats de ferro augmenten pel fet que la futura mare té més glòbuls vermells i el nadó ho necessita per a la seva formació. Així doncs, cal estar encara més pendent de cobrir la seva demanda. El dèficit de ferro es coneix com anèmia ferropènica.

      Si durant aquesta etapa tenim baixes concentracions d’hemoglobina els riscos de part prematur, mortalitat maternoinfantil i malalties infeccioses augmenten, sense oblidar que pot afectar el creixement i desenvolupament del nadó. Però cal tenir en compte que concentracions altes d’hemoglobina també poden causar part prematur o baix pes en néixer. I que si es consumeixen suplements de ferro en gran quantitat, sobretot amb l’estómac buit, es produeixen efectes secundaris com restrenyiment, nàusees, vòmits i diarrea. També s’ha relacionat amb un cert risc de patir problemes hipertensius durant l’embaràs.

      Aquest nutrient el trobem en els aliments, però com algunes sabreu, té dues formes: ferro hemo present en els aliments d’origen animal i ferro no hemo present en els aliments d’origen vegetal (llegums, fruita seca, cereals integrals i verdures de fulla verda). És important diferenciar-lo ja que el ferro hemo s’absorbeix millor que el no hemo, de manera que cal afavorir l’absorció d’aquest últim consumint al costat d’un aliment ric en Vitamina C (taronja, mandarina, pebrot, tomàquet, kiwi, maduixes…) . Sense oblidar que aliments com els lactis o substituts enriquits en calci i el te o cafè dificulten la seva absorció i per això es tenen que consumir aïllats l’un de l’altre.

      Quan suplementar amb ferro?

      A Espanya, la suplementació amb ferro de manera generalitzada no es dóna. El motiu principal és que segons les últimes enquestes les embarassades del nostre país no mostren ingestes inadequades de ferro per la qual cosa fer-ho de manera sistemàtica podria provocar en moltes embarassades riscos i molèsties innecessàries. Així doncs, és el metge qui te la decisió final sobre si suplementar o no. Com apunt personal diré, que en molts casos (per no dir el 99%) l’alimentació que segueix la mare no es té en compte per valorar si hi ha risc d’anèmia o no i això reduiria significativament el problema. Pel que si tens dubtes consulta amb un especialista que valori la teva alimentació i demana una analítica detallada, no ens podem quedar amb el cas de la majoria d’embarassades cal tenir en compte la individualitat.

      Segueix aquestes recomanacions per no tenir un dèficit de ferro:

      R

      En cas que l’embaràs sigui planificat, fes-te analítica prèvia per conèixer els teus nivells d’hemoglobina, ferro, ferritina i transferrina. En cas de dèficit comença ja a corregir els nivells amb el suplement farmacològic que et recomanarà el metge. És important que tinguis en compte que si tens una anèmia ja instaurada, una dieta no la revertirà per molt rica en ferro i saludable que sigui.

      R

      Revisa els nivells d’hemoglobina, ferro i ferritina sobretot en el segon i tercer trimestre de l’embaràs.

      R

      No prenguis suplement de ferro sense prescripció mèdica.

      R

      En el cas que el dèficit aparegui ja estant embarassada, segueix les recomanacions del teu ginecòleg. Ell valorarà si cal o no suplementar de manera intermitent i en cas que sí, a que dosis. En qualsevol cas, les pautes alimentàries per cobrir ferro segueixen sent necessàries.

      R

      Si et prescriuen suplement de ferro, pren-lo a primera hora del dia o entre menjars i al costat d’un aliment ric en vitamina C per afavorir la seva absorció. No ho prenguis amb te, cafè, llet, productes lactis o substitutius enriquits en calci.

      R

      Segueix una alimentació rica en ferro tinguis o no dèficit. Tenir una bona reserva de ferro és important. Si tens dubtes, consulta amb un dietista-nutricionista titulat i amb experiència.

      Recorda:

      Esperar per fer el pinçament del cordó umbilical també és una mesura eficaç per prevenir el dèficit de ferro en lactants i nens petits. Considero que sempre que es pugui, és una mesura que tota embarassada deuria demanar a l’hospital on vagi a donar a llum i sobretot si durant l’embaràs hi ha hagut dèficits de ferro.

      VITAMINA B12

      Probablement si aquest article l’hagués escrit fa uns anys, i sobretot abans del 2015, la vitamina B12 l’hagués inclòs dins l’apartat d’altres ja que no tindria tantes coses a dir d’ella i a més només hagués fet un incís en les dones veganes.

      suplementació b12 embaràs

      Però els diferents estudis que surten al respecte i sobretot la meva experiència en consulta amb dones embarassades amb una gran diversitat alimentària em fa incloure a la vitamina B12 com un imprescindible.

      Abans de res comentar, que la vitamina B12 és d’origen bacterià i no animal però que només la trobem en els aliments que siguin d’origen animal com ou, carn, peix, marisc i lactis. Això es deu al fet que els pinsos estan suplementats amb vitamina B12 o que l’herba que consumeixen durant la pastura està contaminada amb el bacteri productor de vitamina B12. Les fonts vegetals de vitamina B12 no són fiables i més falsegen l’analítica, aquí s’inclou les algues com l’espirulina, el llevat de cervesa i els fermentats.

      R

      Article relacionat: Vegetarianisme i vitamina B12

      La vitamina B12 és un coenzim essencial en la replicació cel·lular i manteniment del sistema nerviós. Durant l’embaràs afavoreix la captació d’àcid fòlic però independentment també prevé defectes en el tub neural. Durant l’embaràs, les necessitats de vitamina B12 passen de 4 mcg al dia a 4,5 mcg al dia. En general degut a l’alt consum de proteïnes sobretot, és senzill cobrir l’augment del requeriment en dones embarassades que porten una alimentació convencional i a més disposem de reserves hepàtiques de B12. El seu dèficit provoca anèmia megaloblàstica, dany cerebral irreversible, alteracions digestives i trastorns nerviosos. Es relaciona amb el risc d’espina bífida i avortaments precoços de repetició.

      Però, i si no porto una alimentació convencional? Com alimentació convencional em refereixo a aquella en la qual es consumeix freqüentment per no dir diàriament: carn, peix, marisc, ou, llet i productes lactis. I com alimentació no convencional la dividiria en dos: aquelles dones que decideixen portar una dieta vegetariana (amb o sense ous i/o làctics) i les que decideixen no consumir un o diversos aliments d’origen animal i no tenen una freqüència estable de consum d’aliments d’origen animal (estan en transició de dieta vegetariana, no els agrada la carn i/o peix, baix consum en proteïnes …). En el primer cas està clar, les dones vegetarianes que estiguin o no embarassades han de suplementar-se en vitamina B12 i en el segon cas, jo no el descartaria ja que es important valorar de manera individual el consum de proteïna animal setmanal.

      Vista la informació anterior sobre suplementació en vitamina B12 durant l’embaràs, es suggereix seguir les següents recomanacions:

      R

      Si segueixes una alimentació convencional, no està de més que el suplement que prenguis porti 2 mcg de vitamina B12.

      R

      Si segueixes una alimentació vegetariana on s’inclou ovolactovegetarians, lactovegetarians, ovovegetarians, vegetarians estrictes i vegans has de seguir suplementant-te en vitamina B12 sense cap dubte (també abans i després de l’embaràs). És molt difícil i alhora no recomanable que arribis a través d’aliments enriquits a les quantitats revisades el 2015 per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que són el doble del que recomanava el 2010 la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD). Molt important, encara que estiguis prenent un comprimit que contingui ja vitamina B12.

      R

      Si segueixes una alimentació on el consum de carn, peix, ou, marisc o lactis no és estable o fins i tot creus que consumeixes poca proteïna animal de qualitat, busca un nutricionista titulat i amb experiència en aquests casos perquè valori la teva alimentació i t’assessori sobre si suplementar o no.

      Recorda:

      • La quantitat de vitamina B12 que hi ha als multivitamínics no és per cobrir un possible dèficit de vitamina B12 dels aliments en cas de ser vegetariana o menjar poca proteïna animal de qualitat, és per assegurar que s’arriba a l’augment dels requeriments de vitamina B12 durant l’embaràs. Que no t’enganyin!
      • Els estudis que hi ha sobre la suplementació amb vitamina B12 en format de Cianocobalamina indiquen que és segura fins i tot a dosis altes. A més el seu excés s’eliminaria per orina, no s’acumula al nostre organisme.

      VITAMINA D

       vitamina D per a la gestació

      La vitamina D sorprenentment no tenim per què incorporar-la necessàriament a través dels aliments. La nostra pell pot produir vitamina D simplement exposant-nos als raigs ultraviolats del sol (a l’estil MacGyver).

      A més, podem emmagatzemar aquesta vitamina durant mesos en el nostre organisme després d’haver estat exposats als raigs del sol durant un llarg període de temps com és l’estiu. De tota manera, podem incorporar-la al nostre organisme a través dels aliments consumint ou, làctics, peix gras o fetge (no recomanat el seu consum durant l’embaràs). El dèficit de vitamina D provoca raquitisme en nens i osteoporosi en adults, durant l’embaràs pot provocar part prematur i recent nascut amb baix pes al néixer.

      Llegit l’anterior, pot semblar un nutrient del qual no hem de preocupar-nos ja que el Sol és el que s’encarrega d’omplir la vitamina D que necessitem. Però si he posat aquesta vitamina com destacada, és perquè des de fa un temps ha deixat de ser una vitamina tan ideal o fàcil. El canvi que hi ha hagut en els últims anys de la nostra forma de vida com no treballar al camp, treballar entre quatre parets on fins i tot no sempre hi ha finestra, l’horari laboral, l’augment del sedentarisme i l’alimentació on es redueix o elimina el consum de proteïna animal, fa que a Espanya cada vegada hagin més casos de dèficit de vitamina D. Per això, és important la valoració individual per part d’un especialista.

      Per tant, tingues en compte aquestes recomanacions per no experimentar un dèficit de vitamina D:

      R

      Si l’embaràs és planificat, assegura’t que els teus nivells de vitamina D són correctes. De tota manera, procura que en qualsevol etapa de la teva vida les teves analítiques rutinàries indiquin el teu nivell de vitamina D.

      R

      Tant abans, durant com després de l’embaràs procura exposar-te al sol sense protecció solar uns 10-15 minuts millor durant les hores de menor radiació solar (evitar d’11 a 17h) i mínim tres vegades a la setmana encara que el millor és cada dia. Sobretot deixant al descobert cara, coll, avantbraç i cames. Després, posa’t protecció solar.

      R

      Si el teu metge detecta que tens dèficit de vitamina D, segueix les seves pautes de suplementació fins al final. No et suplementes pel teu compte ja que és una vitamina que s’acumula en el nostre cos i pot arribar a ser tòxica per al futur nadó i mare.

      R

      Si la teva alimentació és vegetariana, vegana o consumeixes habitualment begudes vegetals, procura comprar-les suplementades en vitamina D i sense sucres afegits.

      Sabies què?

      En països on amb prou feines veuen el sol, com certs països nòrdics, la suplementació en vitamina D és sistèmica. També hi ha altres aspectes com el color de la pell o l’edat que influeixen en el temps d’exposició per produir vitamina D. Com més fosca sigui el color de la pell, més necessitat d’exposició al sol es necessita.

      Necessites un assessorament personalitzat?

      Si vols que t’ajudem a dur a terme una alimentació i suplementació adequada al teu cas, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

      Altres nutrients i suplements a tenir en compte en la gestació

      altres suplements a tenir en compte en mares gestants

      Vitamina A

      És una vitamina que s’acumula al nostre organisme per la qual cosa cal anar amb compte. La obtenim a través d’aliments com ou, làctics, mantega, fetge o precursors de la vitamina A com la pastanaga, carbassa i vegetals de fulles verdes. Certament, la seva deficiència causa problemes com la ceguesa nocturna però, l’excés de vitamina A comporta greus problemes com malformacions del sistema nerviós central (teratogenicitat). Per això i pel fet que la dieta sol ser suficient per a cobrir les recomanacions, la seva suplementació sistèmica és perillosa i inútil. Fins i tot es recomana evitar els suplements vitamínics que continguin vitamina A. Els betacarotens no presenten efectes adversos.

      Calci

      Està implicat en un gran nombre de funcions per al nostre organisme com mantenir la nostra estructura òssia, la transmissió de l’impuls nerviós i la coagulació de la sang. S’ha relacionat amb l’aparició de preeclàmpsia, en aquest cas si es podria suplementar. Per ara no hi ha prou evidència per a suplementar de manera sistèmica a totes les embarassades però si és necessari seguir unes pautes alimentàries que cobreixin les recomanacions. A més, l’absorció de calci durant l’embaràs està augmentada un 40%. Sense oblidar que “de calci no només viu l’os”, cal tenir en compte altres nutrients com la vitamina D, el consum de sal i sucre, l’activitat física i si s’és fumadora o consumeix alcohol de manera habitual. A més, cal recordar que el calci dificulta l’absorció de ferro.

      Zinc

      Es considera un nutrient essencial i el trobem fonamentalment en proteïna animal i cereals. El seu dèficit pot causar malformacions, part prematur o trencament de membranes. No hi ha un consens sobra la seva suplementació degut principalment a la diferència alimentària entre les embarassades estudiades. Així doncs es conclou que els estudis actuals no aporten proves suficients sobre la necessitat de suplementar en zinc.

      Coure

      El seu dèficit altera la producció d’ATP, l’activació hormonal i provoca alteracions pulmonars i esquelètiques. També s’ha associat a més risc de trencament de membranes i part preterme, observant nivells baixos de coure en el cordó umbilical de nadons prematurs. De moment no es disposen prou estudis com per a justificar la suplementació en coure durant la gestació.

      Fòsfor

      Es troba disponible en gran quantitat d’aliments i la seva deficiència dietètica és rara. Per això, no es recomana el seu suplementació.

      Magnesi

      És un nutrient que trobem en un gran nombre d’aliments. No s’han trobat proves convincents sobre que el seu suplementació durant l’embaràs sigui beneficiós.

      Vitamina E

      És un gran antioxidant. No hi ha prou proves sobra el seu ús durant l’embaràs encara que no sembla tòxic. De tota manera, hem de recordar que a Espanya disposem d’oli d’oliva verge que diàriament ja ens aporta aquesta vitamina de manera natural. No és necessària la seva suplementació.

      Vitamina C

      Igual que la vitamina E és un antioxidant, prevé l’estrès oxidatiu lluitant contra els radicals lliures. Una dieta rica en vegetals i fruita com la que han de portar les dones embarassades ja cobrirà l’increment dels seus requeriments pel que la seva suplementació no està justificada. Fins i tot, alguns estudis indiquen que un excés comportaria problemes greus en el nadó com un escorbut “de rebot”.

      Vitamina K

      Se li injecta a tots els recent nascuts de manera sistèmica pel que no es considera necessària la seva aportació extra durant l’embaràs.

      Vitamines del grup B

      Totes elles són vitamines hidrosolubles. Tant la B1 (tiamina), la B2 (riboflavina), la B5 (niacina) com la B6 (piridoxina) s’han de cobrir durant l’embaràs i el seu dèficit de la mateixa manera que en algunes el seu excés, pot comprometre diversos problemes per al futur nadó. Tot i així, en dones amb una correcta nutrició no està indicada la suplementació amb cap d’aquestes vitamines.

      Sabies què?

      Es pensa que la vitamina B6 podria ser una substància recomanable durant l’embaràs per alleujar les nàusees durant els primers mesos de l’embaràs.

      OMEGA 3 (ω3)

      Igual que l’omega 6, el nostre cos no ho pot sintetitzar i necessita que l’incorporem a través dels aliments. Un dèficit de omega 3 pot causar alteracions en el sistema nerviós. Hi ha certa contradicció en si suplementar o no durant l’embaràs: alguns professionals del sector conclouen que els 200 mg de DHA al dia necessaris s’aconsegueixen consumint peix blau (recordar que de petit tamany) 1-2 vegades per setmana però altres grups de treball suggereixen que sí es necessita suplementar amb àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga.

      Crec que és important remarcar, que darrere dels suplements de ω3 hi ha moltes persones interessades ja que genera diners i que a més, poden provocar efectes secundaris greus com símptomes gastrointestinals. Destacant, que no és el mateix prendre un suplement de ω3 que consumir un aliment ric en ω3, els beneficis no són els mateixos. De tota manera, dependrà molt de l’alimentació de la futura mare així que un correcte assessorament alimentari reduiria problemes.

      Recorda:

      Si no consumeixes peix pots obtenir ω3 de nous, llavors de lli o de xia hidratades o triturades, de l’oli de lli o de les llavors de cànem.

      Multivitamínics prenatals

      complexes multivitamínics prenatals

      Pràcticament tots els estudis que he consultat tenen clar què: “es suggereix no suplementar amb complexos multivitamínics durant l’embaràs” ja que no són necessaris per a moltes dones i en alguns casos fins i tot són nocius. Tenint en compte que estic parlant de països desenvolupats com Espanya en cas de països en desenvolupament, amb un nivell econòmic baix i/o amb dèficits nutricionals sí que s’han vist beneficis. De tota manera, el teu metge ha de valorar-te individualment (anamnesi, analítica, alimentació …) i prendre la decisió. Encara que depèn de què et digui i la informació d’aquest post dubta, dubta.

      Sense cap dubte, sempre pots demanar l’opinió d’un nutricionista titulat per tenir una millor valoració sobre la teva alimentació. La majoria dels nutrients que estan a més a més en els complexos multivitamínics es poden cobrir amb una alimentació saludable, equilibrada i suficient. A més, l’absorció dels nutrients és millor si provenen d’aliments que si ho fan de complexos multivitamínics, entre ells poden competir per la seva absorció i per tant la seva efectivitat estaria qüestionada. Per exemple:

      • Dosis altes de ferro afecten l’absorció de zinc.
      • Dosis altes de zinc redueixen els nivells de ferro i coure.
      • El calci disminueix l’absorció de ferro.
      • La vitamina C dels suplements a llarg termini poden deteriorar l’absorció de coure i contrarestar així l’absorció de ferro.

      A més, dosis altes de vitamina A i un excés de vitamina E poden provocar efectes adversos.

      Així doncs torno a dir que, no cal prendre multivitamínics prenatals durant l’embaràs. I potser et preguntes ¿i perquè el meu metge m’ho recomana, la meva amiga i la meva veïna el prenen i en la farmàcia m’ho han venut? Doncs clarament per què hi ha un interès econòmic molt important per part de la indústria farmacèutica, no hi ha altra justificació.

      No cal prendre multivitamínics prenatals durant l’embaràs

      Tingues en compte:

      Que no es recomani consumir un complex multivitamínic prenatal, no vol dir que no es pugui consumir un complex que inclogui diversos nutrients o millor dit, un preparat múltiple. Per a molts organismes i per a mi és imprescindible consumir àcid fòlic i iode, de manera que pots comprar un complexa que porti tots dos. Ara per ara, hi ha al mercat algun que porten àcid fòlic, iode i vitamina B12 en 400, 200 i 2 mcg respectivament. De tota manera, pots prendre els nutrients per separat si ho prefereixes encara que si són més de dos és possible que et sigui poc pràctic.

      L’AQUARIUS COBREIX AQUESTES NECESSITATS NUTRICIONALS?

      Rotundament NO! Us pot semblar curiós aquest apartat però malauradament alguns sanitaris incentiven l’ús d’Aquarius durant l’embaràs. Pel que sembla els comercials de la marca que el produeixen saben convèncer molt bé i certs sanitaris no els hi donen el benefici del dubte. I si ho dic és perquè en consulta ja són unes quantes vegades les que m’han grinyolat les orelles en sentir com les futures mares em diuen coses com: “quan sento que em baixa la tensió em prenc un Aquarius com em va recomanar la meva infermera”, “si tinc nàusees bec Aquarius com em van dir un dia en al CAP” i la que ja em va destrossar “no prenc cap suplement vitamínic ja que em va comentar el metge que si prenc diàriament Aquarius ja estic coberta”.

      L’última frase és mereixedora de comentar, així que per poder justificar-me vaig a posar els ingredients de l’Aquarius descrits a la pàgina web de l’empresa que podeu veure aquí també:

       prendre aqcuarius a l'embaràs
      ingredients de l'aquarius

      Com veieu no apareix cap dels nutrients esmentats durant aquest post, si sóc rebuscada diria que com a molt Vitamina C. Pel que sense cap dubte aquesta beguda és aigua amb sucre, edulcorants i additius. NO és vàlida com multivitamínic i menys recomanable durant l’embaràs o qualsevol etapa (incloc esportistes). Et deixo una imatge que he tret de la web de sinazucar.org, que et recomano visitar, perquè vegis la quantitat de sucre que ingereixes en prendre Aquarius:

      quantitat de sucre al aquarius

      Una llauna d’Aquarius (330ml) té:

        26g de sucre igual a

      6,5 terrossos de sucre.

      Una llauna d’Aquarius Viu, baixa en calories (330ml) té:

      14g de sucre igual a

      3,5 terrossos de sucre.

      Segur que estàs pensant que si el problema és el sucre (que ja et dic que hi ha més), podries buscar la seva versió zero i així acabes amb el problema. Doncs també et dic que no t’ho recomano. Et vaig a posar de nou les seves ingredients que pots comprovar aquí:

       ingredients aquarius zero

      Com veus el posa ben clar en lletra negreta: conté una font de fenilalanina. I saps que es recomana evitar el consum de fenilalanina durant l’embaràs? Doncs sí, les dones gestants han de controlar la quantitat que ingereixen de fenilalanina ja que nivells alts a la sang de la mare provoquen en el nadó problemes cardíacs, de retard en el creixement, microcefàlia i retard mental. Així que jo en el teu lloc evitaria al màxim tot tipus de refrescos ensucrats o edulcorats, beu aigua.

      Bibliografía

      1. Grupo de trabajo de la Guía de práctica clínica de atención en el embarazo y puerperio. Guía de práctica clínica de atención en el embarazo y puerperio. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía; 2014.
      2. Martínez RM, Jiménez AI, Navia B. Suplementos en gestación: últimas recomendaciones. Hosp. vol.33  supl.4 Madrid  2016.
      3. López MJ, Sánchez JI, Sánchez MC, Calderay M. Suplementos en embarazadas: controversias, evidencias y recomendaciones. Inf Ter Sist Nac Salud 2010; 34: 117-128.
      4. Recomendaciones de la OMS sobre atención prenatal para una experiencia positiva del embarazo. Ginebra, Organización Mundial de la Salud, 2016.
      5. Directriz: Administración diaria de suplementos de hierro y ácido fólico en el embarazo. Ginebra, Organización Mundial de la Salud, 2014.
      6. Basulto J. Mamá come sano. Primera edición. Barcelona: Debolsillo; 2015.
      7. De-Regil L, Palacios C, Lombardo LK, Peña-Rosas J. Vitamin D supplementation for women during pregnancy. Cochrane Database of Systematic Reviews 2016.
      8. Donnay S, et al. Suplementación con yodo durante el embarazo y la lactancia. Toma de posición del Grupo de Trabajo de Trastornos relacionados con la Deficiencia de Yodo y Disfunción Tiroidea de la Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición. Endocrinol Nutr. 2013.
      Patricia Nevot

      Patricia Nevot

      Dietista-Nutricionista

      Artículos relacionados

      Clic para concertar visita por whatsapp