Test genètics Gogood: Entrevista a David de Lorenzo

En el capítol d’avui de “Charlas con salud” entrevisto a David de Lorenzo. David és biòleg i expert en genètica i ha dedicat gran part de la seva carrera a l’estudi de malalties complexes que afecten l’ésser humà. El que més l’apassiona és veure com la genètica individual de cada un, determina com responem davant els aliments que ingerim. El David actualment treballa a Nimgenetics, on dirigeix ​​i desenvolupa els tests Gogood.

Abans de res David, per posar-nos en situació. Què signifiquen conceptes com nutrigenètica, nutrigenòmica o genòmica personal?

Les tres coses fan referència al mateix concepte, que és la manera en que els nostres gens determinen la resposta que donem a la nostra alimentació, als aliments que ingerim.
L’exemple més clar és el de la lactosa. Hi ha persones que són capaces d’aprofitar la lactosa quan prenen llet, metabolitzant-la correctament. Això és així perquè tenen una variació genètica que determina un procés enzimàtic que digereix la lactosa. No obstant això, hi ha altres persones que no tenen aquest procés enzimàtic perquè la seva genètica determina que així sigui, no podent, per tant, metabolitzar la lactosa. D’aquí sorgeix la intolerància a la lactosa.

M’agradaria que parléssim sobre els tests específics d’alimentació. Moltes persones, en buscar aquest tipus de test volen saber, per exemple, quin aliment provoca que els faci mal la panxa o quin aliment els fa pujar de pes. Existeixen test genètics així de precisos? Són fiables?

Si tu em dius que hi ha un test que et diu que pots menjar enciam però borratja no, doncs et diré que no m’ho acabo de creure. Perquè el coneixement científic actual no té tanta precisió com per determinar, metabòlicament parlant, l’efecte de l’enciam o de la borratja en l’organisme d’una persona. Però si m’estàs parlant d’un test que o bé s’orienta cap a les vitamines, macronutrients o alguns nutrients més essencials com és el omega3, si que hi ha coneixement sobre el seu efecte en la salut.

El test Gogood vital seria un exemple d’això últim, ja que se centra en les vitamines i l’omega-3.

Pensa que jo vinc de l’àrea de la genòmica i la meva formació és científica i, per tant, tot el que és la base científica per a mi és molt important. Tot el que és el criteri de qualitat i d’informació que es proporciona en aquestes proves genètiques és molt elevat. Hi ha d’haver una gran base científica per poder afirmar alguna cosa. Aquest ha estat sempre el criteri principal que hem seguit a l’hora de desenvolupar aquests tests.

El test Gogood vital opta per analitzar el metabolisme de les vitamines sobre la base del coneixement de variants genètiques presents en aquest metabolisme, per així poder realitzar unes recomanacions personalitzades.

“El Tets Gogood vital analitza el metabolisme de les vitamines basant-se variants genètiques”

De cara al fet que una persona pugui saber com metabolitza determinades vitamines i que això tingui una aplicació pràctica. Com podria canviar aquest test el seu dia a dia? Per què li seria útil?

Aquesta és una pregunta clau. Després del primer criteri que és la base científica darrere de les proves, el segon criteri és el de la utilitat. És a dir, desenvolupar tests que siguin útils per a la persona se’l fa. No volem proporcionar informació molt bonica però que no serveixi per a res.

En el cas de Gogood vital quina seria aquesta utilitat?

Les vitamines són nutrients essencials que no podem sintetitzar en el nostre organisme i hem d’incorporar-los a través de l’alimentació i són vitals (d’aquí el seu nom) a l’hora de mantenir un bon estat de salut fins i tot en concentracions molt petites.

Pots posar algun exemple d’alguna de les vitamines que es mesuren en el test i quin seria la seva funció o problema en cas de carència?

La més coneguda pels seus efectes és la vitamina D, que estudiem en profunditat. Com és conegut, la vitamina D és la vitamina del sol que intervé en el metabolisme del calci i que per tant està molt relacionada amb una bona salut òssia. També té altres components, com per exemple a nivell immunològic ajuda molt a la precisió de la resposta immune, per la qual cosa se li ha associat al desenvolupament de malalties autoimmunes com l’esclerosi múltiple.

Llavors, podria ser que dues persones que ingereixen la mateixa quantitat de vitamina D a través de l’alimentació, suposant que tenen la mateixa exposició solar, podria ser que una d’elles tingui més problemes ossis o risc de patir malalties autoimmunes per un factor genètic?

De fet és un joc, el que determinarà això. No és només un factor genètic. Aïllant com bé has dit la ingesta i l’exposició solar, s’ha vist com persones amb una determinada variant genètica, tenen un major risc o probabilitat de desenvolupar aquest tipus de malalties autoimmunes.

I això a nivell pràctic amb l’alimentació. Si nosaltres fent-nos el test veiem que metabolitzem malament la vitamina D, què podríem fer per evitar aquest dèficit per contrarestar la nostra mala genètica en aquest cas?

És interessant perquè a més són dues coses, no és només que tinguis una major probabilitat de tenir baixos nivells sinó també l’efecte que en la teva salut tenen aquests baixos nivells, són dues coses diferents.

Podríem fer un símil amb l’estat hídric, on dues persones poden estar igualment hidratades o deshidratades i una d’elles patir més del deshidratació que una altra.

És a dir, podria ser que dues persones que tinguin dèficit d’una determinada vitamina, a una li afecti més a nivell de salut que a l’altra.

Efectivament i això ho podem observar. Podem veure com persones amb diferent variant genètica, davant d’uns mateixos nivells baixos de vitamina, un pot suportar millor aquests nivells baixos que l’altra. EL objectiu del test Gogood Vital era separar aquesta informació.

D’una banda veure el mecanisme d’absorció i transport de les vitamines en cada persona i si aquest és deficitari, veure quin efecte té aquesta manca en el seu organisme, ja que com hem dit, no a tothom li afecta per igual.

Amb aquesta informació la persona podria anar al dietista-nutricionista per regular la seva alimentació tenint en compte aquest dèficit.

Aquí és on els dietistes nutricionistes podríem elaborar una dieta més rica en la vitamina en qüestió per contrarestar aquest dèficit.

És clar, nosaltres oferim la informació genètica, però pot ser que la persona no sàpiga exactament que fer. Per això considerem molt important que hi hagi un professional que ajuda a interpretar el resultat de la prova i fer unes recomanacions al respecte.

De fet aquest és el motiu d’haver creat la Nutrired, una xarxa de nutricionistes que estigui familiaritzada amb aquestes proves genètiques, que puguin interpretar-les i optimitzar el resultat en cada cas.

En el cas del Gogood Vital, qui pot estar interessat en aquesta prova per esbrinar el seu metabolisme i risc de malalties relacionat amb vitamines i omega-3?

Realment no hi ha un perfil concret, de la informació se’n pot aprofitar qualsevol persona ja fins i tot des del naixement.

Tenint en compte la quantitat diària recomanada de nutrients establerta en la població estan basades en el que la majoria de gent necessita. Podria ser que molta gent es faci el test i el resultat que li surti ja sigui el recomanat a les guies generals o és comú trobar-se amb sorpreses?

Teòricament, la ingesta recomanada és apta per al 95% de la població. Si el test genètic realment encertés en un 100%, seria capaç de detectar a aquest 5%. Només amb detectar un 3% o 4% de les persones que poden tenir unes necessitats diferents de la resta, doncs ja seria una informació rellevant.

Si a més d’analitzar un sol nutrient analitzes 10 nutrients, vas sumant bastants percentatges. Per l’experiència dels tests que portem fets, en tots sempre hi ha alguna recomanació molt concreta. Ja que a més del que ja hem comentat referent a la capacitat de mantenir un nivell òptim i del seu efecte en la salut, també analitzem el possible efecte d’una potencial suplementació. Sempre hi ha alguna variant genètica dins de les 96 que analitzem, de la qual podem extreure alguna conclusió.

Ara que has parlat de la suplementació. Si una persona detecta una determinada carència en una vitamina, la solució passarà per suplementar?

No necessàriament. A nivell de les recomanacions que es realitzen, que són les que l’EFSA (agència europea de seguretat alimentària) recomana, són quantitats que perfectament, fins i tot en els casos de requeriments grans, es poden aconseguir a través de l’alimentació.

En casos concrets on hi ha una restricció en l’alimentació, tant voluntària (com per exemple en el cas de les persones vegetarianes), com a persones amb problemes metabòlics concrets (com podrien ser els intolerants a la lactosa), es podria considerar el utilitzar suplementació.

De tota manera, totes les recomanacions que fem en el nostre informe final, les fem en base a aliments i no a suplementació.

A part del Test Gogood vital de vitamines i Omega-3, ens pots esmentar algun altre test en què hagis treballat o desenvolupat que també estigui aplicat a la l’alimentació?

Actualment els més immediats seran un test sobre intolerància a la fructosa, a la lactosa i al gluten o celiaquia, per als quals també hi ha molta evidència a nivell molecular i es coneixen molt bé les variants genètiques que fan que la persona tingui la intolerància a aquest tipus de substàncies.

Els següents tests genètics estaran relacionats amb la gestió del pes i l’optimització del rendiment esportiu, perquè també hi ha força evidències en aquest sentit. A més, crec que el que s’ha fet fins ara està força equivocat en el que té a veure amb la gestió del pes.

Què vols dir?

Que a mi no em serveix per a res saber que tinc risc a obesitat. Si tens un problema d’obesitat i et fas un test genètic que et diu que tens més risc a obesitat, és com “Gràcies, t’he pagat 200 € perquè em diguis alguna cosa que ja conec des que sóc petit perquè sempre he tingut problemes per controlar el pes “. És una informació que no aporta res, i com t’he dit al principi, el segon eix principal, que en la meva vida professional sempre ho ha estat, és la utilitat.

Nosaltres estem desenvolupant un test que donin recomanacions útils. Partint que una persona pot tenir un problema més gran per gestionar el pes, haurem de dir-li quines són les majors probabilitats d’èxit en funció dels seus gens. D’acord amb la configuració genètica quines estratègies poden ser més reeixides.

Moltes gràcies pel teu temps David, m’ha agradat molt la idea que un test perquè sigui útil no només ha d’estar basat en l’evidència científica, sinó que et ha de donar una resposta que després tu puguis aplicar per aconseguir canvis.

Gràcies a tu Júlia